Qualsevol agent de policia de l'estat espanyol podrà aspirar a una plaça d'agent local (de les policies municipals) a Catalunya, per exemple a Ripoll. Així ho ha determinat una sentencia del Tribunal Suprem. La normativa catalana ho prohibeix, però el Suprem considera que la llei no pot posar més impediments a la mobilitat interadministrativa que per accedir a la funció pública. La decisió arriba arran de dos recursos interposats per dos agents de la Policia Foral de Navarra que volien accedir a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Les sentències són fermes i CSIF instarà la seva execució forçosa si l'Ajuntament de Barcelona no procedeix a la seva execució voluntària.
El cas de Barcelona: el detonant
L’alt tribunal determina que l’exclusió dels policies forals de Navarra d’una convocatòria mitjançant concurs per obtenir una plaça a la Guàrdia Urbana de Barcelona és il·legal. Es reconeix el dret dels interessats a continuar el procés selectiu i la procedència de declarar la nul·litat parcial del decret de la Generalitat del 2002 d'Accés, Promoció i Mobilitat de Policies Locals de Catalunya. L'Ajuntament els ho va denegar i ara han guanyat el recurs. Els dos agents, amb la col·laboració del sindicat CSIF, van interposar, el 2017, dues demandes contencioses-administratives contra l'Ajuntament per vulneració de drets fonamentals.
Els funcionaris van presentar sol·licituds per participar en la convocatòria del 2 de maig de 2017, per cobrir, mitjançant mobilitat interadministrativa, una plaça a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tots dos van ser exclosos del procés amb l'excusa de no complir el requisit de ser funcionari de Policia Local en algun dels municipis de Catalunya, membre dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil o Policia Nacional destinats a Catalunya, recollit al decret d'Accés, Promoció i Mobilitat de Policies Locals de Catalunya.
Els magistrats del TSJC van concloure que aquesta exclusió era il·legal basant-se en diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional. "Imposar requisits més exigents per a la mobilitat interadministrativa de funcionaris, que per a l'ingrés inicial a la funció pública, resulta contrari al principi d'igualtat sempre que no hi hagi raons objectives que així ho justifiquin".
I en aquest cas, no n'hi havia, diu CSIF. Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona, no conformes amb aquest resultat, van decidir recórrer les sentències davant del Tribunal Suprem. Ara, la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat la decisió dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestimant així el recurs interposat per l'administració.