28
de setembre
de
2011
L'Ajuntament de Ripoll se suma al front municipal independentista. Foto: Arnau UrgellL'Ajuntament de Ripoll va aprovar en el ple d'aquest dimarts adherir-se a l'associació Municipis per la Independència. Una decisió que l'alcalde Jordi Munell va considerar com un següent pas després de la celebració de la consulta independentista el 13 de desembre de 2009. Tot i això, Munell va explicar que l'acord servia com a "manifestació de suport" per tal que el consistori ripollès pugui participar a l'elaboració dels estatuts i que, una vegada aprovats, es debatria l'adhesió definitiva del municipi.
Al suport previst de CiU i ERC -un total de 16 regidors- s'hi va sumar al de l'únic regidor de PxC (que no va manifestar en el ple el sentit del seu vot). Només s'hi van oposar els dos representants del PSC perquè, en paraules d'Enric Pérez, "les prioritats de l'Ajuntament no passen per la independència, sinó per aconseguir un bon model de finançament o més bona interlocució amb la Generalitat". La republicana Teresa Jordà, per la seva banda, li va replicar que precisament aquestes qüestions només s'aconseguiran "quan siguem independents". Des d'ERC es va qualificar l'associació de "petit pas" en el camí de la independència.
El front municipal pel dret a decidir té origen a Vic. El passat 12 de setembreel ple del consistori vigatà en va aprovar la creació amb els vots favorables de CiU, ERC, la CUP, ICV i Solidaritat mentre que el PSC es va abstenir i només la PxC s'hi va oposar.
L'alcalde Josep Maria Vila d’Abadal va destacar aleshores que és la primera vegada a la història que es constituïa una associació institucional amb aquest objectiu. “Obrim un nou front per treballar per la independència, ara des d’una institució”, va assenyalar. En aquest sentit va afegir que es treballarà “dins de la legalitat perquè el poble català pugui manifestar lliurement el seu futur”.
Ràpidament s'hi han afegit altres municipis com Arenys de Munt –on es va celebrar la primera consulta sobre la independència- i el Port de la Selva –el primer municipi en declarar-se “moralment exclòs” de la Constitució espanyola- així com Tàrrega. Al Ripollès, el primer municipi que va manifestar la intenció de formar-ne part va ser Pardines.