En general, a comarques com laGarrotxa o el Ripollès es preveu que la vaga tingui una incidènciaentre el 80 i el 90%, especialment a l'educació primària. El Decret deserveis mínims obliga a que una persona de l'equip directiu estigui al'escola en horari escolar. Tanmateix, el director en cas que considerique el personal que resta al centre no és suficient per garantir laseguretat dels alumnes té potestat per ordenar-ne el seu tancament (veure Decret de serveis mínims).
Mobilitzacions
La vaga del dia 14 està convocada per tots els sindicats: la USTEC, ASPEPC iles seccions d'ensenyament de la CGT, CCOO i UGT. També els estudiantses mobilitzaran arreu del Principat convocats pel Sindicat d'Estudiantsdels Països Catalans (SEPC) i l'Associació d'Estudiants Progressistes(AEP) entre altres. Així mateix, a nivell polític, tant ICV com EUiA iles CUP s'han mostrat radicalment en contra de la Llei. ERC en canvi noho ha volgut valorar ja que afirma que no disposa de prou elements dejudici.A les comarques gironines les mobilitzacions se centralitzaran a Gironaamb una manifestació a la plaça de Jaume I a les 12 hores. Des d'allàels mestres i estudiants es dirigiran fins a la plaça Lleó seu deServeis Territorials d'Educació. També hi ha marxes convocades aBarcelona, Lleida, Tortosa, Reus i Tarragona.
Protesta de mestres a Vic en motiu de la visita del conseller Maragall. Foto: Marc Riera/ACN.
La LEC, un pas cap a la privatització de l'educació?
Malgratque l'articulat de la Llei d'educació de Catalunya (LEC) es va redactara finals de novembre no s'ha fet públic. Ni tan sols els altres dospartits del govern (ERC i ICV-EUiA) hi han pogut accedir. L'únicdocument al qual han accedit sindicats i partits són les Bases de laLlei.
Segons els sindicats la LEC permetrà avançar cap a la privatització del'educació pública, a partir de la gestió privada dels centres públicstalment com el model sanitari, en el qual diversos CAP i altresequipaments els gestionen consorcis privats.Xavier Diez, portaveu de l'USTEC a les comarques gironinesrecorda que malgrat ser una llei pretesament 'de país' té traduccionsliterals de la Llei aprovada per Tony Blair l'any 1998 i que ha servitper desmantellar l'educació pública a Anglaterra.A banda de la gestió a partir de 'fundacions sense ànim delucre', que en països com Anglaterra ha permès l'entrada de sectesreligioses als centres públics -en alguns casos s'ha tret Darwin delcurrículum- altres aspectes que es recullen en les bases de la LEC sónsegons Diez la figura del director gestor. Aquest càrrec, serial'encarregat de buscar el finançament extern, fet que podria permetrel'entrada d'empreses privades en serveis com els menjadors, laseguretat, les activitats extraescolars...
La voluntat economicista dela nova llei es demostra segons el representant d'USTEC consultat per ElRipollès.infoamb la nomenclatura ja que es parla de clients (i no de famílies), decapital humà (i no d'alumnes) i de recursos humans (no de docents). Així mateix, Diez explica que s'externalitzarà a empresesprivades l'avaluació o inspecció que realitzaran 'rànquings dequalitat' tal i com succeïx al Regne Unit. D'aquesta manera, segonsXavier Diez hi haurà escoles de primera, segona i tercera; diferènciesque cada vegada s'eixamplaran més.Aquests criteris economicistes, poden afectar especialmenta les escoles rurals ja que malgrat ser socialment 'la joia de lacorona' són econòmicament les menys rendibles. Per Xavier Diez, la LECreforçarà la concentració de serveis cap als municipis grans, i aquestfet explica que la mobilització a comarques com el Ripollès sigui tantimportant.
En canvi el Departament d'Educació nega tots els arguments dels sindicats. En aquest sentit, en un comunicat fet públic avui afirma que en cap cas s'avançarà cap a la privatització i la desregulació de les seves condicions laborals.
Més informació:
