El Gerent de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Josep Pascal, ha escrit un article d'opinió sobre l'estudi de la Renda Familiar a Catalunya de l'IDESCAT. Aqui el podeu llegir íntegrament.

"EL GOT MIG PLE O MIG BUIT"

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat recentment l'estudi sobre la renda familiar bruta disponible, que mesura els ingressos que disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi, i resulta que el Ripollès es troba entre les cinc primeres comarques, pel que fa a nivell de renda, de tot Catalunya, conjuntament amb la Vall d'Aran, la Cerdanya, la Garrotxa i el Gironès. Tot i que en principi és una bona notícia, és cert, que cal fer alguns matisos.

Sempre és positiu determinar que la Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDBph) és superior a la mitjana. En principi i, si no aprofundim més, això significa que les persones que tenen el seu domicili fiscal en aquest territori tenen una mitjana de rendes de treball, de capital, o de prestació social, més altes que la mitjana de Catalunya. També hem de dir que alguns empresaris de productes o serveis de consum decideixen radicar els seus negocis allà on més potencial econòmic hi ha, per tant, aquestes notícies ens ajuden a estirar més activitat al nostre territori i, fins i tot, sempre genera una imatge de qualitat de vida més elevada.

Però això representa més productivitat? Realment s'ha augmentat la productivitat com per justificar un augment de RFDBph. Més aviat consideraria que, com que també s'hi inclouen els guanys de capital, potser part de l'augment prové de l'enriquiment de la bombolla especulativa fins a l'any 2000, i de l'especulació immobiliària. De totes maneres volem pensar que una part ha esdevingut d'un increment de productivitat.

Si analitzem l'índex com a tal, sabem que el numerador es composa de la renda total de les famílies i el denominador de la quantitat de persones del territori. Tenint en compte que la població al Ripollès en aquests anys va disminuir de 26.357h l'any 1998, fins els 26.268h. al 2002, podem determinar que menys persones han generat una renda global superior i es podria dir que, en principi i a primera vista, hem millorat en qualitat de vida.


Tot i això no hem de perdre de vista que estem parlant d'un estudi que parla de l'evolució entre els anys 1999 i 2002, i això no ens permet dir que l'estudi reflecteixi una realitat actual. No s'hi té en compte:
La crisi del sector tèxtil que ha provocat doblar el nombre d'aturats a la nostra comarca
La deslocalització empresarial, que està provocant una manca de noves inversions industrials al nostre territori i que, possiblement, es traduirà en un decreixement de rendes mitjanes a llarg termini.

Per analitzar aquest tema, cal tenir en compte les característiques de cada territori i la despoblació. En aquest cas, la despoblació al Ripollès s'ha produit fins fa ben poc, entre d'altres circumstàncies perquè tenim una tendència natural a desplaçar-nos on trobem més i/o millors oportunitats (p.ex. els aturats emigren a les comarques veïnes per trobar llocs de treball, o els titulats no tornen desprès d'acabar la carrera per manca d'oportunitats), per tant, hem de resumir que les persones que es queden a la nostra comarca o bé tenen una renda adequada a les seves necessitats o són pensionistes. Amb tot això, vull dir que per fer aquest anàlisi més realista, cal tenir en compte les dades de creixement de la població i les dades d'activitat econòmica que comporten necessàriament uns increments poblacionals provocats, en gran mesura, per la immigració, que aquesta acostuma a acaparar les rendes més baixes i, per tant, fa baixar la mitjana de renda familiar bruta disponible.


Per altra banda, també hi ha l'envelliment de la població. Aquesta circumstància afecta directament a les mitjanes de rendes disponibles, la mitjana de la renda per habitant té en compte tots els habitants d'un territori i, per tant, també els pensionistes i els menors de 16 anys. Els pensionistes disposen de rendes, baixes, però rendes, i en canvi els menors de 16 anys no. Això vol dir que els territoris amb les poblacions més envellides acostumen a tenir mitjanes de rendes més elevades, ja que els territoris on els joves ocupen un percentatge més important de la població fan baixar la mitjana de la renda familiar, per tant, els que ens ajuda a tenir una renda familiar mitjana alta, també ens determina un futur poc esperançador

Cal tenir present que la nostra comarca reuneix un seguit de característiques que poden desvirtuar aquests resultats com, per exemple, l'empadronament de persones no residents però que s'empadronen a la comarca perque hi tenen una segona residència. En principi aquestes rendes també es sumarien a l'estudi, i acostumen a ser rendes més altes que la mitjana, per tant modifiquen lleugerament a l'alça el resultat de l'estudi.

Concluint, és molt satisfactori determinar que el Ripollès té una RFDBph superior a la mitjana, hem d'aconseguir que això és doni a l'any 2005 i 2006 i que, sigui sostingut en el temps, amb un creixement del nombre d'habitants com a mínim igual al de la mitjana de Catalunya. Per aconseguir-ho hem de ser capaços de generar o importar activitat econòmica, això implica necessàriament un tipus de polítiques de sostenibilitat, però combinades necessàriament amb una potenciació de tots els sectors econòmics.

Josep Pascal i Calabuig


Gerent
UiER