El proper 24 de març es farà a Sant Joan de les Abadesses el II Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya. Sota el lema Envelliment satisfactori: el nostre repte, el congres es presenta amb la voluntat de ser el punt de trobada de tots els professionals que treballen en el camp de la geriatria i la gerontologia a Catalunya. Abans de fer-se a Sant Joan, el congrés es farà a l'Hospitalet de Llobregat, els dies 17 i 18 de març.


Envelliment satisfactori: el nostre repte

II Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya

La Farga de L'Hospitalet, 17 i 18 de març de 2006
Sant Joan de les Abadesses, 24 de març de 2006


El Congrés

La segona edició del Congrés de Professionals i Entitats de Gerontologia i Geriatria de Catalunya es presenta amb la voluntat de ser el punt de trobada de tots els professionals que treballen en el camp de la geriatria i la gerontologia a Catalunya. Ja des de la seva primera edició aquesta és una prioritat bàsica: cal que tots els professionals hi siguin representats per tal de poder obtenir una visió total, completa, interdisciplinar i rigorosa dels temes que s'aborden. Per això hi participen tots els col•lectius professionals inclosos en el camp de la geriatria i la gerontologia a Catalunya, i que van dels infermers, logopedes, metges i pedagogs als advocats i als sociòlegs, passant per un ampli ventall de professions. Tots, units per tal d'assolir una fita: l'envelliment satisfactori.

L'envelliment satisfactori és la fita que es vol assolir des de l'anàlisi de les dificultats, des del debat de les respostes, des de la perspectiva històrica i amb la ment posada en el futur. Un futur que és el nostre repte, el repte de la gent gran i el repte professional de tots els que des de la gestió, la intervenció, la participació, el diagnòstic, el voluntariat, el tractament, la presència activa, l'acompanyament, l'accessibilitat... treballem per una societat que pugui fer front als problemes de l'envelliment des de la interdisciplinarietat i el treball en equip, des del debat i el diàleg constant, des de la participació activa i implicada, des de la complementarietat entre les persones grans, els professionals i els voluntaris.

A més a més, conscients de les diferents realitats que les persones grans, les seves famílies i els professionals es troben segons l'àmbit en el que viuen, aquest any s'ha volgut ampliar el congrés i portar-lo fins a Sant Joan de les Abadesses, per tal d'analitzar les diferents necessitats que es generen en un àmbit urbà i un àmbit rural.

El programa de La Farga: atenció a la gent gran en l'àmbit urbà

El congrés arrenca el dia 17 amb la conferència inaugural Imatge i gent gran: Els reptes de la imatge associada a la dependència, a càrrec de Sebastià Serrano. Aquest serà el tret de sortida per un programa que vol tocar els temes més sensibles associats a l'envelliment satisfactori.

FÒRUMS:
Els nous marcs legislatius. El 22 de desembre de 2005 es va aprovar l'Avantprojecte de la Llei de la Dependència, un document molt esperat al sector de la geriatria per la gran importància que ha de tenir en els propers anys. Aquesta temàtica no deixa indiferents els diversos agents socials i demana un abordatge professional per fer front als reptes. La Llei de la Dependència pot suposar una gran diversitat de canvis, tant des de la perspectiva ocupacional com des de la perspectiva de la formació i capacitació dels professionals per tal de poder treballar les situacions de dependència no només des dels recursos, sinó també des de la perspectiva de la gestió de casos. A més a més, a Catalunya també ens trobem davant l'aprovació de la Nova Llei de Serveis Socials. El Congrés és doncs una oportunitat única per a conèixer de primera mà quines són les respostes, els problemes i els reptes que tindrem a l'abast els propers anys.

Coordinació. La coordinació entre els professionals i les administracions és una tasca necessària que cal fomentar al sector de la geriatria i la gerontologia. L'especialització professional sovint porta a delimitar territoris professionals que, mal gestionats, ens poden portar a no veure que és la persona gran qui és la protagonista de la intervenció quotidiana dels professionals. Passa el mateix en el camp de les administracions, ja que en alguns casos una mala coordinació genera duplicitat de programes i de recursos. En aquest fòrum es vol abordar el repte de construir unes "Bases per a la complementarietat interprofessional" que portin a definir una tasca professional centrada en les necessitats de la persona. També es tractarà la complementarietat entre serveis socials i administracions en un correcte desenvolupament del mapa de serveis socials de Catalunya.

TAULES TEMÀTIQUES:

De quina participació parlem? En els darrers anys, la gent gran de Catalunya està esdevenint un dels motors més actius de la participació social. Enguany s'han produït diversos fets que fan evident aquesta realitat: la celebració del 4t Congrés de la Gent Gran, la publicació del Llibre Blanc de la Gent Gran Activa, editat pel Departament de Benestar i Família, o la celebració de la convenció Les veus de la gent gran celebrada per l'Ajuntament de Barcelona, confirmen la voluntat de la gent gran a ser presents, com a ciutadans de ple dret, en la construcció de la societat catalana d'avui. D'altra banda, si fem una ullada a la societat civil ens trobem davant una àmplia oferta de convocatòries encaminades a potenciar projectes adreçats a fomentar la participació de les persones grans com a agent actiu en la construcció social. En aquest taula es vol parlar de quina és avui la imatge social de la gent gran per tal de poder canviar els estereotips que socialment s'han construït al seu voltant. Una gent gran activa i productiva que des de la participació construeix una societat per a totes les edats. S'analitzaran processos de participació i bones pràctiques que han de permetre abordar la construcció social també des de la gent gran.

Gent gran i immigració: Ocupabilitat i atenció a la dependència. Actualment, la immigració és un fenomen de gran repercussió en l'economia submergida. Una gran quantitat de persones immigrants desenvolupen la seva tasca professional en l'àmbit de l'atenció a la gent gran amb dependència, fent competència a cooperatives i empreses de servei en els àmbits d'atenció domiciliària. Malauradament, moltes vegades són persones amb una manca de formació per a desenvolupar les tasques d'atenció requerides, que per tant no sempre desenvolupen una feina de qualitat. A més, un altre aspecte que cal tenir en compte és el canvi cultural que sovint ha de fer la persona gran amb dependència per tal d'entendre a la persona immigrant que l'atén, el que suposa un xoc de cultures. Els nous immigrants també es troben en una situació complicada, ja que no podran cotitzar els anys suficients per a que els correspongui un subsidi. Com abordar el tema d'atenció i serveis a les persones grans per part d' immigrants? Com s'aborda el tema a la resta d'Europa?

La continuïtat de la vida quotidiana. Els drets dels cuidadors. Tenir cura d'una persona gran amb problemes de dependència genera desgast en la persona que cuida. S'ha de poder treballar la continuïtat en la vida quotidiana, que és on es fa evident l'estrès i la incapacitat de seguir mantenint i aguantant la intervenció. Però qui cuida al cuidador? Aquesta taula abordarà quins són els drets i els deures del cuidador en l'aventura quotidiana de cuidar. A partir d'un testimoni viu, s'intentarà donar resposta i conèixer els recursos que el cuidador ha de gestionar, així com conèixer bones pràctiques i experiències innovadores que poden aportar als cuidadors d'avui els recursos adients per mantenir la seva pròpia qualitat de vida, així com la de la persona gran

Salut: de la rehabilitació a la intervenció social. Una mirada des de la complementarietat. En aquesta taula es recollirà el debat començat en el marc del fòrum de la coordinació, a partir d'un protocol de mínims d'història sociosanitària, avaluant la interdisciplinarietat i recollint experiències pilot d'atenció a la dependència.

Atenció directa: el professional davant de les noves necessitats de la dependència. Els professionals de l'atenció directa han de donar resposta a les necessitats de la dependència, per les quals cal definir noves pautes de formació, d'intervenció.... En definitiva, de reconeixement i dignificació laboral. Es fa necessari el fet d'abordar les necessitats que genera la dependència des del disseny de nous models que afavoreixin la prestació de serveis de qualitat, esdevenint per això necessària la implicació de tots els professionals. Aquest és un sector no reconegut socialment, en el que s'ha generat un model multiprofessional basat en la intervenció centrada des de les professions i no pas, com hauria de ser, des de l'avaluació real de les necessitats ni des de la planificació individualitzada. Els grans problemes de l'atenció directa són el fet d'estar poc regulada en alguns casos, que no està gens reconeguda socialment, que els professionals es consideren mal pagats i que, a més, genera una gran rotació en els equips, fet que no permet treballar projectes consolidats. En aquesta taula s'abordaran les necessitats i reptes que suposa professionalment l'atenció a la dependència, definint clarament el repte de la dignificació del sector que ha de permetre una major qualitat de l'atenció

Salut, riscos i professionals. L'atenció per part dels professionals que atenen a les persones amb dependència requereix, a banda de coneixements previs, instruments, eines i tot un seguit de pautes d'afrontament que poden acabar incidint en el propi procés personal del professional, que es pot trobar en situacions estressants tant física com psíquicament. A més, l'entorn laboral sovint pot resultar hostil (conveni precari, horaris laborals que no permeten la conciliació amb la vida personal...). Tots aquests elements poden acabar repercutint en l'estat de salut dels professionals. Cal analitzar i reflexionar sobre la causalitat d'aquests elements, per tal de poder dissenyar i implementar programes adreçats a la prevenció i a la gestió d'aquestes actuacions.

Per tal de clausurar el Congrés a la Farga, el 18 de març es durà a terme la taula rodona L'atenció a la dependència: Finançament i ètica.


ACTIVITATS PARAL•LELES

Durant els dies 17 i 18 de març, i en el marc del Congrés, els participants també podran trobar
- Un centre de documentació
- l'Àrea d'intercanvi d'experiències i de presentacions de productes i serveis
- EXPOGRAN 2006, la Fira de Serveis i productes pels recursos, Entitats i professionals de Gerontologia i Geriatria

El programa de Sant Joan de les Abadesses: atenció a la gent gran en l'àmbit rural

TAULA RODONA

Radiografia de les problemàtiques en el món rural en front els nous reptes de la Llei de Serveis Socials i l'atenció a l'autonomia personal. El Congrés es planteja a dues seus diferents per tal de donar importància a una visió descentralitzada de l'atenció a la dependència, per tal de conèixer de primera mà les problemàtiques específiques de l'aplicació de la nova Llei de Serveis Socials i de l'avantprojecte de Llei de la Dependència en relació a les necessitats del món rural o de baixa densitat demogràfica.




TAULES TEMÀTIQUES

Serveis socials en l'àmbit rural. Les problemàtiques del món rural rauen en la manca de proximitat dels serveis o en el fet que sovint la presa de decisions es fa lluny dels nuclis de necessitat. Ens trobem doncs davant d'una problemàtica rural que sovint no s'aborda correctament, que pot quedar desprotegida, i que presenta unes problemàtiques específiques.

Dependència en l'àmbit rural. Una ullada més específica sobre les problemàtiques reals del món rural i sobre les respostes que tant des del món polític, com des de l'àmbit de la intervenció, es donen o s'estan donant per a assolir una millor qualitat assistencial. Serveis compactes, bones pràctiques i un llarg etcètera seran presents en aquest abordatge de les necessitats del món rural davant la dependència .

Maltractaments. Els maltractaments a les persones grans són una realitat callada, sovint per desconeixement i/o negligència, i d'altres vegades de forma intencionada. Es treballaran els conceptes i es visualitzaran les imatges, causes, indicadors i conseqüències que aquests maltractaments tenen en la societat d'avui dia. D'altra banda, coneixerem diverses propostes de treball encaminades a fer front al maltractament de les persones grans. Guies de pràctica, quaderns de treball i altres forma d'abordar la realitat que han de permetre definir pràctiques de qualitat i dignitat en la intervenció quotidiana.

CONFERÈNCIA DE CLOENDA

El senyor Francesc Torralba, filòsof i catedràtic de la Càtedra Ramon Llull, serà l'encarregat de clausurar el congrés amb la conferència Ètica i intervenció.