Tal
i com va destacar el president del Consell
Comarcal Enric Pérez, les relacions entre els habitants
del Ripollès, la Garrotxa i el Vallespir havien estat
tradicionalment molt fluïdes tant a nivell ramader, com
comercial i de contraban però van viure el 1939 un moment
tràgic. Per aquest motiu des de fa anys, i amb la voluntat
d'augmentar els lligams entre ambdues vessants de la serralada
s'impulsen accions en el marc dels projectes europeus Interreg.
Un d'aquests va permetre estudiar els diversos camins que uneixen el
Ripollès amb el Vallespir: romiatge, ramaders, exili carlista,
exili republicà... D'aquesta investigació n'ha sorgit
el fulletó Els camins de la nostra identitat.
Rutes de l'exili (1939) al Ripollès
d'Antoni Llagostera.
Un
element de divulgació il·lustrat amb una de les fotos
més clàssiques del pas dels republicans pel Coll
d'Ares. Una imatge de la família de Mariano Gracia, pagès
de Montsó (l'Aragó), amb els seus fills Alicia i Amadeo
que havien perdut sengles cames en un bombardeig a la seva població
així com veure morir la seva mare. Per tal d'ajudar a la
família un pagès de Prats de Molló -que també
havia perdut la cama l'any 1914- va fer tot el trajecte amb Mariano,
Alicia i Amadeo.
En
el cas de Tísner, Llagostera explica que el seu relat ens
permet replantejar el suposat “passeig militar” de les tropes
feixistes durant la retirada republicana. Es va donar una resistència
aferrissada ja que entre la presa de Ripoll i el pas de la darrera
divisió republicana pel coll Pregon van passar sis dies.
Llagostera considera que “en aquestes valls es va escriure la
història més heroica de la retirada” i afegeix, “ho
tenim tot per convertir-ho en una referència”. De fet, una
de les conclusions dels diversos ponents i el públic assistent
era la necessitat d'anar més lluny per tal d'aconseguir fer
perdurar aquesta etapa de la nostra història i que, al mateix
temps, esdevingui un element identitari i desenvolupament local.
