''L'Eix Transversal Ferroviari: benefici per a Osona, perjudici per al Ripollès i afiançament objectiu del model de creixement metropolità contra el qual lluita la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter''. Aquesta és la posició que defensa la Plataforma en el seu comunicat número 43, fet públic avui mateix.

Aquest és el contingut íntegre del comunicat:

El projecte d'Eix Transversal Ferroviari (ETF) presentat des de la Generalitat de Catalunya provoca a la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter un seguit de dubtes.

D'entrada, sembla innegable que aquesta nova infraestructura comportarà un benefici per a Osona, comarca que la nova via travessarà en el seu pas cap a Girona provinent de Lleida. Ara bé: serà el mateix benefici que li comportaria una adaptació a les necessitats evidents i objectives de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol? És un dubte raonable, tenint en compte que, fins ara, aquesta ha estat una de les vies de sortida cap a Europa de les mercaderies i els passatgers provinents de la zona de Barcelona i que, en canvi, amb el projecte presentant, es potencia el recorregut Martorell-Manresa-Barcelona. No es tracta exclusivament d'un benefici econòmic. És evident que amb el traçat presentat es potencien unes zones en detriment d'altres, però també ho és que aquesta infrastructura no dóna resposta a les necessitats de servei de les persones que diàriament utilitzen la línia Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol.

Sembla clar que la nova via no comportarà cap tipus de benefici per al Ripollès. Lluny de contribuir a posar-hi remei, l'ETF amplia l'esquerda que ja existeix entre els ciutadans de primera i els ciutadans de segona, ja que aïlla completament aquesta comarca. A la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter pensem que el projecte inicial dibuixava un traçat molt més racional. Des de Vic s'aprofitava la via ja existent i a Ripoll es creava una bifurcació cap a Olot i Figueres per una banda, i cap a Puigcerdà per l'altra. D'aquesta manera, es potenciaven dos corredors de sortida de mercaderies i viatgers cap a Europa, acostant-se de manera més eficaç a la idea de descongestió del corredor mediterrani i potenciant, realment, unes ciutats intermitges que ara queden oblidades. I encara suposava un altre benefici: es pal•liava de manera considerable el dèficit endèmic d'infraestructures de la zona del Ripollès, que ara, en canvi, ha de continuar confiant en la política de subvencions que és menys eficaç a l'hora de crear un teixit econòmic potent i estable.

Ens sobta i ens preocupa que s'hagi anunciat un projecte amb calendari, terminis d'actuació i pressupost detallat, sense dedicar la més mínima atenció a la línia internacional Barcelona-La Tour de Carol, que diàriament soluciona les necessitats de transport de milers de persones. Ens preocupa que mentre per al tren projectat s'auguren velocitats d'entre 160 i 250 quilòmetres per hora, el tren de Barcelona a Puigcerda de camí cap a Europa no pot passar de les velocitats màximes que aconseguia durant el segle XIX, o que, per seguretat, el mateix tren hagi de reduir el seu ritme fins a un punt ridícul per travessar el pont del Congost.

Des de la Plataforma pensem que el traçat de l'ETF pel qual s'ha optat potencia la creació d'una tercera corona que no fa sinó afiançar el creixement de Catalunya en arcs metropolitans, un tipus de desenvolupament que el mateix projecte assegura que vol evitar. Malgrat l'intent lloable de dotar el país de la transversalitat que històricament li ha mancat en el capítol de comunicacions, no veiem tan clar que això es pugui traduir en reequilibri territorial quan, alhora, el projecte preveu una connexió amb Barcelona a través de Manresa i Martorell i oblida completament algunes comarques com la ja esmentada del Ripollès o la de la Garrotxa, que es converteixen en el pati del darrere del país. El Ripollès no només necessita subvencions sinó la creació d'infrastructures sostenibles pel territori que permetin un creixement equilibrat.

Així doncs, s'opta per un model de creixement que potencia els pols d'atracció de l'àrea metropolitana, i que deixa l'expressió reequilibri territorial en el més pur pla teòric. Com en el debat de la nova divisió territorial que constitueix l'origen de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter detectem aquí una intervenció més partidista que social, que en cap cas lluita contra les desigualtats dels habitants del país, i que aprofundeix en un creixement d'expansió metropolitana que Catalunya no es mereix.