Després de 13 anys consecutius de dèficit pressupostari, l'Ajuntament de Sant Joan ha aconseguit recuperar la seva economia. En el ple extraordinari del 3 de març, l'equip de govern ha donat les dades econòmiques de la liquidació del pressupost de 2005, i els passos a seguir de cara a millorar la precària situació econòmica de l'ajuntament. De fet, les dades del 2005, reflecteixen per primer cop després de molts anys, un estalvi net positiu, o sigui més drets reconeguts que obligacions. Aquesta dada és molt important, tenint en compte que des del 1992, tant el romanent de tresoreria com el resultat del pressupost ajustat eren negatius, sobretot, si s'extreien d'aquestes dades les contribucions especials. Per tant, es portava més de 13 anys amb una situació de no possible estalvi real pressupostari, amb la conseqüent problemàtica de gestió econòmica de l'ajuntament.

Ja en el 1999 l'equip de govern, format per ERC i CS, va encarregar un informe econòmic-financer, a l'empresa Faura i Casas, per tal de veure l'anàlisi real de la situació i la seva evolució passada. Les dades aprovades l'any 2000, varen donar una radiografia de l'economia municipal, que es resumia amb successius pressupostos on es gastava molt més del què s'ingressava, una gestió de serveis bàsics que presta l'ajuntament molt deficitària, com la gestió de l'aigua, un no òptim control de la gestió pressupostària i un sobredimensionament de determinats recursos de l'ajuntament, i un endeutament superior a les ràtios legalment establertes. Aquesta fotografia, va ser molt poc solucionada, o només parcialment, en el mandat fins el 2003. En aquest mateix any, i veient que la situació econòmica només havia millorat, en la magnitud de l'endeutament, es va procedir a encarregar un pla de sanejament econòmic financer, que va ser aprovat definitivament el 29 d'octubre de 2004. En aquest pla s'establien les pautes de comportament de l'ajuntament, en matèria econòmica, de pressió fiscal, dels equipaments municipals,... Així, de les conclusions que s'han aplicat en els exercicis pressupostaris de 2004 i 2005, se n'extreien, entre d'altres les següent línies: l'increment d'alguns impostos que l'ajuntament tenia una base baixa, en comparació amb els municipis de la comarca i del seu tamany, sobretot l'ibi; una sobresaturació de propietats de l'ajuntament i sobretot de massa dispersió en els serveis, de fet, entre parcel·les i equipaments municipals, es comptava amb 29 propietats on s'havia de fer manteniment i que eren una càrrega a les despeses ordinàries; el fer un esforç en aconseguir més subvencions, que sobretot aquest any 2005 han estat moltes, i sobretot, que s'havia d'aconseguir





en l'exercici del 2005 o 2006, arribar a tenir més ingressos que despeses. Les dades de liquidació del 2005 han estat positives, arribant a un resultat pressupostari ajustat de 621.208,24€, i un estalvi net positiu de 112.854,94€. El què continua esdevenint negatiu és el romanent de tresoreria, amb 723.781,99€.

Davant la consecució d'una part del pla de sanejament de l'any 2004, i havent aconseguit equilibrar les despeses ordinàries i extraordinàries, l'equip de govern vol afrontar definitivament el posar ordre a les finances municipals, i en un termini de tres anys els romanents de tresoreria acumulats, que no deixa de ser la suma de més de 13 anys de dèficits anuals municipals. Segons paraules de l'alcalde Carles Bassaganya " era i és un objectiu d'aquest mandat arreglar i ordenar l'economia municipal, que ha passat etapes d'autèntic embogiment, per tant vull agrair l'esforç dels regidors de l'equip de govern que s'han trobat en una gestió política de contenció de la despesa molt important, i de determinats proveïdors que han hagut d'esperar temps massa llargs pels seus pagaments. Amb els passos que s'han fet s'aconseguirà una d'aquelles prioritats de l'equip de govern, que era aconseguir ordenar aquesta catastròfica situació". Amb el plenari d'aquest març, l'ajuntament entra en aquesta segona fase del pla de sanejament, un cop havent tancat un exercici en positiu. Aquesta segona fase consisteix en seguir contenint la despesa, materialitzar la revisió del cadastre d'urbana, un cop elaborats els treballs de camp de la ponència de la gerència provincial del cadastre i afrontar tots els proveïdors pendents de tots aquests anys, mitjançant dues operacions de crèdit. A partir d'aquest mes es preveu tornar a entrar en una situació de no puntes de tresoreria i per tant, fer de forma més regular els pagaments a proveïdors i serveis. Al mateix temps, el pla també ha previst el mètode de finançament de les inversions, ja consignades o previstes a fer, durant el anys 2006 i 2007