El poble que vull en el futur, Sant Joan de les Abadesses
Sergi Albrich · Secretari de comunicació de les seccions locals d'ERC i JERC de Sant Joan de les Abadesses

Des d’un doble punt de vista; com a jove i com a santjoaní, em pregunto quin futur, econòmic i turístic, l’hi depara, l’actual equip de govern del PSC, al meu poble, Sant Joan de les Abadesses.

El principal motor econòmic de Sant Joan ha canviat arran del tancament, en els últims temps, de moltes de les seves indústries i, al meu entendre, el model econòmic que hem d’adoptar ha de prendre un rumb diferent, donant un fort pes al sector terciari, a la promoció de les petites i mitjanes empreses i, sobretot, als joves emprenedors.

El sector terciari, és a dir el turisme i el comerç, del nostre municipi s’ha de potenciar fins a nivells que no s’havien assolit fins ara, tal i com han fet algunes poblacions de la comarca. És notori que Sant Joan disposa d’un patrimoni cultural molt important, part del qual ha estat molt explotat, com és el mite del Comte Arnau, el qual veurà intensificada la seva importància un cop endegat el projecte de Terra de Comtes i Abats. Projecte que, tant la seva gestació com la busca de gran part dels recursos econòmics per la seva posterior execució, rau a l’anterior equip de govern d’Esquerra.

Tanmateix, l’equip de govern dels socialistes santjoanins, a poc més d’un any d’acabar aquesta legislatura, no han aportat noves idees en la promoció turística de Sant Joan. Tant sols s’han limitat a continuar amb les activitats endegades anys enrere i inclús, una de les principals, com és el Cicle del Comte Arnau, pateix, any rere any, una disminució del públic assistent, i lluny queda de ser el cicle cultural de referència que fou en el passat. Està clar que ha de prendre un nou rumb o un nou format mitjançant noves idees i voluntats polítiques.

Sant Joan, a nivell turístic, gaudeix de molts elements, sobretot a nivell natural i paisatgístic, que ben tractats i promocionats, poden resultar molt atractius per un turisme familiar i científic que, òbviament, han de ser complementaris amb l’oferta cultural i històrica que disposa la nostra vila.

També és cert que la promoció turística de la qual estic parlant no pot caminar sola, ho ha de fer de la mà del comerç i d’un ventall d’hostaleria que, avui per avui, sembla ciència ficció. Cal dir que des de l’ajuntament socialista s’han destinat pocs esforços personals, i poca voluntat política, a unificar els diferents comerços per tal d’establir estratègies conjuntes de treball per satisfer l’ampli ventall de visitants que ens arriben cada cap de setmana. I si que aporten una gran voluntat a crear mala maror entre els bars de la vila prohibint i donant permisos. I no vull deixar d’esmentar la parada que ha sofert la restauració de l’antiga estació de Toralles, la qual havia de ser un petit hotel, i que la mala gestió de l’equip de govern, els ha portat a la pèrdua dels suports econòmics per tirar-la endavant.

Tot i això, la capacitat d’allotjament de Sant Joan, està parcialment coberta per el gran ventall de cases rurals, que treballen amb força al llarg de l’any, i l’alberg municipal, el qual ha tingut un cicle econòmic altament rendible amb beneficis de més de 52.000 euros.

És evident que els joves som el futur de Sant Joan. Tot i això, no s’està tirant endavant un pla local de joventut que englobi aquelles polítiques que ens facilitin les coses per tal de continuar vivint al municipi que ens ha vist créixer. Un exemple del poc treball destinat en són la manca de pisos de protecció oficial existents. Construccions que a la vegada generarien feina i llocs de treball.

Un altre element que denota la poca voluntat en àmbits de joventut i de promoció econòmica és el projecte Vila Icària, projecte innovador, similar als que molts municipis de Catalunya estan duent a terme, i que s’ha convertit en un edifici que s’assembla més a un bloc de pisos de protecció oficial que a un complex que hauria d’aglutinar joves emprenedors, per tal que gestessin les seves idees empresarials i en un futur establissin les seves empreses al nostre municipi. Buscar joves empresaris és un fet costós. Però si hom hi creu es pot aconseguir.

Per acabar i a mode de reflexió personal, penso que Sant Joan, el meu poble, ha de ser, d’aquí a pocs anys, un poble de primera. Per ser-ho ha de prendre un nou rumb lligat a la promoció econòmica en el sector terciari, el qual ben treballat pot generar nous llocs de treball, tant necessaris a l’època de recessió econòmica que estem patint. Tanmateix, no ens podem oblidar del sector industrial, ja sigui la promoció de joves emprenedors o la instauració d’un polígon industrial que permeti sufragar la pèrdua de llocs de treball dels últims temps.