Nova entrega de la secció Racons del Ripollès. L'Antonio Mora continua el seu periple pel terme de les Llosses, ara a Sant Sadurní de Sovelles.

Sant Martí de Vinyoles
Antonio Mora · Autor del bloc Conèixer Catalunya

Acabàvem la feina per aquest quasi infinit terme de les Llosses, anant i venint, pujant i baixant, i fent sempre camí. El topònim segons alguns estudiosos deriva de la paraula àrab al-jauzat “ camins” .

Respecte a la resta de topònims: Santa Maria de Matamala, Sant Martí de Vinyoles de Portavella, Sant Vicenç de Maçanós, Sant Sadurní de Sovelles , Sant Esteve de Vallespirans, Sant Esteve de Comià, Santa Margarida de Vinyoles,... espero comptar amb la col·laboració d’alguns lectors/es.

M’endinsava per una pista de ciment, que en un recorregut senzill i meravellós alhora, en portarà fins un paratge pla, en el que llueix de forma especial l'antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles, que es troba a 970 m d'altitud, al sud-est del terme, al vessant nord del Massagalls, ja prop del Ter.

És documentada des del 925 (Sovezillas),quan el bisbe Jordi la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll.



Fou reedificada en el període 1714-17. En la seva demarcació hi havia importants masos, com la Sala, el Grau, el Camp, l'Aliguer, l'Om, el Prat, la Plana, les Muntades, la Vinyassa i altres, que en la seva gran majoria són tancats. Prop de l'església hi ha un nucli de quatre o cinc cases, amb l'Hostal, que s'alça davant del cementiri.

Una vella tradició local diu que abans l'església era dedicada a sant Martí i situada prop de la Vinyassa, a una hora de l'actual; és possible que es tractés de dues esglésies diferents, la segona de les quals desapareguda.

L’església tancada, presenta un bon estat de manteniment; de la casa propera ens contesten únicament dos gran gossos, que tindrem de companys mentre cerquem els millors indrets per fer fotografies, atesa l’hora i la intensa calor.

El turisme “cultural” associat sovint a l’anomenat turisme rural, necessita un mínim de hardware, de material”: informació sobre els llocs a visitar; dades històriques i tècniques; accés a l’interior dels edificis; i, si fos possible, l’explicació d’un guia local.

Tot plegat, una mínima inversió que permetria consolidar els llocs de treball, en la restauració i la hosteleria. A qui correspongui.



- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya


Mostra Racons del Ripollès en un mapa més gran