Ripoll aprova un pressupost de contenció per un any de crisi

Publicat el 24 de desembre de 2008 a les 11:53
 
El pressupost que va presentar l'equip de govern de Ripoll puja a 13,88 milions d'euros, un 29% menys respecte el d'enguany. D'aquesta quantitat 2,78 milions es destinen a inversions de les quals el 66% provenen de subvencions. Val a dir, que el pressupost aprovat inicialment aquest dilluns patirà modificacions substancials ja que caldrà incloure el Fons estatal d'inversió local -que destina 1,92 milions a Ripoll- i altres línies de subvencions com el Fons de desenvolupament regional (FEDER) europeu. Si se suma el pla anticrisi del president espanyol Rodríguez Zapatero el volum d'inversions arribarà a 4,7 milions mentre que el pressupost total serà un 14% inferior del de 2008.

Inversions per a la Llei de barris i la Barricona
Entre les principals inversions que contempla el pressupost destaquen les derivades del darrer exercici de la Llei de barris. En aquest sentit la principal partida es destina a la urbanització del carrer Pirineus i adjacents i al fossar de la muralla (876.710 euros), obres a les places de Sant Eudald i Gran i adjacents (158.000 euros) i millora del Barri Vell (24.000). En el cas del polígon de la Barricona es destinaran 637.230 euros a les naus de lloguer municipal i 177.690 euros per electrificació. També destaquen partides per nous nínxols al cementiri (143.203 euros), l'adequació de l'escola oficial d'idiomes i l'escola d'adults als Salesians (159.337 euros) i una partida de 94.000 euros per a les escoles.

Per altra banda, malgrat que no es va tractar en el ple, l'Ajuntament de Ripoll ja ha decidit els projectes en els quals invertiran el Fons estatal d'inversió local: instal·lacions del Museu Etnogràfic (1,081 milions); la urbanització dels vials i els aparcaments del nou pavelló (0,55 milions); la urbanització del carrer Vinyes a davant de les biblioteques (150.838 euros). També es destinen dues partides menors a l'enderroc d'un edifici municipal a la carretera de Ribes (39.517 euros) i a asfaltar carrers en mal estat (94.287 euros).

Contenció per uns, manca de mesures anticrisi pels altres
El regidor d'Hisenda, Jaume Camps (PSC), va destacar que es tractava d'un pressupost en el qual s'havia realitzat una forta contenció de la despesa per la reducció d'ingressos derivats de l'activitat urbanística i la congelació d'impostos. En aquest sentit Camps va destacar la reducció 'al màxim' de les despeses voluntàries: festa major, fires, protocol i publicitat. També va subratllar l'aposta per plans d'ocupació que donaran feina a 19 aturats en tasques d'assistència domiciliària, manteniment del Barri Vell i agents cívics.

Josep Maria Creixans (CiU) va afirmar que veient el pressupost 'sembla que a Ripoll no hi hagi crisi'. 'Estem emprenyats, no ens tenen absolutament en compte' va afegir, per lamentar que no hagin pogut intervenir en la confecció dels números. Per Creixans 'el pitjor pressupost en el pitjor moment' no incorpora elements per pal·liar la crisi que haurien de reforçar les polítiques socials i les de promoció econòmica. En aquesta línia va recitar una tirallonga de mesures que altres consistoris -majoritàriament governats pel PSC- han incorporat com per exemple una partida de 400.000 euros per contractar una cinquantena d'aturats, pagar el primer any de la quota d'autònoms, subvencionar taxes o oferir sòl industrial a a condicions molt favorables.

Camps va contestar afirmant que 'el miracle dels pans i els peixos només ha succeït una vegada' i va qualificar de 'demagògica' la postura de CiU. Així mateix va afirmar que algunes de les propostes ja formaven part dels comptes presentats.

Anteriorment els dos regidors ja havien topat per aspectes formals del pressupost com la manca de documentació en l'expedient o un error tipogràfic. Camps va lamentar que el regidor convergent convertís consultes tècniques en un 'divertimento' al ple. Respecte a les mesures anticrisi el regidor d'Hisenda va ironitzar que malgrat Creixans no havia tingut temps per preguntar els dubtes tècnics si que havia pogut analitzar els pressupostos d'altres municipis.