El Centre Cultural Terrassa es va omplir aquest divendres al vespre de música, de veu i d'una part important de la història del cinema. L'Orquestra Simfònica del Vallès i l'espectacle "John Williams i els immortals del cinema" van aconseguir emocionar l'auditori amb algunes de les peces més mítiques de les bandes sonores del cinema.

Pulp Fiction, La Missió, El patriota, Copying Beethoven, Jurassic Park, Chicago, El caçador, Instint bàsic... la música de la gran pantalla es va anar intercalant amb els fragments de diàlegs interpretats amb la veu meravellosa del valencià Santiago Vidal, veu de John Travolta, Mel Gibson, Michael Douglas o Harrison Ford, i de la barcelonina Mercè Montalà, veu de Sharon Stone o Catherine Zeta-Jones. Els dos, amb una sintonia perfecta amb la sempre magnífica Orquestra Simfònica del Vallès.

Un dels objectius de l'espectacle, el de portar un públic més ampli als recitals de música clàssica, s'ha acomplert amb escreix. A més del fet que l'auditori estigués pràcticament ple, entre el públic es podia veure tot tipus de persones: de totes les edats i des de les més acostumades al protocol d'aquests recitals fins a les que, probablement, era el primer cop que sentien una orquestra simfònica en viu.

El mateix públic va quedar meravellat amb cada peça que anava començant l'orquestra, dirigida per Rubén Gimeno, i que transportava el públic, amb l'ajuda d'una pantalla en què es mostraven alguns fotogrames, a les pel·lícules.

El punt en què la comunió entre l'auditori i l'escenari es va fer més evident va ser, probablement, quan va arribar el torn de La llista de Schindler, una de les obres mestres de John Williams. El discurs final d'Oskar Schindler, interpretat originalment per Liam Neeson i doblada pel mateix Vidal, va arrencar les llàgrimes a una bona part del públic i, fins i tot, a l'actor, que, tot i seguir amb l'espectacle, encara va haver-se d'eixugar els ulls durant el gran final: quatre dels més coneguts temes d'Star Wars, acabant per la introducció, una de les peces més reconeixibles de la història del cinema.

L'obra, també, de John Williams, va posar el final a un espectacle que qualsevol amant del cinema, però també de la veu i de la música, gaudiria sense pensar-ho. El públic va obsequiar els músics i els actors amb uns prolongats aplaudiments, que van fer que tots plegats sortissin a saludar diverses vegades abans d'acabar amb dos bisos: el primer, una sorpresa fora del programa, i el segon, la repetició de la suite de Chicago, una de les més aclamades.