Les ciutats cada cop s'assemblen més entre elles, i els paisatges urbans que estaven tenyits per comerços genuïns i autòctons estan deixant pas a marxes forçades a unes grans multinacionals que homogeneïtzen els carrers. A Sabadell, el col·lectiu Patrimoni Gràfic Sabadell ha optat per intentar que aquestes estampes no caiguin en l'oblit, si bé no poden evitar que una merceria de tota la vida pugui ser substituïda per una cafeteria o una botiga on fan les ungles.
Des de fa un any, s'han proposat salvar els rètols de botigues amb solera de la ciutat, la majoria coincidint amb el seu tancament. Aquest mes de setembre exposaran part del patrimoni rescatat al Museu d'Art de la ciutat. L'aventura del col·lectiu va començar ara fa just un any, el setembre de 2025. En plena Festa Major de Sabadell, en Pol Abran passejava pel passeig Manresa, i quan passava davant del Frankfurt Permanyer, conegut a la ciutat com el Frankfurt Guarro, li va cridar l'atenció que sortia de dins del local.
"L'amo estava parlant amb el tècnic que havien canviat el rètol antic per un de nou, i li deia: ''Sí, sí, sí, llença'l"; em vaig aturar i li vaig dir que m'ho quedava, i així va néixer Patrimoni Gràfic Sabadell, explica en una entrevista a l'ACN. A Abran, que és dissenyador gràfic, se li va encendre la bombeta, tot recordant una associació que existeix a Madrid, Paco Graco, i que fa més d'una dècada que rescata rètols de comerços de la capital espanyola.
Recuperar el patrimoni col·lectiu
El col·lectiu va fer una exposició fa un parell d'anys en què va reunir més de 200 cartells que havia salvat d'acabar trinxats a la brossa, i en tornar a Catalunya va comprovar que no hi havia cap associació que fes res similar a Barcelona. "Sempre havia tingut ganes de fer-ho, però hi ha limitacions d'espai, perquè en necessites molt, i temps material i eines", relata. Abran destaca, a més, la força que té dur a terme accions per recuperar un patrimoni col·lectiu com el que decora el dia a dia de pobles i ciutats, i que poden acabar desapareixent per falta de sensibilitat o fins i tot per normativa.
En aquest sentit, recorda els casos dels cellers Fermín i Carol, als barris de la Barceloneta i del Clot de Barcelona, respectivament, que s'han alçat davant la imposició inicial de l'Ajuntament perquè retiressin els seus rètols per antics. Finalment, però, la Comissió d'Urbanisme ha aprovat canviar la normativa per protegir rètols, cartells i elements gràfics d'establiments històrics, fet que els salvarà de la destrucció i l'oblit.
Projecte salvació: de la localització al rescat
El col·lectiu es mou quan detecta que hi ha un establiment que està a punt de tancar o que té intenció de canviar els seus rètols per uns de més moderns. Si el local està obert és més senzill: "Vas, parles amb els amos, els expliques el què, i normalment la resposta és força positiva, la part complicada és quan els locals estan tancats", explica Abran, que destaca que mai despengen els cartells sense permís dels propietaris.
"El que fem en aquests casos és una feina d'investigació, parlar amb els veïns, amb la gent dels locals del voltant per veure si algú coneix l'amo, i així és com, a poc a poc, rasquem fins que ens donen el permís i el rescatem", afegeix. Tot el que recuperen el traslladen a un magatzem de l'Escola Illa, de la qual part dels integrants del col·lectiu en vas ser estudiants de disseny.
No obstant això, admet que aniria bé un cop de mà de l'administració per poder dur a terme la seva tasca amb més solvència. Ara per ara, tenen una col·laboració amb el Museu d'Història de Sabadell, però cap altre suport.
"Aquests rètols parlen d'una manera de ser i de fer de les ciutats, i això ho estem perdent"
La tasca de Patrimoni Gràfic Sabadell busca que no marxi de l'imaginari col·lectiu la imatge que els sabadellencs de tota la vida poden tenir dels carrers de la seva ciutat. Sense anar més lluny, la Rambla ha perdut negocis dels de tota la vida, com el Forn Sant Jaume, la botiga Senserrich o els cinemes Rambla o Cineart, dels quals no se'n conserven els cartells o lluminosos de neó.
Sí que es conserva el de l'antic cinema Euterpe, i de fet està exposat a l'aire lliure en l'emplaçament on antigament hi havia el pati de butaques, ara substituït per una plaça interior que, si bé inicialment havia de ser d'ús públic, ara per ara només s'hi pot accedir si algun veí obre la porta. En aquest context, el col·lectiu destaca la importància de preservar els cartells.
"Fem aquesta tasca perquè les ciutats estan canviant a un ritme molt ràpid, amb uns tipus de comerços que el que fan és fer que les ciutats siguin totes iguals, multinacionals, cadenes de forns de pa...", relata Judit Carcolse, membre del col·lectiu. Posa com a exemple el recent tancament de La Bolle, una botiga de brioixeria i llaminadures de barri a tocar de l'Escola Pia i que ha vist passar generacions d'alumnes, i que ha abaixat la persiana per jubilació amb la fi del curs escolar.
"La gent ens diu: 'Jo allà anava a buscar el pa', o 'hi anava amb la meva àvia', i això és que la gent té com connexions emocionals amb aquestes gràfiques i amb aquests rètols que parlen d'una manera de ser i de fer de les ciutats, i això ho estem perdent", afegeix Carcolse. Aquest, diu, és una de les raons que els motiva a lluitar per conservar la cartellera.
Reuneixen els cartells rescatats en una exposició
El col·lectiu ha apostat per tornar a posar part del seu material als ulls dels sabadellencs, a través d'una exposició que obrirà portes aquest pròxim 2 de setembre al Museu d'Art de Sabadell, coincidint amb els primers compassos de la Festa Major. S'emmarca en la mostra 'I de la ferida sentir que un jardí floreix', una retrospectiva amb diferents artistes participants en algunes de les convocatòries que des de 2012 fa SBD Obert, una iniciativa de suport a la pràctica artística a la ciutat.
Un d'aquests artistes és en Guillem Celada, membre de Patrimoni Gràfic Sabadell, i que va ser escollit per una participació prèvia en una exposició de 2023 al mateix equipament. Celada en aquell moment no formava part del col·lectiu, però el coneixia, però veia molts vincles amb els seus interessos: "De fet, jo havia salvat alguns rètols al llarg dels anys, que havia tingut ocasió de poder-los preservar, i va ser en aquest moment en què se'm va ocórrer que la millor opció era cedir el meu espai d'exposició perquè aquest col·lectiu pogués mostrar la feina que havien fet els darrers sis mesos", relata.
Entre el material escollit, hi ha dos rètols de Ràdio Grau, especialitzada en electrodomèstics i electrònica des dels anys 30 i ubicada a la Rambla, però també el cartell del Frankfurt Permanyer, amb què tot va començar, i el d'establiments que han abaixat la persiana recentment, com la merceria La Moda, del passeig de la Plaça Major, la botiga d'objectes de festa Vidal Papers, del carrer Sant Pere, o La Bolle, al carrer Estrella. "Un cas molt concret que va ser el rètol de la Casa Homedes, que teòricament estava ja protegit, juntament amb la façana d'aquell establiment", explica Celada.
La mostra és, ras i curt, un viatge al passat urbà de Sabadell, un passeig que es pot fer a través dels records que aboquen uns cartells que en el dia a dia sovint passen desapercebuts, però que la seva desaparició, en algunes ocasions d'un dia per l'altre, suposen la pèrdua d'una part de la quotidianitat i, de retruc, de la pròpia identitat dels pobles i ciutats.
