20
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
11:38h
Una quarantena de persones que es defineixen de "conviccions liberals" han publicat aquest divendres un manifest per sumar-se a la Crida Nacional per la República, el projecte polític que impulsen l'expresident Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el líder de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez.
"Volem aportar a la Crida la nostra visió liberal progressista per aconseguir una República de dones i homes lliures, en una Catalunya nacionalment sobirana", recull el manifest titulat 'Manifest dels liberals per la Crida'.
Entre els signants hi ha el secretari de comunicació del Govern i Mitjans de comunicació, Antoni Molons; els periodistes Miquel Calçada i Pilar Calvo; l'empresari Joan Font; el diputat de JxCat Pep Riera, i la presidenta de Súmate, Montse Sánchez, entre d'altres.
Dret a la autodeterminació
En el manifest asseguren que totes les nacions tenen dret a l'autodeterminació i que els liberals sempre han defensat les llibertats individuals, "les llibertats col·lectives i el dret a decidir".
Sostenen que en el referèndum de l'1 d'octubre els catalans van decidir constituir la República catalana i critiquen l'actuació de l'Estat: "Tenim un estat en contra, que, a més, és intervencionista i repressiu".
Així mateix, destaquen que els liberals coincideixen amb gent de procedència ideològica diversa en la defensa del "pluralisme, la democràcia, la igualtat d'oportunitats i el dret a l'autodeterminació".
Transversalitat ideològica
"Coincidim, a més, a assenyalar que les eines de què disposa Catalunya no són suficients per resoldre els grans reptes que avui ens planteja el món en què vivim", afegeix el manifest.
Per aquest motiu, veuen necessari sumar-se a la Crida Nacional per "donar un impuls col·lectiu que sumi les voluntats de tothom que vulgui anar més enllà" de la situació actual de Catalunya.
Els signants argumenten que se sumen a la Crida perquè creuen que cal definir "noves estratègies, disposar de nous instruments d'acció política i renovar aliances" per avançar cap a la independència.
A més, apunten que és el moment de crear una organització política independentista "basada en una transversalitat ideològica, que permeti aglutinar tantes sensibilitats polítiques i socials com sigui possible".
"Volem aportar a la Crida la nostra visió liberal progressista per aconseguir una República de dones i homes lliures, en una Catalunya nacionalment sobirana", recull el manifest titulat 'Manifest dels liberals per la Crida'.
Entre els signants hi ha el secretari de comunicació del Govern i Mitjans de comunicació, Antoni Molons; els periodistes Miquel Calçada i Pilar Calvo; l'empresari Joan Font; el diputat de JxCat Pep Riera, i la presidenta de Súmate, Montse Sánchez, entre d'altres.
Dret a la autodeterminació
En el manifest asseguren que totes les nacions tenen dret a l'autodeterminació i que els liberals sempre han defensat les llibertats individuals, "les llibertats col·lectives i el dret a decidir".
Sostenen que en el referèndum de l'1 d'octubre els catalans van decidir constituir la República catalana i critiquen l'actuació de l'Estat: "Tenim un estat en contra, que, a més, és intervencionista i repressiu".
Així mateix, destaquen que els liberals coincideixen amb gent de procedència ideològica diversa en la defensa del "pluralisme, la democràcia, la igualtat d'oportunitats i el dret a l'autodeterminació".
Transversalitat ideològica
"Coincidim, a més, a assenyalar que les eines de què disposa Catalunya no són suficients per resoldre els grans reptes que avui ens planteja el món en què vivim", afegeix el manifest.
Per aquest motiu, veuen necessari sumar-se a la Crida Nacional per "donar un impuls col·lectiu que sumi les voluntats de tothom que vulgui anar més enllà" de la situació actual de Catalunya.
Els signants argumenten que se sumen a la Crida perquè creuen que cal definir "noves estratègies, disposar de nous instruments d'acció política i renovar aliances" per avançar cap a la independència.
A més, apunten que és el moment de crear una organització política independentista "basada en una transversalitat ideològica, que permeti aglutinar tantes sensibilitats polítiques i socials com sigui possible".