19
de maig
de
2021, 15:00
El passat 9 de maig va decaure l'estat d'alarma i amb aquest, un seguit de mesures restrictives. La Generalitat, aprofitant les dades a la baixa de la incidència de la Covid-19, va relaxar limitacions i va permetre que, després de més de mig any, bars i restaurants obrissin fins a les 11 de la nit.
El final del toc de queda, sumat a una millora generalitzada del temps, amb temperatures més agradables i dies amb més hores de llum, han fet un canvi sobtat dels aspectes dels carrers de Sabadell, Sant Cugat, Terrassa i Rubí: més gent i les taules dels locals pràcticament plenes, especialment als vespres. Tot i així, les reserves i la cita prèvia, dues exigències en temps de pandèmia, s'han adquirit com un costum més.
"Hi havia ganes"
En Joan assaboreix una cervesa al vespre en una terrassa al barri de Gràcia de Sabadell, mentre espera una tapa per acompanyar la beguda. “Hi havia ganes”, diu i és que aquesta és la percepció generalitzada entre el sector. “Es notava que la gent ho volia”, assenyala Samuel Caballero, responsable del restaurant Kaikoa, que es troba al carrer Narcís Monturiol, i ho sentencia: “el primer dia d’obertura a la nit vaig facturar el doble que el dia anterior”. Caballero espera que “enguany pugui respirar una mica” i això vol dir “tancar els diumenges”, perquè “porto molts mesos treballant sense dies de festa”.
El gerent de l’establiment assegura que, tot i les “ganes de terrassa”, hi ha hagut “un cert canvi” en el consum, amb l’increment de les comandes per endur, fins i tot després del confinament. Un comportament estès a la ciutat, tal com sosté el president del Gremi d’Hostaleria i Restauració de Sabadell, Jordi Roca, que atribueix “a una certa por i aquesta limitació de la interacció i vida social” al llarg de l’últim any, encara que puntualitza que “va per edats” i recalca que els establiments “són segurs”. Roca, però, destaca que aquesta modificació és “per bé” i espera que, si la vacunació avança a “bon ritme, salvarem la temporada”.
El president de l’organització resumeix aquesta reobertura de les nits com “una il·lusió” i que “es veu el final”, després d’un any “nefast” per al sector i continua, “n’hi ha molts que han demanat crèdits per subsistir”. El propietari de Kaikoa, que va engegar el negoci a l’agost de 2020, comparteix l’opinió de Roca i explica que a partir de l’octubre va multiplicar-se el menjar per emportar, amb entre 30 i 40 menús diaris, insuficients per mantenir el local en peu, tal com admet.
Un 45% facturava a la nit
L'any "nefast", al parer de Roca, és per aquestes "obertures i reobertures" que van començar al maig de 2020, amb la fase 1 de desescalada després de dos mesos de confinament de la població. El Gremi d'Hostaleria ha distribuït una enquesta entre els establiments adherits i la majoria confessen que els "ha afectat moltíssim", especialment el tancament per franges de matí i tarda, però també el negoci obert fins a les 17 hores i l'aforament al 30%. I és que un 45,5% facturava més del 50% a la nit.
En aquesta línia, el qüestionari també planteja les previsions per aquest 2021 i la meitat dels establiments espera que millorin, mentre que un 34% sosté que serà igual i un 16% que serà pitjor.
Recuperar hàbits a Sant Cugat
Els bars i restaurants de Sant Cugat ja han començat a notar-ne els efectes, encara que majoritàriament no han tingut el volum de feina que esperaven. “De moment aquests dies estan anant bé, però esperem que la gent s'animi més de cara als caps de setmana. És de costums i després d’haver estat quatre mesos i mig tancats a les tardes, s’han de tornar a habituar a sortir a prendre alguna cosa” afirma el propietari del Bar Marçal, ubicat a la Rambla del Celler.
En el cas dels restaurants, el Xavi del Mesón, situat a la plaça Octavià, assegura que des del diumenge sense toc de queda, no han rebut tants clients com esperaven per culpa del temps inestable, que “no ens està acompanyant gaire”. Manifesta que encara que “crec que les conseqüències econòmiques seran posteriors i vindran un parell d’anys dolents” estan animats i tenen il·lusió per tirar endavant.
Per la seva banda, la cafeteria Novell al carrer Valldoreix segueix tancada a les tardes per un tema de personal. Així i tot, l’Stan espera que de cara al futur “les restriccions d’aforament a l’interior dels establiments es relaxi”.
L’actitud per part dels clients es respira positiva, esperaven amb ganes tornar a gaudir d’una terrassa a mitja tarda o un sopar en un restaurant. En Joan Antoni, que pren una cervesa al bar Segafredo de la plaça Barcelona, assegura que el problema de la Covid-19 no està en els bars, sinó en les concentracions sense controls com ara els botellots.
"Dosificació" a Terrassa
Des del Gremi d'Hostaleria de Terrassa, el seu portaveu explica que contra les expectatives "la gent s'ha dosificat", i malgrat que no s'ha produït un boom, "s'ha demostrat que hi havia ganes de consumir", sobretot entre la gent jove, apunta. En aquest sentit, detalla que "la gent està agraïda de fer una cervesa al vespre, sortint de treballar".
Un dels sistemes que més s'ha popularitzat és el servei a domicili. Segons Castellet, s'ha mantingut tot i l'ampliació de l'horari, i així, molts negocis compten amb dues línies de negoci. Ara, afegeix, "s'ha de saber explotar".
A la terrassa d'un local de la plaça Vella, una família amb nens menja entrepans poc abans de les vuit del vespre. En Fran, el pare, assegura que "es trobava a faltar seure a les terrasses, i més ara amb el bon temps". A la taula del costat una parella de gent gran beu una clara. Vénen de caminar i expliquen que "els dóna força" per arribar a casa abans de sopar.
A Terrassa, l'arribada del Festival de Jazz, i concretament de la ruta gastronòmica Menjazz, ha fet que les expectatives per les pròximes setmanes siguin altes. Castell assenyala que la sensació és de que "això ja no ha de tornar enrere", i per això augura un bon estiu, millor que el del 2020.
A l'altra cara de la moneda, però, s'hi troben els agremiats "escarmentats", aquells que encara no han obert pels passos enrere que ja s'han viscut en els darrers mesos. Castellet recorda que hi ha "dubtes i pors", i molts treballadors en ERTO. Per això, des del Gremi reclamen solucions pels establiments que no tenen terrassa o que tenen un espai interior limitat.
"Una alenada d'aire"
L'opinió dels restauradors a Rubí és pràcticament unànime: tot i les restriccions en l'aforament i el control que han de mantenir sobre les terrasses, poder obrir amb un horari continu i, sobretot, a les tardes i vespres, "és una alenada d'aire". "Ara ens haurien de programar el futbol en horaris compatibles", bromeja el propietari d'un bar al carrer del General Castaños del municipi.
Pel que fa als tancaments, "poder obrir només fins les cinc no ens ha servit de gaire", afirma la Charo, propietària d'un bar al costat de l'estació. "De 15 a 17h ens quedàvem, al principi, però cada cop tancàvem més d'hora perquè mantenir obert i gastar llum amb les màquines de tabac o escurabutxaques per servir quatre cafès no ens valia la pena", afegeix el seu fill, l'Ivan.
"Poder servir sopars ens ha donat la vida", afirma un restaurador del carrer Torrent de l'Alba. Igualment, creu que allargar "ni que sigui només una hora" els permetria poder fer "més caixa: el cigaló després de sopar, un licor, alguna cosa. O fer fins a dos torns per sopar, tenint en compte els horaris que segueix la gent", admet.
El final del toc de queda, sumat a una millora generalitzada del temps, amb temperatures més agradables i dies amb més hores de llum, han fet un canvi sobtat dels aspectes dels carrers de Sabadell, Sant Cugat, Terrassa i Rubí: més gent i les taules dels locals pràcticament plenes, especialment als vespres. Tot i així, les reserves i la cita prèvia, dues exigències en temps de pandèmia, s'han adquirit com un costum més.
"Hi havia ganes"
En Joan assaboreix una cervesa al vespre en una terrassa al barri de Gràcia de Sabadell, mentre espera una tapa per acompanyar la beguda. “Hi havia ganes”, diu i és que aquesta és la percepció generalitzada entre el sector. “Es notava que la gent ho volia”, assenyala Samuel Caballero, responsable del restaurant Kaikoa, que es troba al carrer Narcís Monturiol, i ho sentencia: “el primer dia d’obertura a la nit vaig facturar el doble que el dia anterior”. Caballero espera que “enguany pugui respirar una mica” i això vol dir “tancar els diumenges”, perquè “porto molts mesos treballant sense dies de festa”.
El gerent de l’establiment assegura que, tot i les “ganes de terrassa”, hi ha hagut “un cert canvi” en el consum, amb l’increment de les comandes per endur, fins i tot després del confinament. Un comportament estès a la ciutat, tal com sosté el president del Gremi d’Hostaleria i Restauració de Sabadell, Jordi Roca, que atribueix “a una certa por i aquesta limitació de la interacció i vida social” al llarg de l’últim any, encara que puntualitza que “va per edats” i recalca que els establiments “són segurs”. Roca, però, destaca que aquesta modificació és “per bé” i espera que, si la vacunació avança a “bon ritme, salvarem la temporada”.
Terrasses plenes més enllà de les cinc de la tarda Foto: Albert Hernàndez
El president de l’organització resumeix aquesta reobertura de les nits com “una il·lusió” i que “es veu el final”, després d’un any “nefast” per al sector i continua, “n’hi ha molts que han demanat crèdits per subsistir”. El propietari de Kaikoa, que va engegar el negoci a l’agost de 2020, comparteix l’opinió de Roca i explica que a partir de l’octubre va multiplicar-se el menjar per emportar, amb entre 30 i 40 menús diaris, insuficients per mantenir el local en peu, tal com admet.
Un 45% facturava a la nit
L'any "nefast", al parer de Roca, és per aquestes "obertures i reobertures" que van començar al maig de 2020, amb la fase 1 de desescalada després de dos mesos de confinament de la població. El Gremi d'Hostaleria ha distribuït una enquesta entre els establiments adherits i la majoria confessen que els "ha afectat moltíssim", especialment el tancament per franges de matí i tarda, però també el negoci obert fins a les 17 hores i l'aforament al 30%. I és que un 45,5% facturava més del 50% a la nit.
En aquesta línia, el qüestionari també planteja les previsions per aquest 2021 i la meitat dels establiments espera que millorin, mentre que un 34% sosté que serà igual i un 16% que serà pitjor.
Recuperar hàbits a Sant Cugat
Els bars i restaurants de Sant Cugat ja han començat a notar-ne els efectes, encara que majoritàriament no han tingut el volum de feina que esperaven. “De moment aquests dies estan anant bé, però esperem que la gent s'animi més de cara als caps de setmana. És de costums i després d’haver estat quatre mesos i mig tancats a les tardes, s’han de tornar a habituar a sortir a prendre alguna cosa” afirma el propietari del Bar Marçal, ubicat a la Rambla del Celler.
El bar Marçal de Rambla del Celler Foto: Cristina Gómez
En el cas dels restaurants, el Xavi del Mesón, situat a la plaça Octavià, assegura que des del diumenge sense toc de queda, no han rebut tants clients com esperaven per culpa del temps inestable, que “no ens està acompanyant gaire”. Manifesta que encara que “crec que les conseqüències econòmiques seran posteriors i vindran un parell d’anys dolents” estan animats i tenen il·lusió per tirar endavant.
Per la seva banda, la cafeteria Novell al carrer Valldoreix segueix tancada a les tardes per un tema de personal. Així i tot, l’Stan espera que de cara al futur “les restriccions d’aforament a l’interior dels establiments es relaxi”.
L’actitud per part dels clients es respira positiva, esperaven amb ganes tornar a gaudir d’una terrassa a mitja tarda o un sopar en un restaurant. En Joan Antoni, que pren una cervesa al bar Segafredo de la plaça Barcelona, assegura que el problema de la Covid-19 no està en els bars, sinó en les concentracions sense controls com ara els botellots.
"Dosificació" a Terrassa
Des del Gremi d'Hostaleria de Terrassa, el seu portaveu explica que contra les expectatives "la gent s'ha dosificat", i malgrat que no s'ha produït un boom, "s'ha demostrat que hi havia ganes de consumir", sobretot entre la gent jove, apunta. En aquest sentit, detalla que "la gent està agraïda de fer una cervesa al vespre, sortint de treballar".
Un dels sistemes que més s'ha popularitzat és el servei a domicili. Segons Castellet, s'ha mantingut tot i l'ampliació de l'horari, i així, molts negocis compten amb dues línies de negoci. Ara, afegeix, "s'ha de saber explotar".
A la terrassa d'un local de la plaça Vella, una família amb nens menja entrepans poc abans de les vuit del vespre. En Fran, el pare, assegura que "es trobava a faltar seure a les terrasses, i més ara amb el bon temps". A la taula del costat una parella de gent gran beu una clara. Vénen de caminar i expliquen que "els dóna força" per arribar a casa abans de sopar.
Gent amb mascareta al centre de Terrassa Foto: Adrià Costa
A Terrassa, l'arribada del Festival de Jazz, i concretament de la ruta gastronòmica Menjazz, ha fet que les expectatives per les pròximes setmanes siguin altes. Castell assenyala que la sensació és de que "això ja no ha de tornar enrere", i per això augura un bon estiu, millor que el del 2020.
A l'altra cara de la moneda, però, s'hi troben els agremiats "escarmentats", aquells que encara no han obert pels passos enrere que ja s'han viscut en els darrers mesos. Castellet recorda que hi ha "dubtes i pors", i molts treballadors en ERTO. Per això, des del Gremi reclamen solucions pels establiments que no tenen terrassa o que tenen un espai interior limitat.
Un dels bars del carrer Torrent de l'Alba Foto: Marta Casas
"Una alenada d'aire"
L'opinió dels restauradors a Rubí és pràcticament unànime: tot i les restriccions en l'aforament i el control que han de mantenir sobre les terrasses, poder obrir amb un horari continu i, sobretot, a les tardes i vespres, "és una alenada d'aire". "Ara ens haurien de programar el futbol en horaris compatibles", bromeja el propietari d'un bar al carrer del General Castaños del municipi.
Pel que fa als tancaments, "poder obrir només fins les cinc no ens ha servit de gaire", afirma la Charo, propietària d'un bar al costat de l'estació. "De 15 a 17h ens quedàvem, al principi, però cada cop tancàvem més d'hora perquè mantenir obert i gastar llum amb les màquines de tabac o escurabutxaques per servir quatre cafès no ens valia la pena", afegeix el seu fill, l'Ivan.
"Poder servir sopars ens ha donat la vida", afirma un restaurador del carrer Torrent de l'Alba. Igualment, creu que allargar "ni que sigui només una hora" els permetria poder fer "més caixa: el cigaló després de sopar, un licor, alguna cosa. O fer fins a dos torns per sopar, tenint en compte els horaris que segueix la gent", admet.