L'agost de 1789 les dones de París iniciaven la marxa a Versalles per protestar pels preus del blat. Aquesta mobilització acaba obligant el rei a tornar a París i acceptar els decrets d'abolició dels privilegis feudals i la Declaració Universal dels Drets de l'Home.

L'estiu de 1909 les dones de la classe obrera de Barcelona s'enfrontaran a militars i policies per evitar l'embarcament de centenars d'homes cap a la guerra colonial del Marroc, donant inici a les protestes de la mal anomenada "Setmana Tràgica".

El febrer de 1917 la vaga convocada a Petrograd per les treballadores de la fàbrica Putilov es converteix en la guspira que encendrà la Revolució i que derrocarà el tsarisme, obrint les portes a la Revolució d'Octubre.

A pesar que la iconografia popular ho ha simbolitzat només amb la imatge de Maria Ginestà al terrat de l'Hotel Colon, van ser milers les dones que es van allistar a les Milícies per combatre el feixisme en l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

I encara podríem donar més i més exemples del paper tan rellevant que han desenvolupat les dones al llarg de la història en les protestes populars, demostrant que la presència de les dones ha estat imprescindible per entendre els moviments de protesta dels darrers segles.

Les dones hem estat a la trinxera de la lluita pels drets, hem defensat allò col·lectiu, per ara continuar lluitant el 8 de març, i cada dia, pels drets del 50% de la població. Sabent que els drets mai han estat concedits, sinó sempre conquerits, un any més es convoca vaga general. Una vaga necessària per denunciar les desigualtats del capitalisme i el patriarcat, on cal que hi siguem totes participant dels comitès de vaga, omplint carrers a les mobilitzacions, formant-nos i aliant-nos, per tal de demostrar un cop més que les dones estem a primera línia, i no pararem, perquè un dia no podrem més i juntes ho podrem tot.