El perill és real, amb les onades de calor d’aquest estiu i després d'un any i mig de sequera, molts arbres s’estan assecant, víctimes de l’estrès hídric. Tot en el bosc està tan sec que, en aquests moments, la hipòtesi d’un incendi de sisena generació que cremi tot Collserola en unes hores no és cap ficció, sinó un perill real.

Veïnat de diversos barris de muntanya del nostre municipi, com la Floresta i les Planes, juntament amb associacions i moviments com Collserola Paisatge Viu, s’estan movent des de l’hivern passat per tal de demanar que es compleixin les lleis i reglaments en vigor pel que fa a la prevenció d’incendis forestals. Des de la Floresta es va promoure una moció al ple de l’Ajuntament, on es repassava aquesta normativa i es demanava fer realitat allò de què els incendis s’apaguen a l’hivern.

Malgrat que la moció va ser aprovada -amb algunes esmenes-, ara com ara encara no tenim ni un pla d’evacuació amb cara i ulls, ni un pla d’autoprotecció que permetin al veïnat reaccionar com cal a un incendi que tant de bo no es produeixi mai.

L’Ajuntament va posar, el passat dia 19 de juliol, a la consideració de veïnat mobilitzat per aquest tema, un pla d’evacuació -encarregat a tècnics externs al mateix Ajuntament- que està molt lluny de poder ser de cap utilitat. En aquesta reunió se’ls va donar tres dies, per fer suggeriments o comentaris i així fer-lo públic aquesta mateixa setmana, prometent per la tardor un procés participatiu per nodrir un pla d’autoprotecció propi de cada barri de muntanya, tal com proposava la moció.
 
Solucions que van tard i malament per a uns veïns i veïnes preocupades, la majoria dels quals no ha rebut encara el fulletó amb consells de prevenció d’incendis i que quan argumenten la tardança i poca utilitat del pla d’evacuació, se’l diu que al capdavall l’important en cas d’incendi és fer cas al que vagin dient policia i bombers. És a dir, un simulacre per tal que no sigui dit que no hi ha pla.
 
Tant de bo no patim cap incendi en el que queda d’estiu, però si arriba a produir-se estarem tan desprotegides i tan desorientades com estàvem; només que amb les pitjors condicions climàtiques i forestals que hem tingut fins ara als barris santcugatencs de Collserola.