El 82% de la població catalana considera que hi ha molta o bastant corrupció al país, una xifra que es manté estable respecte a l’edició anterior (2022), que se situava dos punts per sota, però que representa un augment significatiu si es compara amb les dades de 2020, un 67%. L’edat té una influència significativa en la percepció de la corrupció: gairebé el 90% dels joves entre 16 i 34 anys perceben que a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció, mentre que entre les persones de 65 anys o més, la xifra baixa fins al 71%. Alhora, però, els joves són els que més toleren conductes corruptes. Són algunes de les principals xifres del Baròmetre 2024 de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), amb 2.000 persones enquestades majors de 16 anys.
Dels resultats del Baròmetre del 2024 es desprèn que la percepció de corrupció està assentada en nivells alts: el 82% dels enquestats considera que hi ha molta o bastanta corrupció davant el 80% del baròmetre del 2022. La tendència, que havia anat a la baixa des de 2014, enguany torna a enfilar-se a xifres de fa deu anys, ja que el 2014 va assolir el seu punt més àlgid amb dues dècimes més que enguany. A més, enguany un 82,5% dels enquestats percep la corrupció a Catalunya com un problema greu o bastant greu, un percentatge idèntic que en l’onada anterior.
Augmenta la tolerància amb les conductes corruptes
En el Baròmetre 2024 els índexs de tolerància, relativització i justificació de les conductes corruptes són elevats i s’aprecien dificultats per a identificar conductes corruptes. Per exemple, que una persona aprofiti el càrrec públic per a beneficiar-se’n personalment no ho consideren corrupte un 43% dels més joves (de 16 a 24 anys), mentre que el 29% del total no hi veuria corrupció. A més, que un polític voti un projecte per afavorir l’empresa del fill ho considera corrupció un 55% dels més joves enfront el 70% del total.
La conducta que més justificació rep és, com en anteriors edicions, empadronar un fill a casa els avis per tal que l’acceptin a l’escola desitjada (en una proporció molt més alta, ja que el 42% ho troba molt o bastant justificable, mentre que el 2022 ho acceptava un 36%), seguida de trucar un metge amic per saltar-se la llista d’espera (26%) o no pagar l’IVA corresponent (25%). Aquestes conductes han disminuït en acceptació, ja que en l’anterior Baròmetre els percentatges se situaven en un 32% i un 29%, respectivament.
La lluita contra la corrupció
Segons l’opinió del 76% de les persones enquestades, davant d’indicis de corrupció que impliquin un càrrec públic, la reacció de les institucions i els partits hauria de ser apartar-lo de les seves funcions. Per contra, un 17% considera que hauria de mantenir-se en el càrrec fins que es dicti sentència.
Pel que fa als obstacles per denunciar la corrupció, la dificultat per reunir proves es manté com a principal escull per denunciar un cas de corrupció del qual tingui coneixement per al 55,5% dels participants. En segon lloc, un 34% argumenta que hi ha falta de resposta del sistema, amb la percepció que el responsable no serà castigat. La por a les represàlies dissuadiria el 31% dels enquestats, mentre que un 21% afirma no saber on denunciar.
En el rànquing de confiança en les institucions per combatre la corrupció, l’Oficina Antifrau de Catalunya ocupa la primera posició, amb una puntuació mitjana de 5,73 entre les persones que la coneixen o n’han sentit a parlar (42%). La segueixen la policia (5,48), les ONG i altres associacions (5,19), la justícia (4,95) i, finalment, els mitjans de comunicació, la premsa i els periodistes (4,72).