Hi assisteixen dues delegacions catalanes –la de la Generalitat i la del CREAF- amb qui hem pogut parlar sobre la importància d'assolir un “Acord de París” de la biodiversitat. En aquest sentit, si la cimera del 2015 a la capital francesa va ser un punt d'inflexió en canvi climàtic, ara es vol emular també en la protecció de la fauna i flora global.
Protegir el 30% de la superfície, necessari però no suficient
Un dels objectius ambiciosos que es busquen a la COP15 és que el 2030 s'aconsegueixi el 30% de superfície terrestre i marítima protegida. Es dona la circumstància que Catalunya ja supera el conegut com a repte 30x30. “Quan expliquem que tenim el 32% de la superfície terrestre protegida genera sorpresa i admiració”, explica Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica i líder de la delegació de la Generalitat a Mont-real.Són cinc punts més que el conjunt de l'Estat i quasi el doble que la Unió Europea, on actualment només el 18% compta amb figures de protecció. En aquest sentit, només Eslovènia (38%), Croàcia (37%) i Bulgària (35%) superen Catalunya en aquest rànquing. Un terç són parcs naturals o altres figures de protecció especial, mentre que els dos terços restants formen part de la Xarxa Natura 2000.
La responsable del Departament d'Acció Climàtica admet que protegir és una condició necessària, però no suficient. “Hem d'admetre que en els darrers vint anys no s'ha fet una gestió efectiva, especialment fora dels parcs naturals”, assegura Barnadas en declaracions a Nació.
És important que el compromís del 30% no es quedi en una protecció teòrica, sinó que inclogui una gestió efectiva d'aquestes zones.
Una dècada perduda
L'actualització de l'Índex de Planeta Viu a Catalunya –presentat a la COP15- xifra en un 24% la pèrdua d'animals salvatges en només 20 anys. Una desaparició d'individus especialment acusada en el cas de les papallones on arriba al 44%. En el conjunt del món, la reducció és encara més intensa i arriba al 60% des del 1970.Com veuen aquestes tendències des del món de la recerca? “La comunitat científica som conscients que tenim un repte immens per davant”, explica Daniel Villero, membre de la delegació del Centre de Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). “L'ambient que es respira a la COP15 és que s'han perdut 10 anys”, afegeix.
[noticia]250336[/noticia]
En aquest sentit, l'incompliment dels objectius que s'han anat marcant ha estat general, malgrat alguns èxits puntuals. Tot i això, tant Barnadas com Villero asseguren que a Mont-real hi ha una gran voluntat de revertir la situació i intentar arribar a un acord ambiciós.
Què seria un acord ambiciós?
Què faria que la cimera de Mont-real es recordés com un “Acord de París” de la biodiversitat? L'element més cridaner seria, sens dubte, assumir el repte 30x30. Tanmateix, des del Departament d'Acció Climàtica –conscients que només protegint no s'atura la pèrdua de biodiversitat-, assenyalen la importància que s'incloguin referències a la gestió efectiva d'aquests espais.No és fàcil, però hi ha una gran voluntat dels negociadors per arribar a compromisos quantificables.
En aquest sentit, a Catalunya s'apostarà per introduir el concepte de gestió adaptativa, inicialment als parcs naturals i després a la resta d'espais. Un nou paradigma amb una visió a llarg termini, deixant enrere l'acció any a any i que incorpori els efectes del canvi climàtic. “Aquest tipus de gestió i aplicar les mesures incloses en l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya ens farien avançar en la bona direcció”, assegura Anna Barnadas. Això sí, adverteix que “no hi ha efectes immediats”.
La COP15 també aborda qüestions com la reforma dels subsidis a activitats que danyen la biodiversitat i la promoció d'incentius i finançament en el sentit contrari. Per altra banda, l'investigador Daniel Villero destaca que en el nostre àmbit ha de prendre molta importància el concepte de restauració i de la infraestructura verda. “Es tracta d'actuar en favor de la conservació més enllà del 30% dels espais naturals protegits”, explica a Nació l'investigador del CREAF.
[impacte]
Tanmateix, la biodiversitat és un camp molt complex, més fins i tot que el canvi climàtic on les polítiques de reduir emissions són fàcilment quantificables i amb uns retorns relativament ràpids. Una de les tasques de la COP15 és intentar superar aquesta complexitat. “No és fàcil, però hi ha una gran voluntat dels negociadors per arribar a compromisos quantificables”, conclou Villero.
[patrociniImpacte]
