Ara, quan es frena un llançament, els afectats es troben un respir especialment breu. "Tornarem en una setmana i vindrem amb els recursos policials necessaris", diuen cada vegada amb més freqüència les comitives judicials -els funcionaris que es presenten en els desallotjaments en representació dels jutjats- des del carrer. Abans de l'estiu ja s'havia detectat un canvi, però a partir d'aquest setembre, amb el nou curs judicial, s'ha consolidat. "Allò que l'expedient torna a jutjats i amb el pas del temps arribava una nova notificació a les famílies fixant una nova data ha passat a la història. Ara tot es resol en el mateix moment al carrer", resumeix Elena Martín, del Sindicat d'Habitatge del Raval.
No sempre és una setmana. De vegades són dues o tres, i en alguns casos -sobretot, fora de Barcelona- la promesa judicial pot superar el mes. Ara bé, la nova metodologia judicial l'assenyalen col·lectius tant de la capital catalana -a zones com el Raval, Poble-sec, Nou Barris o la Verneda- com de la resta de Catalunya, a punts com Granollers o el Baix Llobregat. Sigui com sigui, en tots els casos es remarca que cada vegada s'agenden els procediments de recuperació de la propietat, sense importar el tipus de tenidor o la situació de l'ocupant, amb més rapidesa. Abans podien passar dos, tres o quatre mesos entre un intent de desnonament i el següent. Ara, això s'ha intensificat, adverteixen les entitats.
[noticiadiari]2/241672[/noticiadiari]
Un dels primers col·lectius a assenyalar-ho va ser el Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs, a Barcelona. En el cas que els va indignar es van trobar que es volia desnonar una família donant-los només quatre dies d'afegit, entre el moment que van aturar el llançament a porta i l'avís de tornar amb un ampli dispositiu policial. El dilluns 17 d'octubre s'aconseguia frenar la voluntat de la propietat, el fons voltor Building Center, i el divendres d'aquella mateixa setmana hi tornaven. "Era el tercer cas seguit que ens trobàvem al barri amb el mateix mètode. Sistemàticament, si aturen un desnonament estan donant quatre, sis o deu dies i para de comptar perquè te'n vas segur", concreta l'Àlex, membre del sindicat de la Verneda.
"Nosaltres també ho hem detectat. Els últims desnonaments han estat així", expliquen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. "Cada vegada ens venen més amb això. Ens diuen que tenim una setmana. Abans aturaves el desnonament i guanyaves dos o tres mesos, ara és impossible", rebla Fili Bravo, de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. "Tots els desnonaments que arriben a porta ens diuen més o menys el mateix", afegeixen des de la PAH Granollers. "Abans aconseguíem uns tres mesos i ara ens diuen dues setmanes que, a tot estirar, es converteixen en un mes", apunta José Cabezas, de la PAH Del Baix Llobregat Nord.
L'impacte sobre les famílies
Aquesta tendència, que fa mesos que els col·lectius indiquen que va in crescendo, impacta en els moviments socials perquè han de sortir al carrer de manera més freqüent, però sobretot, en les famílies. Tenen menys temps per refer-se d'un procés que deixa seqüeles i accelera el moment en què es trobaran al carrer. En aquest sentit, un informe recent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona recollia que les persones en risc de ser desnonades presenten mala salut mental en 9 de cada 10 casos i que pateixen més estrès psicològic, ansietat o depressió. Una situació que també afecta especialment els menors d'edat.Moltes de les famílies afectades per aquests desnonaments tenen informe de vulnerabilitat social i, en alguns casos, fins i tot tenen l'expedient aprovat per entrar a un pis social. Tanmateix, les llistes d'espera s'eternitzen per a aquests recursos, fet que fa que a Catalunya acumula unes 2.500 famílies pobres amb el tràmit validat però sense sostre adjudicat.
[noticiadiari]2/242467[/noticiadiari]
La família de l'Emily i la Flora n'és un exemple. Fins fa poc vivien al Raval barceloní, al pis d'un gran tenidor. El propietari es va negar a acceptar les propostes de compensació de l'Ajuntament i la Generalitat i va mantenir la voluntat de desnonar. "A mi em van dir: "Tens nou dies com a màxim abans que vinguem amb els antiavalots que calguin". Però què faig amb nou dies? Nerviosa, vaig decidir marxar", relata la Flora. Té la sol·licitud d'un habitatge social aprovat, però ara ha de viure a una pensió, amb la seva filla i els nets. Els quatre a la mateixa habitació, sense cuina i amb una nevera compartida amb cinc famílies.
Una nova fórmula "incapacitant"
Les realitats que es troben els col·lectius socials i els jutjats amb les famílies afectades són molt diferents. Cada cas té les seves particularitats i cada territori també. No és el mateix el múscul judicial o policial que hi ha a Osona que a Barcelona, i sovint es depèn de la disponibilitat d'agents d'ordre públic. Com tampoc són els mateixos els desnonaments que s'intenten executar ara, amb una moratòria estatal que atura una part dels processos, que els que hi havia fa tres anys. Sigui com sigui, tots els col·lectius contactats assenyalen una tendència a l'enduriment de la postura de les comitives judicials.Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) consultades per aquest diari han evitat confirmar o desmentir aquest canvi tot i les evidències i tampoc n'han volgut explicar el perquè, però hi ha diversos elements que segurament hi han jugat un paper clau. El més important, la creació de la comissió de llançaments als jutjats, fa un any. Però això ve de lluny. D'una banda, la resistència creixent del moviment per l'habitatge els últims anys ha obligat, alhora, a una millora dels recursos judicials. Això, tot i haver-hi actualment una moratòria estatal -fins al 31 de desembre- que cobreix algunes situacions de vulnerabilitat econòmica, continua afectant famílies en situació de pobresa i amb nens.
Aquesta realitat, unida al fet que els avenços legals a Catalunya en matèria d'habitatge han ajudat a frenar alguns desnonaments, ha comportat que es frenin més execucions judicials en un pas previ: als jutjats. Amb recursos o amb negociació. D'altra banda, però, també ha comportat a la pràctica que les comitives hagin empedreït el seu posicionament quan l'ordre arriba a peu de carrer. "Abans hi havia marge per exposar a la comitiva els motius per suspendre un desnonament a última hora, ara es presenten com a executors sense cap influència", exposa l'Àlex, del Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs.
Té un punt "incapacitant", esmenta el portaveu sindical, en relació amb aquesta tendència. De vegades, es duu a terme a través d'un pacte d'entrega de claus. Són els casos en què s'avisa a la família que tenen uns pocs dies per marxar i cedir l'immoble al propietari de l'habitatge, abans que es torni amb un ampli dispositiu policial. "Molts accepten perquè se senten pressionats", remarca l'Àlex. En altres casos, si no s'accepta aquesta via, s'avisa que igualment els plans són els mateixos: tornar amb més recursos per garantir l'execució del desnonament. S'ofereix un paper que es dona en mà i que fixa la nova data, que arribarà aviat. Una norma allunyada da la via ordinària prèvia, que implicava una nova notificació del jutjat que porta el cas.
"Al final el que et transmeten és que si hi ha ordre públic, el faran. I si no, ja el faran en una setmana. I tu ja et cansaràs. Han trobat una manera eficient de buidar cases", clou el representant del Sindicat d'Habitatge de la Verneda.
