L'adherència a la dieta mediterrània a les llars urbanes de Barcelona és baixa o moderada. Aquesta és la conclusió d'un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que alerta de l'existència de desigualats socials, econòmiques i territorials importants en l'accés a una alimentació saludable a ciutats amb més de 100.000 habitants.

L'estudi, que s'ha fet seguint l'índex MEDLIFE adaptat, situa l'adherència a la dieta mediterrània en 8,12 sobre 20 i baixa a 7,65 a les llars amb ingressos baixos i amb menors de 16 anys. L'anàlisi indica que factors com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora principal de la llar i la presència de menors de 16 anys a casa són determinants.

Les conclusions de l'anàlisi determinen que les llars en què el sustentador principal és una dona presenten una millor adherència que en els casos en què el sustentador principal és un home. Ara bé, aquest efecte es reverteix quan hi ha menors de 16 anys a càrrec, cosa que conclou que la sobrecàrrega de responsabilitats repercuteix en la qualitat de la dieta.

La investigació també destaca el paper determinant de l'entorn social i territorial. Remarca que el context socioeconòmic i alimentari dels barris condiciona "fortament" els hàbits de consum i que més de 140.000 persones viuen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària a la ciutat de Barcelona.

Poc consum d'aliments saludables

Pel que fa als aliments, l'estudi indica que les llars urbanes de Barcelona tenen una alta adherència en snacks, patates i vi; una adherència intermèdia en carns vermelles, begudes ensucrades, fibra, peix, dolços, llegums, sal, cereals i ingredients per a sofregit; i una baixa adherència en fruites, verdures, oli d'oliva, fruita seca, carn blanca, ous i lactis baixos en greix.

Així, l'estudi conclou que moltes llars presenten un risc de no complir amb la dieta mediterrània, ja sigui per consumir pocs aliments saludables, com ara fruita, verdures, oli d'oliva, fruita seca, carn blanca, ous i lactis baixos en greix, o per consumir massa carns processades.

A més, l'informe constata que la presència de menors de 16 anys a les llars augmenta el risc d'un consum insuficient de verdures, fruites, fibra i oli d’oliva, mentre que les llars sense menors de 16 anys tendeixen a consumir en excés ous, sal i carn vermella. A més, aquelles que tenen ingressos baixos consumeixen menys verdures, ingredients per a sofregit i peix, especialment quan no hi ha menors a l'habitatge.

Els investigadors insten l'Ajuntament de Barcelona a posar-hi remei

Arran de les conclusions, els investigadors recomanen a les administracions locals, especialment l'Ajuntament de Barcelona, integrar la política alimentària en les estratègies econòmiques i socials, per exemple, augmentar el salari mínim, regular el lloguer i enfortir l'habitatge públic per reduir la càrrega financera de les llars vulnerables. També plantegen universalitzar i reforçar els menjadors escolars, incloent-hi les etapes postobligatòries, adoptar un enfocament de gènere en les polítiques de conciliació i alimentació, millorar els entorns alimentaris a barris vulnerables amb mercats de proximitat i horts urbans i regulant l'excés d'oferta de menjar ultraprocessat i implementar campanyes d'educació alimentària comunitària o establir un sistema local de monitoratge nutricional per barri, amb dades desagregades per gènere i edat i orientar millor les intervencions.