Veïns del barri del Poble-sec de Barcelona s'han concentrat aquest matí davant del número 53 del carrer Vilà i Vilà per aturar el desnonament d'una família vulnerable amb tres menors a càrrec. Els afectats per l'ordre judicial són un exemple més del cost creixent de viure de lloguer a Barcelona. Just després de la pandèmia i, després que l'home hagués perdut la feina, van demanar una rebaixa del lloguer. La resposta va ser apujar-los 150 euros el lloguer, fet que no podien assumir. Ara, després de mesos d'implicació en el Sindicat de Barri del Poble-sec amb la intenció de defensar el seu cas, han acabat resignant-se davant la pressió i l'ordre judicial de desnonament. Han acceptat marxar, però han demanat fer-ho en tres setmanes, en comptes d'aquest matí. La comitiva judicial ho ha acceptat.
Mentrestant, la situació d'aquesta família exposa el problema de fons: el col·lapse a la mesa d'emergència barcelonina que ha de garantir pisos assequibles a famílies pobres. Els afectats pel desnonament del Poble-sec tenen la sol·licitud aprovada, per optar a un d'aquells lloguers socials. Tanmateix, mentre l'administració no se'n pugui fer càrrec, hauran de viure a una pensió, en condicions precàries.
El cas, però, és que tot i que aquest matí la protesta veïnal ha aplegat una desena de persones únicament, no ha estat difícil trobar fins a tres casos d'expedients bloquejats en aquesta Mesa d'Emergència de Barcelona. Era el cas de dues veïnes més, ubicades a la porta. Una d'elles ja fa dos anys que espera, sense cap novetat. "És desesperant", enraonava.
Mentrestant, el registre públic exposa que ja són 639 famílies les que tenen la llum verda de l'administració per a la necessitat d'un pis social i a les quals no els arriba aquest recurs d'urgència. La situació de col·lapse és semblant a tot Catalunya, però a la capital catalana qui ho gestiona és el Consorci de l'Habitatge de Barcelona, que estableix que la Generalitat hauria d'abocar el 60% dels recursos i el 40% restant aniria a càrrec de l'Ajuntament. Malgrat això, fonts municipals recorden que l'administració local està facilitant la majoria d'habitatges, i que si el govern català aportés la part corresponent, no hi hauria cap família en llista d'espera. El conseller de Territori, Juli Fernández, preguntat sobre aquesta descompensació, va apuntar a NacióDigital que això no és acceptable i s'ha de revertir.
Desnonament, l'última conseqüència
Pel que fa al desnonament del Poble-sec, la família ha intentat allargar al màxim els temps de resistència. La propietat de l'habitatge és Pordesport 35 SL. Considerada una petita propietària, segons els activistes. I el procediment que es volia dur a terme aquest matí afectava una família que feia tres anys hi vivia de lloguer, però que els van apujar la renda en plena crisi per la pandèmia. Els demanen el 80% dels diners que entren a casa cada mes, exposen des de la plataforma veïnal. L'informe de vulnerabilitat social ha estat insuficient per aturar el desnonament per la vies prèvies.
Aquest dijous, l'entesa entre les parts ha provocat que ni tan sols hagi calgut desplaçar-hi policia a peu de carrer. Una situació que es dona pocs dies després que el Departament d'Interior de la Generalitat presentés el nou protocol d'actuacions dels Mossos d'Esquadra als desnonaments. Un document al qual ha tingut accés aquest diari i que detalla diferents situacions per justificar la presència d'antiavalots a les execucions judicials, tot i que a la pràctica els moviments socials no han notat cap diferència respecte a la realitat anterior.