11
de desembre
de
2018, 06:13
Actualitzat:
6:58h
Sembrar llegums i plantes de l’alta edat mitjana al segle XXI i fer-ho al Vallès, a la masia de Can Xercavins de Rubí. D’aquí parteix el treball de fi de grau de Ferran Ruiz (Sabadell, 1996), estudiant d’Arqueologia a la Universitat de Barcelona (UB). Vol fer un retrat de com vivien les famílies vallesanes de l’època, establir relacions de la quantitat de terreny que necessitaven per produir aliments i la seva renda, a més d’avaluar la productivitat i l’afectació del clima. El camp, tres parcel·les de 8 per 10 metres, ja està llaurat, respectant “amb màxima fidelitat com es feia”, assegura. Ara, toca que la naturalesa faci la seva feina.
- Com ha estat la cerca per trobar un lloc per sembrar i que surtin productes de fa més d’un miler d’anys?
- La primera opció era Sabadell, però no va poder ser. Vaig parlar amb el primer tinent d’alcalde, Joan Berlanga, i em va dir que no hi havia disponibilitat municipal, perquè hi havia en marxa altres projectes, però em va recomanar contactar amb Unió de Pagesos. A partir d’aquí, vaig conèixer Francesc Bancells, un pagès de Rubí. Molt amable i molt disposat ajudar-me. Em va ensenyar diferents camps.
- Què li va demanar com a requisit bàsic?
- Necessitava un camp que no hagués estat cultivat en molt de temps, perquè era important que no hi haguessin ni fertilitzants ni herbicides. Això ho complia Can Xercavins. Li estic molt agraït al Francesc, m’ha ajudat molt.
- Què ha sembrat en aquestes parcel·les?
- Dues varietats de guixes: de l’Espunyola i les arribades d'Extremadura, gràcies a l'Escola Agrària de Manresa. És una lleguminosa molt antiga que no necessita gaires cures, molt popular entre les classe pobres. Però produeix, quan es consumeix en excés, latirisme i afecta les gònades. Tot i així, a la postguerra es va consumir molt. També blat d’Anglaterra, molt antic, anomenat butser ancient farm. És una llavor de Síria que encara es cultiva. Una altra variant de blat, la xeixa que vaig aconseguir a Prats del Lluçanès. Per últim, una barreja de veça i la xeixa de Prats.
- Què en farà del que brolli?
- La idea és pesar-ho. En el cas del blat, per exemple, moldre’l i veure la quantitat de farina que surt, comprovar la relació productivitat i quantitat de llavors... En base això i d’altres aspectes, calcular quanta productivitat donava per cada família i esbrinar quina mida de terreny necessitava per sobreviure. Tot plegat, vincular-ho al tema de rendes. És a dir, fer una aproximació del nivell de vida de les famílies pageses del Vallès i de la Catalunya vella de l’alta edat mitjana, que actualment no és conegut perquè no s’ha estudiat gaire.
- Quan comença a tenir la idea i quant de temps passa fins que es materialitza?
- Doncs, la idea em comença a voltar pel cap entre juny i juliol. Aleshores, vaig parlar amb gent que havia fet projectes semblants a Catalunya com l’Esquerda de Roda de Ter, que ho fa des dels anys 70. De fet, els hi va agradar la meva idea, perquè el Vallès és una zona més seca que a Osona i els hi anava bé per comparar. També ho vaig tractar amb professors d’Arqueologia Medieval de la UB. Aixi, a principis de tardor estava en marxa i a finals de novembre vam llaurar la terra.
- I ara toca esperar.
- Dependrà del fred. Si en fa, hi haurà aturada hivernal del cultiu, però al Vallès els hiverns no són gaire rigorosos. Per això, calculo que, i tenint en compte aquest ambient assolellat d’aquests dies, en unes dues setmanes poden començar a verdejar una mica i sortir els primers brots.
- I el clima com afecta?
- La veritat que s’hauria d’haver sembrat per Tot Sants, però aquest novembre tan plujós ho ha impedit. Això també serà interessant per a l’experiment, perquè veurem com afecta als resultats, perquè també hi havia pluges a l’edat mitjana. El que està clar que les precipitacions van deixar una terra enfangada i va ser més complicat sembrar, perquè ho vam fer a mà.
- Com ha estat la cerca per trobar un lloc per sembrar i que surtin productes de fa més d’un miler d’anys?
- La primera opció era Sabadell, però no va poder ser. Vaig parlar amb el primer tinent d’alcalde, Joan Berlanga, i em va dir que no hi havia disponibilitat municipal, perquè hi havia en marxa altres projectes, però em va recomanar contactar amb Unió de Pagesos. A partir d’aquí, vaig conèixer Francesc Bancells, un pagès de Rubí. Molt amable i molt disposat ajudar-me. Em va ensenyar diferents camps.
- Què li va demanar com a requisit bàsic?
- Necessitava un camp que no hagués estat cultivat en molt de temps, perquè era important que no hi haguessin ni fertilitzants ni herbicides. Això ho complia Can Xercavins. Li estic molt agraït al Francesc, m’ha ajudat molt.
- Què ha sembrat en aquestes parcel·les?
- Dues varietats de guixes: de l’Espunyola i les arribades d'Extremadura, gràcies a l'Escola Agrària de Manresa. És una lleguminosa molt antiga que no necessita gaires cures, molt popular entre les classe pobres. Però produeix, quan es consumeix en excés, latirisme i afecta les gònades. Tot i així, a la postguerra es va consumir molt. També blat d’Anglaterra, molt antic, anomenat butser ancient farm. És una llavor de Síria que encara es cultiva. Una altra variant de blat, la xeixa que vaig aconseguir a Prats del Lluçanès. Per últim, una barreja de veça i la xeixa de Prats.
- Què en farà del que brolli?
- La idea és pesar-ho. En el cas del blat, per exemple, moldre’l i veure la quantitat de farina que surt, comprovar la relació productivitat i quantitat de llavors... En base això i d’altres aspectes, calcular quanta productivitat donava per cada família i esbrinar quina mida de terreny necessitava per sobreviure. Tot plegat, vincular-ho al tema de rendes. És a dir, fer una aproximació del nivell de vida de les famílies pageses del Vallès i de la Catalunya vella de l’alta edat mitjana, que actualment no és conegut perquè no s’ha estudiat gaire.
El camp on farà l'experiment l'estudiant sabadellenc. Foto: Carlos Cañas Ruiz
- Quan comença a tenir la idea i quant de temps passa fins que es materialitza?
- Doncs, la idea em comença a voltar pel cap entre juny i juliol. Aleshores, vaig parlar amb gent que havia fet projectes semblants a Catalunya com l’Esquerda de Roda de Ter, que ho fa des dels anys 70. De fet, els hi va agradar la meva idea, perquè el Vallès és una zona més seca que a Osona i els hi anava bé per comparar. També ho vaig tractar amb professors d’Arqueologia Medieval de la UB. Aixi, a principis de tardor estava en marxa i a finals de novembre vam llaurar la terra.
- I ara toca esperar.
- Dependrà del fred. Si en fa, hi haurà aturada hivernal del cultiu, però al Vallès els hiverns no són gaire rigorosos. Per això, calculo que, i tenint en compte aquest ambient assolellat d’aquests dies, en unes dues setmanes poden començar a verdejar una mica i sortir els primers brots.
- I el clima com afecta?
- La veritat que s’hauria d’haver sembrat per Tot Sants, però aquest novembre tan plujós ho ha impedit. Això també serà interessant per a l’experiment, perquè veurem com afecta als resultats, perquè també hi havia pluges a l’edat mitjana. El que està clar que les precipitacions van deixar una terra enfangada i va ser més complicat sembrar, perquè ho vam fer a mà.