Un estudi publicat a la revista Public Health Nutrition amb dades de més de 22.000 persones revela que només un 0,56% de la població adulta a Espanya segueix una dieta exclusivament vegetariana. Aquest grup està format majoritàriament per dones joves amb estudis universitaris i que no conviuen amb cap altra persona. Les regions amb més vegetarians són Catalunya, el País Valencià, el País Basc, Navarra i les Canàries. En aquestes hi ha fins a 12,2 persones vegetarianes per cada 1.000 habitants. En canvi, al sud de l'estat, la prevalença cau per sota de les dues persones per cada mil habitants.

L'anàlisi mostra que, en comparació amb persones amb un perfil sociodemogràfic similar, però que no segueixen una dieta vegetariana, aquestes tenen una alimentació més saludable. No obstant això, no s'observen diferències en altres aspectes de l'estil de vida, ni en les malalties que pateixen.

El 69% dels que diuen no consumir mai carn ni derivats animals són dones, un 42% tenen estudis universitaris i un 71% no conviuen amb ningú més al domicili. Aquestes dades coincideixen amb les tendències observades en altres països europeus, on les dietes vegetarianes també són més habituals entre dones joves amb nivell educatiu alt.

En comparació amb els no vegetarians, els que sí que ho són tenen una alimentació més saludable. El 83% consumeixen verdures diàriament, comparat amb el 44% dels que mengen carn, i el 66% ingereixen llegums almenys tres cops per setmana, respecte al 35% dels no vegetarians. També eviten amb més freqüència el menjar ràpid, només un 42% en consumeixen alguna vegada, davant del 64% de les persones no vegetarianes; i menys dolços, només un 14% en consumeixen habitualment, comparat amb el 33% dels no vegetarians.

Més enllà d'això, però no s'observen diferències en altres aspectes de l'estil de vida, com el consum d'alcohol o de tabac; o l'activitat física. Tampoc s'ha vist que aquesta dieta s'associï a tenir més o menys malalties. Tanmateix, sí que s'ha observat que el grup de persones vegetarianes tenien una major probabilitat de presentar símptomes de depressió. L'investigador del grup de Recerca Transversal en Atenció Primària de l'IDIBAPS i líder del projecte, Luis González de Paz, apunta que aquests resultats, però s'han d'interpretar amb cautela, ja que l'estudi no pot establir relacions causa-efecte i és possible que hi intervinguin factors socials i emocionals que influeixen en les eleccions alimentàries.

Una de les autores del treball i metgessa del CAP Casanova Natalia Echiburu creu que els resultats de l'estudi reforcen la visió que l'alimentació no és només una qüestió de nutrients sinó que també reflecteix valors, context vital i benestar emocional. Així, els investigadors valoren que el treball posa de manifest que la capacitat de seguir una dieta determinada, com el vegetarianisme, no depèn exclusivament de la voluntat de la persona sinó que està profundament condicionada per factors com la situació laboral, el nivell d'estudis o a la disponibilitat d'una xarxa de suport familiar. A més, cal considerar els condicionants econòmics, com l'accés a aliments frescos o el cost dels productes substitutius, especialment en dietes que exclouen carn i derivats animals.

A més, conclouen que s'han de tenir en compte els factors emocionals i de salut mental que poden condicionar les eleccions alimentàries. I és que l'alimentació pot reflectir el sentit de control, la identitat personal o el benestar emocional d'una persona.

Per això, González de Paz afirma que els consells nutricionals han de ser personalitzats, basats en l'evidència i tenir en compte els factors socials, econòmics i emocionals de les persones. "L'alimentació no és una qüestió aïllada, sinó una part d'un sistema complex que inclou la salut física, la salut emocional i les condicions de vida", afirma.