A Blanes, entre l’olor de mar, el soroll de les onades i una ciutat que respira convivència i vida, hi viu el Louay Begdouri, un home de 39 anys nascut al Marroc que defensa i reivindica la importància d’aprendre i estimar la nostra llengua.
📌 Reportatge | El català, la clau que ha obert les portes al Louay
— NacióDigital (@naciodigital) November 2, 2025
✍️ @vilaltaprats
🤝 Amb la col·laboració de @gencat i @cpnlcathttps://t.co/64eYtJa2lT pic.twitter.com/tyR2TIR3qH
Blanes és el començament i la porta de la Costa Brava, i també ho va ser, fa set anys, de la nova vida del Louay. Quan va arribar a Catalunya, el primer motiu per aprendre català va ser per pràctic: "Necessitava acreditar les 45 hores de català que et demanen per segons quina documentació". I el que va començar com una necessitat va convertir-se en passió i una porta oberta. "Vaig veure que el català és una llengua que mereix i requereix temps", apunta.
Ara fa quatre anys que el parla. Amb constància i molta voluntat, curs rere curs -que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'ens del Departament de Política Lingüística que treballa per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català-, el Louay ha avançat des dels primers nivells fins al C1, i el català ja forma part del seu dia a dia: a casa amb la família, al seu entorn i a la feina.
A casa seva, la llengua hi té un paper molt important. Ell és l’exemple de les seves filles: junts miren els dibuixos i la televisió en català, i aprenen i practiquen l’idioma plegats. Pel que fa a on treballa com a administratiu, a Lloret de Mar, el català és també la seva primera llengua: "Parlo sempre català amb tothom. Però si algú no el parla, li parlo en castellà". El Louay va aprendre primer català i després castellà, també fent cursos. La seva llengua materna és l’àrab, i també domina l’anglès i el francès.
El català, però, és la llengua que l’ha ajudat a integrar-se: "Una clau per treballar, per establir relacions i amistats, per crear ponts entre cultures", declara. I anima i recomana als seus amics i coneguts que l’aprenguin. Recorda amb orgull l’últim curs que ha fet, amb gent nascuda a Catalunya: "Em feia sentir orgullós, perquè estudiar amb gent catalana significa que he assolit un nivell alt i respectuós".
"M’agrada aquesta paraula: endavant". Endavant a aprendre l’idioma, endavant a integrar-se -com a consell i missatge a traslladar als nouvinguts-. I als catalans els diu: "Teniu una llengua molt bonica. Parleu-la amb nosaltres".
Entre esforços i paraules, el Louay construeix cada dia un pont entre cultures. I ell ho té clar: el català no és només una llengua, és una oportunitat per trobar-se amb els altres, per sentir-se part d’un nou país. "El català és una clau i jo, amb aquesta clau, he obert moltes portes", remarca.
