"No es tracta d'un tema d'un color polític concret o de governs, volem enviar un missatge transversal de solidaritat del poble de Catalunya amb el sahrauí", detalla en declaracions a l'ACN David Minoves, president del FCCD. La situació d'estancament del conflicte es veu agreujada per la voluntat de molts joves dels campaments, que volen marxar per buscar un futur fora del seu entorn. "El Marroc bloqueja qualsevol opció de diàleg, i busquen suports, però no responen a les aspiracions del poble sahrauí", destaca Minoves, que assenyala que "desafortunadament" l'única manera que el poble refugiat ha trobat per fer-se sentir ha passat per reprendre el conflicte armat. "Responen a la vulneració dels acords de pau, en què Marroc va ocupar uns terrenys alliberats pel Front Polisario", apunta.
Creix el desconeixement
De fet, assenyala que segons es reflecteix en una enquesta recentment encarregada per la Coordinadora d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, el 50% dels catalans coneix el conflicte del Sàhara Occidental. "Això implica que un percentatge molt elevat no el coneix, sobretot de gent més jove, que no té memòria del conflicte, perquè desapareix de l'esfera mediàtica i de les prioritats polítiques", detalla. El mateix estudi assenyala que un 75% dels que coneixen la situació opten per la proposta de les Nacions Unides per donar veu al poble sahrauí a través d'un referèndum.[noticiadiari]2/253391[/noticiadiari]
Per aquest motiu, els municipis volen donar veu a la causa, explicant la situació històrica a la població. "Se'ls ha abandonat, i no és damunt la taula a no ser que passi alguna cosa com que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, enviï una carta al Regne del Marroc per traslladar-los que els seus terrenys els reconeix com a marroquins", assenyala Gemma Aristoy, presidenta de la coordinadora municipal.
Des dels consistoris es treballa en la divulgació del conflicte amb campanyes, exposicions fotogràfiques o actes com la penjada de la bandera oficial el dia de la proclamació de la República Sahrauí. De la mateixa manera, la voluntat amb el viatge és conèixer en quina situació es troben els campaments i les seves infraestructures en l'actualitat. Una d'elles és l'hospital nacional, on treballen més de 120 persones, però que té importants deficiències estructurals i d'equipament, i on aquest dissabte s'han reunit amb el ministre de Salut. També els preocupa els conjunts de campaments, les wilaies, que es troben en un perllongat estat de provisionalitat a l'espera de poder recuperar algun dia la seva autèntica llar.
[noticiadiari]2/252886[/noticiadiari]
