Així ho ha asseverat aquest dilluns la consellera en la presentació de l'informe que recull les xifres en matèria d’estrangeria dels darrers anys, on ha explicat que el Pacte Nacional, que ja existeix des del 2008, "haurà de buscar el consens amb les entitats i la ciutadania". "La manifestació va ser una sacsejada de consciència. Som una societat diversa, plural", ha reconegut la consellera, que també ha afirmat que "el Govern vol acollir més i millor". Per això, Bassa creu que l'executiu català ha de fer més pressió a l'Estat per acollir els refugiats, sobretot els més vulnerables, els joves universitaris i els que tenen problemes de salut.
 
De fet, la Generalitat, tal com ha explicat en diverses ocasions el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, no només ha desenvolupat el Pla català de refugi, que complementa el programa estatal d’acollida i que pretén ajudar a la integració amb un sistema de mentors que ja té més de 1.800 persones inscrites, sinó que també ha buscat altres fórmules per fer arribar els refugiats provinents dels camps de Grècia i de l’Orient Mitjà.
 
D’entrada, ha multiplicat per 17 el nombre de persones ateses dins del programa estatal d’acollida: s’ha passat de les 28 places a les 470. A més, des de la Generalitat s’ha engegat amb les ONG, com Stop Mare Mortum, un cens de 271 persones que voldrien ser acollides a Catalunya des dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia. La major part d'aquestes persones, "haurien de ser acceptades sense dubtes, perquè moltes pateixen alguna malaltia greu que requereix hospitalització", segons ha explicat Amorós. L’Estat, però, només n’ha aconseguit reubicar 14.
 
També s’han engegat programes d’estudi amb les universitats, com ara la Universitat de Barcelona o la Universitat Oberta de Catalunya, a través dels quals han arribat 15 alumnes que fugien de Síria i d'altres països en conflicte i, en breu, n’arribaran més. I, des d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals també recorden que la Generalitat va signar l'Acord de coooperació catalana amb Nacions Unides per actuar al Líban. Tot i així, les 114 ONG agrupades a LaFede.cat denuncien en un comunicat que el Govern hauria d'invertir més en matèria de cooperació. 

Anar "més enllà" de les polítiques d'asil, però sense desobeir l'Estat
 
Tot i que la Generalitat insta Europa i l'Estat a a anar "més enllà" amb les polítiques d'asil, el Govern reitera, com ja ho va fer la consellera de presidència, Neus Munté, que no acollirà persones refugiades sense comptar amb la deguda autorització de l'executiu espanyol. "No seria seriós i seria enormement irresponsable", va afirmar Munté.

Així també ho creu Amorós. "El que no podem fer és desobeir l’Estat, perquè si ho féssim, podríem posar en perill la vida dels refugiats, que podrien ser expulsats i deportats", va afirmar el secretari fa només cinc dies a NacióDigital. Malgrat tot, Amorós ha denunciat aquest dilluns a El Món a Rac1 que "l'Estat actuar amb deslleialtat amb l'arribada dels refugiats". "L'executiu espanyol envia els refugiats a Catalunya sense avisar ni la Generalitat ni els municipis", ha denunciat.
 
Les peticions de reagrupament familiar es redueixen un 5,7%
 
Les dades de l'informe "D'estrangers a ciutadans" que avui es presentava, però, no són massa esperançadores. Tal com ha explicat Amorós, les xifres constaten una davallada del nombre d’estrangers que sol·liciten l’arrelament social que permet renovar els permisos de residència, un tràmit que gestiona l’estat espanyol. En total, ho van fer el 2016 un total de 11.619 estrangers, un 19,7% menys que el 2015. Aquesta descens es deu principalment, segons Amorós, als efectes de la crisi.

D’aquestes peticions, el 84,4% es va tancar favorablement. Els sol·licitants són majoritàriament homes joves (6 de cada 10 tenen entre 30 i 44 anys) provinents principalment del Marroc (17,3%), Pakistan (14,6%) i Hondures (10,6%). La majoria de peticions procedeixen de municipis de la demarcació de Barcelona (9.085), seguida de la de Girona (1.342), Tarragona (780) i Lleida (412). 
 
"La situació és de gran gravetat", ha afirmat el secretari, que ha explicat que la pèrdua de feina ha motivat que moltes persones migrants visquin en una "irregularitat sobrevinguda". De la mateixa manera que han baixat les sol·licituds d’arrelament, ha explicat Amorós, també ho han fet les xifres de reagrupament familiar en un 5,7% des del 2015. De les 11.033 sol·licituds, les dones suposen ja el 30%.

Finalment, les peticions d’informes que acrediten l'esforç d'integració de la persona estrangera per accedir a la nacionalitat espanyola, l’any passat es van tramitar 154 expedients, un 40,9% dels quals van ser favorables. En aquest cas, un de cada tres sol·licitants eren ciutadans marroquins. Com en els dos casos anteriors, les peticions també van experimentar una caiguda del 37,1% respecte a l'any anterior.