El sucre fa que mengem més?

Societat

Un estudi examina la relació entre el gust dolç i la seva importància en la sacietat

ARA A PORTADA

Societat Esperant miracles: de Gaudí a Llull, els catalans que fan cua per ser sants Pep Martí i Vallverdú
Societat «Els governs seran cada vegada més gestors de tragèdies» Pep Martí i Vallverdú | Arnau Urgell i Vidal
Política «Hem de recuperar una etiqueta com la del catalanisme» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 15 de novembre de 2020 a les 15:10

Fins a la data, se sap molt poc sobre com la percepció de la dolçor contribueix a la sacietat. Un nou estudi, realitzat per un equip austríac-alemany dirigit per les químiques Veronika Somoza i Barbara Lieder, proporciona nous coneixements sobre la relació entre el gust dolç del sucre, la ingesta d'energia i el procés regulador de la fam i la sacietat.

El gust dolç del sucre és molt popular a tot el món. Així, doncs, exerceix un paper cada vegada més important en la nutrició i la salut de la població, especialment pel que fa al pes corporal. No obstant això, se sap poc sobre els mecanismes moleculars (del gust) del sucre que influeixen en la ingesta alimentària, independentment de la seva càrrega calòrica. Per a això, en aquest treball, publicat a la revista Nutrients, els científics van realitzar un estudi d'intervenció creuada i cega amb glucosa i sacarosa.

Un total de 27 persones sanes, de sexe masculí, d'entre 18 i 45 anys, van rebre una solució de glucosa o sacarosa al 10% (percentatge en pes) o una de les solucions de sucre complementada amb 60 ppm de lactisole. La lactisole és una substància que s'uneix a una subunitat del receptor del dolç i redueix la percepció del sabor dolç.

Tot i els diferents tipus de sucre, totes les solucions amb o sense lactisole tenen el mateix contingut d'energia. Dues hores després de beure cadascuna de les solucions de prova va permetre als participants prendre tant com volguessin en l'esmorzar. Poc abans i durant el període d'espera de 120 minuts, els investigadors van prendre mostres de sang a intervals regulars i van mesurar la seva temperatura corporal.

Després de consumir la solució de sacarosa que conté lactisole, els subjectes de la prova van tenir un augment de la ingesta d'energia en l'esmorzar de l'entorn del 13 per cent, unes 100 quilocalories més, que després de consumir la solució de sacarosa sense lactisole. A més, els subjectes d'aquest grup van mostrar una temperatura corporal més baixa i concentracions plasmàtiques de serotonina reduïdes.

La serotonina és un neurotransmissor i una hormona tissular que, entre altres coses, té un efecte supressor de la gana. En canvi, els investigadors no van observar diferències després de l'administració de la solució de glucosa que conté lactisole i la solució de glucosa pura.

"Aquest resultat suggereix que la sacarosa, independentment del seu contingut energètic, modula la regulació de la sacietat i la ingesta d'energia a través del receptor de sabor dolç", explica una de les responsables de la investigació, Barbara Lieder, directora del Laboratori Christian Doppler d'Investigació del Gust i també sotsdirectora del Departament de Química Fisiològica de la Facultat de Química de la Universitat de Viena.

"No sabem encara per què no vam poder observar l'efecte de la lactància amb la glucosa. No obstant això, sospitem que es deu al fet que la glucosa i la sacarosa activen el receptor dolç de diferents maneres. També assumim que els mecanismes independents del receptor dolç juguen un paper, per tant, encara es necessita molta investigació per aclarir les complexes relacions entre el consum de sucre, els receptors del gust i la regulació de la sacietat a nivell molecular", conclou la primera autora de l'estudi, Kerstin Schweiger, de la Universitat de Viena.

Escull Nació com la teva font preferida de Google