[noticiadiari]2/259238[/noticiadiari]
El Constitucional ha considerat que l'exigència del desconeixement del basc perquè les convocatòries, ordres del dia, mocions, vots particulars, propostes d'acord, dictàmens de les comissions informatives, acords i actes dels òrgans de les entitats locals siguin redactades en castellà, suposa un tracte preferent de l'euskera que, a parer del magistrat, menyscaba els drets lingüístics dels membres de les entitats locals.
Així, explica que aquest article 6.2 de la llei d'institucions locals d'Euskadi és contrari a l'article 3.1 de la Constitució perquè prescriu un ús prioritari del basc, i ocasiona un desequilibri injustificat i desproporcionat de l'ús del castellà, per establir formalitats o condicions perquè els representants dels ens locals puguin exercir el seu dret a la lliure opció, segons ha recollit la nota emesa per la cort de garanties, recollida per Europa Press.
Per això, la sentència ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat de l'exigència d'al·legar vàlidament el desconeixement del basc perquè es pugui exercir l'opció lingüística. I ha insistit que amb aquesta exigència es trenca l'equilibri lingüístic entre les dues llengües cooficials en condicionar-se l'ús del castellà al desconeixement del basc, de manera que els drets de lliure opció en matèria lingüística de qui representa els ciutadans en les entitats locals es restringeixen de manera injustificada.
[noticiadiari]2/259306[/noticiadiari]
D'altra banda, la sentència del TC ha recordat que la Carta Magna "no s'oposa a l'adopció d'una política enfocada cap a la defensa i promoció de la llengua cooficial" i que "molt al contrari, la Constitució es refereix a la necessitat de protegir i respectar les diferents modalitats lingüístiques de l'Estat com a part del nostre patrimoni cultural". Així i tot, matisa que no és conforme amb la Constitució atorgar normativament preferència en l'ús per part dels poders públics a una llengua oficial en relació amb unes altres que també ho són, això és, establir un tracte prioritari en favor d'alguna de les llengües cooficials.
En aquesta línia, la sentència explica que "les entitats locals d'Euskadi, com a poder públic, no poden tenir preferència per cap de les dues llengües oficials, bé resulti aquesta primacia lingüística expressament reconeguda en la norma en detriment de l'altra llengua cooficial o es degui a la imposició de condicionaments que suposin un tracte o ús prioritari d'una de les llengües enfront de l'altra".
Alhora, explica que el TC reiteradament ha sostingut que "els ciutadans tenen dret a fer servir indistintament el castellà o la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en les seves relacions amb el conjunt de les institucions públiques que se situen en el territori d'aquesta comunitat".
Dos vots particulars
Aquesta sentència ha comptat amb el vot particular de la magistrada Laura Díez, al qual s'ha adherit el magistrat Ramón Sáez, perquè consideren que la qüestió d'inconstitucionalitat s'hauria d'haver desestimat en entendre que la norma qüestionada respecta l'article 3 de la Constitució i la jurisprudència constitucional que l'ha interpretat.Tots dos apunten que aquesta jurisprudència sosté que el legislador pot adoptar mesures de política lingüística tendents a corregir eventuals situacions de desequilibri i que els poders públics han de dirigir-se als ciutadans i als membres de les corporacions locals en la llengua triada per aquests. Per això, han considerat que totes dues condicions es compleixen escrupolosament en la llei impugnada.
[noticiadiari]2/259249[/noticiadiari]
Assenyalen en aquest sentit que aplicant la nova doctrina del TC, de la qual dissenteix el vot particular, la part dispositiva de la sentència considera que l'incís "sempre que no es lesionin els drets de cap membre de l'entitat local" ha d'interpretar-se de manera que no pot exigir-se als mateixos cap "formalisme o condició" per a així rebre les comunicacions en castellà, ni tan sols la mera comunicació de desconeixement de la llengua cooficial.
A parer seu, això condueix necessàriament al règim del bilingüisme ("equilibri lingüístic") o a l'ús exclusiu del castellà, única llengua d'obligat coneixement per part de tots els espanyols. Els magistrats Díez i Sáez, no només són contraris a aquesta interpretació, sinó que també són contraris a la declaració d'inconstitucionalitat de l'incís "que pugui al·legar vàlidament el desconeixement del basc".
[plantillavirals]
