08
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
10
de juliol
a les
7:28h
Les eleccions espanyoles i l'estiu s'han aliat per apaivagar la conversa sobre Barcelona, la ciutat que acaba de viure un relleu a l'alcaldia que ha portat Jaume Collboni (PSC) al capdavant del consistori. També, de moment, s'ha precipitat la sortida dels comuns del govern municipal. Un canvi en el lideratge de la ciutat que obre una nota etapa. I això té unes necessitats. Algunes de ben sabudes, per la presència mediàtica. D'altres de menys explicades. Per apamar-les, cinc referents de cinc àmbits diferents apamen a Nació alguns dels deures que té Collboni els pròxims quatre anys.
La llista inclou veus del món de la mobilitat, l'urbanisme, la salut, els moviments veïnals, el comerç i l'habitatge. I emergeixen reclamacions com la de crear les primeres estacions intermodals d'autobusos, fer un pacte amb propietaris per evitar desnonaments, facilitar les llicències del comerç de proximitat, millorar les condicions en l'atenció domiciliària a persones grans o enterrar l'ampliació de l'aeroport.
L'antic conseller i expert en mobilitat també veu com una anomalia que Barcelona sigui "una de les poques ciutats sense museu del transport" i proposa ubicar-lo a Montjuïc. Alhora, planteja com "la gran assignatura pendent" dissenyar i aplicar un mínim de tres estacions intermodals d'autobusos. També té la ubicació al cap: una a la Sagrera, una altra a la Diagonal, pels que entren, i una última per qui accedeix a la ciutat pel costat Llobregat de la Gran Via de les Corts Catalanes. Per Macias, aquesta és "la gran diferència entre Barcelona i Madrid", en mobilitat.
Alhora, demana que hi hagi "continuïtat en la recuperació de polítiques d'espai públic". "Si s'ha de dir superilla o no, això no m'hi poso", matisa. Ara bé, recorda que "totes les ciutats europees estan traient espai al cotxe per posar-lo al servei dels vianants" i adverteix que qui freni aquesta tendència "quedarà enrere". Fet això, reivindica que les motos han de quedar disciplinades i no poden aparcar a les voreres. "No pot ser: recuperar espais urbans i que l'endemà siguin un gran aparcament de motos. Com més ràpid es faci pagar a les motos per aparcar com es fa amb els cotxes, millor".
La pregonera de la Mercè 2021 i històrica del món veïnal des del Carmel, Custodia Moreno, acaba de rebre la Creu de Sant Jordi. Ara bé, els reconeixements i el pas dels anys no l'han allunyat de la visió crítica del dia a dia a la ciutat. Amb aquests principis al cap, fa equilibris entre problemes de fons que creu que cal solucionar, "com el barraquisme que ara mateix podem trobar a la zona de Vallcarca, amb desenes de famílies vivint en cabanes" o "les afectacions dels habitatges dels tres turons que fa dècades que s'han de resoldre", i aspectes que s'han agreujat els últims anys. Un exemple d'aquest darrer front són "les connexions elèctriques a les façanes", que omplen tot de cablejat sense tenir cap interès en la situació dels habitants. "I això passa a Ciutat Vella i al Carmel", apunta Moreno.
La històrica referent veïnal lliga aquesta realitat a la idea de "disciplina urbanística", per a la qual reclama "que mirem el paisatge urbà" i l'Ajuntament hi actuï. "Sembla que anem enrere. És com allò que vam aconseguir que tots els cartells a peu de carrer estiguessin en català. Ara tots són en anglès. S'ha de recuperar la coherència", adverteix. En el mateix sentit, demana excel·lència al consistori en punts com la cura del verd urbà o la reparació del mobiliari urbà quan hi ha avaries o trencaments que compliquen la vida al veïnat i s'allarguen en el temps. Alhora, demana a Collboni que aparqui la voluntat d'ampliar l'aeroport. "És una salvatjada", resol. "Sobretot, tenint en compte els problemes de turisme que tenim en alguns barris, a més de l'impacte ambiental", remata.
La primera, "posar el turbo per aconseguir més habitatges de lloguer social i assequible". Això inclou provar totes les fórmules, incloent convenis amb cooperatives o l'ús de sòl dotacional, com es va fer amb els pisos-contenidor engegats pel govern Colau. Alhora, també proposa "simplificar" l'accés als ajuts a la rehabilitació energètica.
A més, incideix en la idea d'arribar a pactes amb els propietaris de pisos. Per dos motius. D'una banda, reivindica que el consistori pot "prevenir la vulnerabilitat" i reduir desnonaments si l'administració "paga el lloguer" que no pugui pagar la família, "almenys fins que es tingui una alternativa". Això reduiria el que actualment es gasta el consistori en pensions, quan es fa un desnonament, i evitaria traumes per als afectats. Alhora, Trilla adverteix que la regulació de lloguers que arribarà a Barcelona no és suficient perquè el mercat de lloguer ja està "massa car" i proposa convèncer propietaris perquè ofereixin preus per sota de mercat a col·lectius com els joves o la gent gran a canvi d'ajuts a càrrec de l'administració.
La infermera Antonia Raya, vicepresidenta del Fórum Català d'Atenció Primària (FoCAP) i veu referent en el teixit comunitari a partir de la seva feina al CAP Raval Nord, té clar que hi ha canvis que es poden enllestir en el pròxim mandat, però que fins ara s'han deixat de banda. Escull mesures assumibles pel govern municipal. Un exemple és la situació de les treballadores de l'atenció domiciliària, l'equip de professionals de serveis socials barcelonins que fan seguiment a les persones que no poden sortir de casa en el seu dia a dia, sobretot gent gran. "No pot ser que estiguin externalitzades. Haurien d'estar municipalitzades, format per de l'Ajuntament i que hi ha un vincle més fluït amb l'atenció primària. És una mesura assequible i útil que milloraria l'atenció i la salut de persones vulnerables", apunta la sanitària.
Amb una mirada àmplia sobre els condicionants que afecten la salut de les persones, la mateixa Raya coincideix amb Pere Macias en la necessitat de conservar i ampliar l'espai reduït al cotxe i entregat als veïns i la vida comunitària. Especialment, a barris amb rendes baixes. Un exemple és la ronda de Sant Antoni, per on es planteja refer el projecte ideat i ubicar-hi més trànsit. Aquest és el camí invers al desitjat per Antonia Raya. "Qui no té diners i no pot anar al gimnàs o de vacances és crucial que pugui gaudir d'espais a l'aire lliure. Això té repercussió a la salut. Si una persona té diabetis i pot passejar millor, cremarà més sucre i estarà millor. I així amb tot", exposa. També recorda que intervenir sobre el preu dels lloguers és una altra mesura cabdal per no aïllar els veïns de zones amb alta pressió turística i afeblir el suport comunitari.
A la carpeta comercial i de dinamització econòmica, també hi ha deures pendents per al nou batlle barceloní. En aquesta ocasió és el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, qui fixa prioritats: més facilitats al comerç de proximitat per obtenir llicències d'activitat i menys plans per a grans superfícies comercials. Del primer punt, Puig assenyala que hi ha casos "d'emprenedors que poden passar entre nou mesos i un any per aconseguir la llicència" i que "mentrestant, queden descapitalitzats". Per resoldre-ho, demana "celeritat" per concedir aquests permisos en casos de botigues de petit i mitjà comerç. A més, situa la necessitat de refredar "la idea de l'enfrontament entre veïns i comerciants" que considera que s'ha alimentat els darrers anys.
En l'altre pla de les preocupacions, Pròsper Puig subratlla que les noves estacions com la de la Sagrera o la de Sants"no poden permetre l'aparició de dos grans centres comercials més, ni que siguin encoberts". En aquest sentit, conclou que a Barcelona "més comerç en superfície és insostenible". La voluntat del president de la unió d'eixos comercials de Barcelona creu, a més, que hi ha polítiques que s'han acordat, com l'obertura els diumenges i festius d'estiu, que s'han adreçat sobretot a les grans marques i els centres comercials. En aquest sentit, obre la porta perquè en el futur es repensi si realment és un model que aporti cap benefici al comerç de proximitat.
La llista inclou veus del món de la mobilitat, l'urbanisme, la salut, els moviments veïnals, el comerç i l'habitatge. I emergeixen reclamacions com la de crear les primeres estacions intermodals d'autobusos, fer un pacte amb propietaris per evitar desnonaments, facilitar les llicències del comerç de proximitat, millorar les condicions en l'atenció domiciliària a persones grans o enterrar l'ampliació de l'aeroport.
Pere Macias: mobilitat i espai públic
L'actual director del Pla de Rodalies, Pere Macias, té clares les prioritats que la capital de Catalunya ha de resoldre en la carpeta de la mobilitat: "Els carrils bici i la connexió del tramvia han de continuar avançant". Sobre la infraestructura que s'està construint a l'avinguda Diagonal, demana a Collboni que faci "el més ràpid possible" l'adjudicació de la segona part de la unió del tramvia. A més, té clar que no s'han d'estudiar traçats alternatius, sinó que s'ha de mantenir la idea de mantenir el pas de les vies únicament per la Diagonal fins arribar a Francesc Macià. "Tot això ha estat estudiat i reestudiat i és una bajanada solemne", apunta, sobre la possibilitat de fer passar el tramvia per un recorregut diferent.L'antic conseller i expert en mobilitat també veu com una anomalia que Barcelona sigui "una de les poques ciutats sense museu del transport" i proposa ubicar-lo a Montjuïc. Alhora, planteja com "la gran assignatura pendent" dissenyar i aplicar un mínim de tres estacions intermodals d'autobusos. També té la ubicació al cap: una a la Sagrera, una altra a la Diagonal, pels que entren, i una última per qui accedeix a la ciutat pel costat Llobregat de la Gran Via de les Corts Catalanes. Per Macias, aquesta és "la gran diferència entre Barcelona i Madrid", en mobilitat.
Alhora, demana que hi hagi "continuïtat en la recuperació de polítiques d'espai públic". "Si s'ha de dir superilla o no, això no m'hi poso", matisa. Ara bé, recorda que "totes les ciutats europees estan traient espai al cotxe per posar-lo al servei dels vianants" i adverteix que qui freni aquesta tendència "quedarà enrere". Fet això, reivindica que les motos han de quedar disciplinades i no poden aparcar a les voreres. "No pot ser: recuperar espais urbans i que l'endemà siguin un gran aparcament de motos. Com més ràpid es faci pagar a les motos per aparcar com es fa amb els cotxes, millor".
Custodia Moreno: els ecos veïnals
La pregonera de la Mercè 2021 i històrica del món veïnal des del Carmel, Custodia Moreno, acaba de rebre la Creu de Sant Jordi. Ara bé, els reconeixements i el pas dels anys no l'han allunyat de la visió crítica del dia a dia a la ciutat. Amb aquests principis al cap, fa equilibris entre problemes de fons que creu que cal solucionar, "com el barraquisme que ara mateix podem trobar a la zona de Vallcarca, amb desenes de famílies vivint en cabanes" o "les afectacions dels habitatges dels tres turons que fa dècades que s'han de resoldre", i aspectes que s'han agreujat els últims anys. Un exemple d'aquest darrer front són "les connexions elèctriques a les façanes", que omplen tot de cablejat sense tenir cap interès en la situació dels habitants. "I això passa a Ciutat Vella i al Carmel", apunta Moreno. La històrica referent veïnal lliga aquesta realitat a la idea de "disciplina urbanística", per a la qual reclama "que mirem el paisatge urbà" i l'Ajuntament hi actuï. "Sembla que anem enrere. És com allò que vam aconseguir que tots els cartells a peu de carrer estiguessin en català. Ara tots són en anglès. S'ha de recuperar la coherència", adverteix. En el mateix sentit, demana excel·lència al consistori en punts com la cura del verd urbà o la reparació del mobiliari urbà quan hi ha avaries o trencaments que compliquen la vida al veïnat i s'allarguen en el temps. Alhora, demana a Collboni que aparqui la voluntat d'ampliar l'aeroport. "És una salvatjada", resol. "Sobretot, tenint en compte els problemes de turisme que tenim en alguns barris, a més de l'impacte ambiental", remata.
Carme Trilla: receptes a la ferida de l'habitatge
Ha estat habitual escoltar el nou alcalde de la ciutat dir que la prioritat del mandat és l'habitatge, en plena emergència social per l'escalada de preus tant dels lloguers com de les hipoteques. Una de les que li ho ha advertit de manera interna, mentre preparava la campanya, és Carme Trilla, exsecretària d'Habitatge de la Generalitat i actualment presidenta de la fundació Hàbitat3. L'experta en polítiques públiques té clar que cal tocar diverses tecles des de l'Ajuntament per esmorteir la crisi permanent sobre el dret a una llar.La primera, "posar el turbo per aconseguir més habitatges de lloguer social i assequible". Això inclou provar totes les fórmules, incloent convenis amb cooperatives o l'ús de sòl dotacional, com es va fer amb els pisos-contenidor engegats pel govern Colau. Alhora, també proposa "simplificar" l'accés als ajuts a la rehabilitació energètica.
A més, incideix en la idea d'arribar a pactes amb els propietaris de pisos. Per dos motius. D'una banda, reivindica que el consistori pot "prevenir la vulnerabilitat" i reduir desnonaments si l'administració "paga el lloguer" que no pugui pagar la família, "almenys fins que es tingui una alternativa". Això reduiria el que actualment es gasta el consistori en pensions, quan es fa un desnonament, i evitaria traumes per als afectats. Alhora, Trilla adverteix que la regulació de lloguers que arribarà a Barcelona no és suficient perquè el mercat de lloguer ja està "massa car" i proposa convèncer propietaris perquè ofereixin preus per sota de mercat a col·lectius com els joves o la gent gran a canvi d'ajuts a càrrec de l'administració.
Antonia Raya: la salut des d'una visió àmplia
La infermera Antonia Raya, vicepresidenta del Fórum Català d'Atenció Primària (FoCAP) i veu referent en el teixit comunitari a partir de la seva feina al CAP Raval Nord, té clar que hi ha canvis que es poden enllestir en el pròxim mandat, però que fins ara s'han deixat de banda. Escull mesures assumibles pel govern municipal. Un exemple és la situació de les treballadores de l'atenció domiciliària, l'equip de professionals de serveis socials barcelonins que fan seguiment a les persones que no poden sortir de casa en el seu dia a dia, sobretot gent gran. "No pot ser que estiguin externalitzades. Haurien d'estar municipalitzades, format per de l'Ajuntament i que hi ha un vincle més fluït amb l'atenció primària. És una mesura assequible i útil que milloraria l'atenció i la salut de persones vulnerables", apunta la sanitària.Amb una mirada àmplia sobre els condicionants que afecten la salut de les persones, la mateixa Raya coincideix amb Pere Macias en la necessitat de conservar i ampliar l'espai reduït al cotxe i entregat als veïns i la vida comunitària. Especialment, a barris amb rendes baixes. Un exemple és la ronda de Sant Antoni, per on es planteja refer el projecte ideat i ubicar-hi més trànsit. Aquest és el camí invers al desitjat per Antonia Raya. "Qui no té diners i no pot anar al gimnàs o de vacances és crucial que pugui gaudir d'espais a l'aire lliure. Això té repercussió a la salut. Si una persona té diabetis i pot passejar millor, cremarà més sucre i estarà millor. I així amb tot", exposa. També recorda que intervenir sobre el preu dels lloguers és una altra mesura cabdal per no aïllar els veïns de zones amb alta pressió turística i afeblir el suport comunitari.
Pròsper Puig: el petit comerç busca la celeritat
A la carpeta comercial i de dinamització econòmica, també hi ha deures pendents per al nou batlle barceloní. En aquesta ocasió és el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, qui fixa prioritats: més facilitats al comerç de proximitat per obtenir llicències d'activitat i menys plans per a grans superfícies comercials. Del primer punt, Puig assenyala que hi ha casos "d'emprenedors que poden passar entre nou mesos i un any per aconseguir la llicència" i que "mentrestant, queden descapitalitzats". Per resoldre-ho, demana "celeritat" per concedir aquests permisos en casos de botigues de petit i mitjà comerç. A més, situa la necessitat de refredar "la idea de l'enfrontament entre veïns i comerciants" que considera que s'ha alimentat els darrers anys.En l'altre pla de les preocupacions, Pròsper Puig subratlla que les noves estacions com la de la Sagrera o la de Sants"no poden permetre l'aparició de dos grans centres comercials més, ni que siguin encoberts". En aquest sentit, conclou que a Barcelona "més comerç en superfície és insostenible". La voluntat del president de la unió d'eixos comercials de Barcelona creu, a més, que hi ha polítiques que s'han acordat, com l'obertura els diumenges i festius d'estiu, que s'han adreçat sobretot a les grans marques i els centres comercials. En aquest sentit, obre la porta perquè en el futur es repensi si realment és un model que aporti cap benefici al comerç de proximitat.