03
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
20:57h
Barcelona entoma, en menys de 20 dies, el retorn d'una mesura que es va posar a prova per primera vegada l'any passat. Es tracta de la porta oberta perquè els comerços dels 27 barris més turístics de la ciutat puguin obrir tots els diumenges i festius entre mitjans de maig i mitjans de setembre. La iniciativa, que es feia amb l'argument de reactivar l'economia després de la pandèmia, es va presentar amb la condició que treballar els diumenges fos voluntari, que es compensés adequadament i que tot plegat impliqués la contractació de més treballadors. Ràpidament, però, la plantilla de diferents grans marques van avisar que se'ls estava forçant a treballar els festius sense complir allò pactat.
En acabar els primers mesos de prova, l'Ajuntament va reconèixer que havia quedat "constatat" que "va haver-hi incompliment de l'acord social per part d'algunes empreses". Davant d'això, el govern municipal va comprometre's a buscar la manera d'enfortir el compliment per part de les companyies els pròxims mesos. Malgrat això, aquest 21 de maig el pla torna a activar-se i fonts municipals confirmen que des de l'Ajuntament no hi ha hagut cap canvi respecte a l'acord i el funcionament de l'any passat. "Tot segueix més o menys igual. A la pràctica, se seguirà facilitant que es forci el personal a treballar en diumenge, o que se'ls empenyi a fer-ho amb comentaris. Això és difícil de perseguir. I hi ha molta por a oposar-s'hi. Encara més a protestar", diu Mika Crisu, una de les poques treballadores -en aquest cas de Zara- que ha alçat la veu sense cap mania.
L'impacte de la mesura no és innocu, per a les treballadores. Eva Marín, que l'any passat havia també fet un pas endavant com a dependenta del Zara del Portal de l'Àngel, va denunciar llavors quela seva empresa la programava per treballar els diumenges sense cap pregunta ni cap ombra de voluntarietat. "Vull anar a la platja el diumenge amb la meva filla. Vull fer vida familiar. Però això no serà possible perquè estaré treballant", deia llavors Marín. Un any després, quan és a punt de començar la nova tongada de quatre mesos d'activitat ininterrompuda als grans negocis del centre, aquesta treballadora ja ha deixat el sector. "Hi havia altres motius, però aquesta va ser la gota que va fer vessar el got", reflexiona Eva Marín en conversa amb Nació. Contactada per aquest diari, Zara ressalta que tant l'any passat com aquest s'ha dedicat a complir la legalitat i tot allò que preveu l'acord d'estiu barceloní.
Malgrat haver deixat el sector, el pròxim dissabte es manifestarà amb algunes de les seves excompanyes. "No a l'obertura de diumenges i festius. No a les condicions precàries de treball. A favor de la conciliació familiar", resumeix la crida a la mobilització del cap de setmana, engegada per la plataforma Stop diumenges i festius, de la qual també forma part Mika Crisu.
Poc després, la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, celebraria que amb la proposta es va aconseguir la recuperació comercial del sector després de la pandèmia -es va obviar que els districtes on no s'havia aplicat la mesura tenien unes xifres de recuperació més altes- alhora que reconeixia que hi havia millores pendents. En aquest cas, però, es va evitar parlar de "replantejament". També va mencionar que s'havien creat 2.633 llocs de treball gràcies a la mesura, amb l'aportació d'una xifra especialment ambigua, que Nació va analitzar i va demostrar que quedava lluny de ser veritat. La dada tenia en compte tot Barcelona, no només els 27 barris de la ciutat influïts per la iniciativa d'obrir en diumenge. I, a més, contemplava un creixement de treballadors que ja és habitual cada estiu, hi hagi o no mesures com aquesta.
Sigui com sigui, li va tocar a la regidora Ballarín anunciar que s'havia comunicat a la comissió de seguiment -amb presència de la patronal i sindicats- la necessitat de preparar-se per a la segona tongada d'un pacte que té quatre anys de vigència. La representant del govern municipal va assegurar que calia "veure com es pot enfortir l'eficàcia d'aquest acord social, millorar la recollida de dades d'obertura i ocupació, i també identificar mesures per incentivar l'obertura del petit comerç", que va majoritàriament va passar de llarg de la proposta. També va dir que "tots els membres de la comissió van reconèixer que calia més temps per planificar les obertures dels comerços".
A l'hora de la veritat, però, l'Ajuntament no té registrat cap canvi. I la sensació en alguns establiments torna a ser confusa. A menys de tres setmanes perquè es permeti l'obertura dels comerços de més de 300 metres quadrats, hi ha botigues que no tenen el pla clar. "Ens van convocar a una reunió la setmana passada avisant-nos que via mail es buscarien voluntaris per obrir els diumenges. Ens van enviar el correu. No s'hi ha presentat ningú, de manera voluntària", explica Vanessa Bermúdez, treballadora de la botiga de moda Celio. La mateixa professional recorda que l'any passat se les feia treballar sense voluntarietat, i deixant una persona sola a càrrec de tot l'establiment en ple epicentre turístic. "Havia de tancar la botiga per dinar en quinze minuts i després seguir sola", recorda, ja que la marca no va voler contractar ningú, malgrat que aquest era el principal argument del pla barceloní per obrir diumenges i festius.
Poc després, aconseguiria una resolució d'Inspecció de Treball que recordaria que no es podia obligar la plantilla a treballar en diumenge, i des de llavors tot va canviar. "Nosaltres vam tenir aquesta sort que la inspecció va venir i funcionar, però tots els companys d'altres marques que no l'han tingut s'han trobat situacions clarament pitjors". Ara, desconeix com s'ho farà l'empresa per obrir, ja que la plantilla no té cap intenció de passar a treballar un dia més per setmana, però sap que la voluntat de l'empresa és aixecar la persiana. "Intentaran convèncer algú, perquè ja ha quedat clar que contractar personal no està als seus plans", reflexiona la dona, sabent que fa anys que les incorporacions laborals es fan amb contractes de dilluns a diumenge. La situació es repeteix a altres indrets. Ho detalla la Laura, treballadora del Corte Inglés a càrrec de l'empresa Children Worldwide Fashion: "No fomenta la contractació laboral. En el meu cas, i em consta que molts més, no es contracta ningú per cobrir aquests nous dies. Els cobreix l'empleat de sempre mitjançant la imposició de l'empresa".
De nou, en aquest poti-poti de denúncies d'incompliments que es tem que tornin a passar, els sindicats avisen: "La clau és que aquest any, a diferència del passat, sí que hi haurà tutela judicial i inspectora". Així ho expressa Ramon González com a secretari de la Federació de Serveis de CCOO Catalunya. Això es deu a què l'any passat hi havia un acord social que acompanya el pla però que era un compromís més lax. Ara, en la negociació dels convenis col·lectius com el del tèxtil, que s'ha donat els últims mesos, s'ha inclòs al redactat el respecte a l'acord social inclòs a les zones turístiques de Barcelona. Això farà que ara Inspecció de Treball pugui actuar amb més contundència i sancionar, coincideixen a assenyalar des del sindicat UGT. Aquesta organització reconeix els avenços, però assegura que s'han batallat des de la representació laboral. "L'Ajuntament no ens ha fer cap cop de mà. No hi ha fet cap canvi. Les millores han vingut per una altra banda", resol Óscar López, secretari general de la Federació de Comerç a UGT.
Sigui com sigui, López remarca que la UGT es manté "fora de l'acord" després de criticar que els darrers mesos només ha rebut informes de dades de contractació amb poca validesa i la manca de cap instrument afegit per collar les empreses que incompleixen. Així, defensa que es mantenen fora de la proposta, però que com ja la van signar i té una vigència de quatre anys, quedaran atents per seguir portant a Inspecció de Treball i als jutjats les deficiències que hi vagin trobant. "Si hi ha incompliments els denunciarem", assegura.
Mika Crisu, al seu torn, lamenta que els sindicats arribessin a validar "una pèrdua de drets dels treballadors" i no entén que no es manifestin juntament amb la plataforma Stop diumenges i festius a peu de carrer, especialment quan sí que ho fan a altres punts de la geografia espanyola contra mesures similars. L'argument des de CCOO és que el pla barceloní és l'únic de tot l'Estat que inclou un acord social, i que això protegeix els treballadors. La posició final de Crisu, moderadament esgotada, exhibeix un camí de protesta encara llarg. "Els companys de Madrid ens van avisar. Que ens mobilitzéssim per evitar l'obertura en diumenges i festius a l'estiu. Perquè si no, acabarem com ells, obrint els festius però de tot l'any. De moment, la cosa no pinta bé", adverteix la dona, després de repartir paperetes de la manifestació del pròxim dissabte. "Hi ha treballadors que fins i tot tenen por d'agafar la butlleta", remata.
En acabar els primers mesos de prova, l'Ajuntament va reconèixer que havia quedat "constatat" que "va haver-hi incompliment de l'acord social per part d'algunes empreses". Davant d'això, el govern municipal va comprometre's a buscar la manera d'enfortir el compliment per part de les companyies els pròxims mesos. Malgrat això, aquest 21 de maig el pla torna a activar-se i fonts municipals confirmen que des de l'Ajuntament no hi ha hagut cap canvi respecte a l'acord i el funcionament de l'any passat. "Tot segueix més o menys igual. A la pràctica, se seguirà facilitant que es forci el personal a treballar en diumenge, o que se'ls empenyi a fer-ho amb comentaris. Això és difícil de perseguir. I hi ha molta por a oposar-s'hi. Encara més a protestar", diu Mika Crisu, una de les poques treballadores -en aquest cas de Zara- que ha alçat la veu sense cap mania.
L'impacte de la mesura no és innocu, per a les treballadores. Eva Marín, que l'any passat havia també fet un pas endavant com a dependenta del Zara del Portal de l'Àngel, va denunciar llavors quela seva empresa la programava per treballar els diumenges sense cap pregunta ni cap ombra de voluntarietat. "Vull anar a la platja el diumenge amb la meva filla. Vull fer vida familiar. Però això no serà possible perquè estaré treballant", deia llavors Marín. Un any després, quan és a punt de començar la nova tongada de quatre mesos d'activitat ininterrompuda als grans negocis del centre, aquesta treballadora ja ha deixat el sector. "Hi havia altres motius, però aquesta va ser la gota que va fer vessar el got", reflexiona Eva Marín en conversa amb Nació. Contactada per aquest diari, Zara ressalta que tant l'any passat com aquest s'ha dedicat a complir la legalitat i tot allò que preveu l'acord d'estiu barceloní.
Malgrat haver deixat el sector, el pròxim dissabte es manifestarà amb algunes de les seves excompanyes. "No a l'obertura de diumenges i festius. No a les condicions precàries de treball. A favor de la conciliació familiar", resumeix la crida a la mobilització del cap de setmana, engegada per la plataforma Stop diumenges i festius, de la qual també forma part Mika Crisu.
Reivindicacions i ombres de la prova pilot
L'Ajuntament de Barcelona, com a part impulsora de l'acord, va fer un balanç inicial el passat desembre. L'informe municipal fa constar que només van obrir el 15,7% dels comerços que podien fer-ho i que es van detectar "incompliments" de les condicions de l'acord social per part d'empreses: com no fer voluntari treballar en diumenge o no garantir els descansos adequats de la plantilla. Això obria la porta a la posició expressada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de modificar la mesura d'obrir en diumenges i festius. "Si hi ha hagut un gran incompliment o si parts que abans impulsaven aquest acord ja no estan contentes, potser s'ha de fer un replantejament", va expressar llavors.Poc després, la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, celebraria que amb la proposta es va aconseguir la recuperació comercial del sector després de la pandèmia -es va obviar que els districtes on no s'havia aplicat la mesura tenien unes xifres de recuperació més altes- alhora que reconeixia que hi havia millores pendents. En aquest cas, però, es va evitar parlar de "replantejament". També va mencionar que s'havien creat 2.633 llocs de treball gràcies a la mesura, amb l'aportació d'una xifra especialment ambigua, que Nació va analitzar i va demostrar que quedava lluny de ser veritat. La dada tenia en compte tot Barcelona, no només els 27 barris de la ciutat influïts per la iniciativa d'obrir en diumenge. I, a més, contemplava un creixement de treballadors que ja és habitual cada estiu, hi hagi o no mesures com aquesta.
Sigui com sigui, li va tocar a la regidora Ballarín anunciar que s'havia comunicat a la comissió de seguiment -amb presència de la patronal i sindicats- la necessitat de preparar-se per a la segona tongada d'un pacte que té quatre anys de vigència. La representant del govern municipal va assegurar que calia "veure com es pot enfortir l'eficàcia d'aquest acord social, millorar la recollida de dades d'obertura i ocupació, i també identificar mesures per incentivar l'obertura del petit comerç", que va majoritàriament va passar de llarg de la proposta. També va dir que "tots els membres de la comissió van reconèixer que calia més temps per planificar les obertures dels comerços".
A l'hora de la veritat, però, l'Ajuntament no té registrat cap canvi. I la sensació en alguns establiments torna a ser confusa. A menys de tres setmanes perquè es permeti l'obertura dels comerços de més de 300 metres quadrats, hi ha botigues que no tenen el pla clar. "Ens van convocar a una reunió la setmana passada avisant-nos que via mail es buscarien voluntaris per obrir els diumenges. Ens van enviar el correu. No s'hi ha presentat ningú, de manera voluntària", explica Vanessa Bermúdez, treballadora de la botiga de moda Celio. La mateixa professional recorda que l'any passat se les feia treballar sense voluntarietat, i deixant una persona sola a càrrec de tot l'establiment en ple epicentre turístic. "Havia de tancar la botiga per dinar en quinze minuts i després seguir sola", recorda, ja que la marca no va voler contractar ningú, malgrat que aquest era el principal argument del pla barceloní per obrir diumenges i festius.
Poc després, aconseguiria una resolució d'Inspecció de Treball que recordaria que no es podia obligar la plantilla a treballar en diumenge, i des de llavors tot va canviar. "Nosaltres vam tenir aquesta sort que la inspecció va venir i funcionar, però tots els companys d'altres marques que no l'han tingut s'han trobat situacions clarament pitjors". Ara, desconeix com s'ho farà l'empresa per obrir, ja que la plantilla no té cap intenció de passar a treballar un dia més per setmana, però sap que la voluntat de l'empresa és aixecar la persiana. "Intentaran convèncer algú, perquè ja ha quedat clar que contractar personal no està als seus plans", reflexiona la dona, sabent que fa anys que les incorporacions laborals es fan amb contractes de dilluns a diumenge. La situació es repeteix a altres indrets. Ho detalla la Laura, treballadora del Corte Inglés a càrrec de l'empresa Children Worldwide Fashion: "No fomenta la contractació laboral. En el meu cas, i em consta que molts més, no es contracta ningú per cobrir aquests nous dies. Els cobreix l'empleat de sempre mitjançant la imposició de l'empresa".
El paper dels sindicats i la millora respecte a l'any passat
De nou, en aquest poti-poti de denúncies d'incompliments que es tem que tornin a passar, els sindicats avisen: "La clau és que aquest any, a diferència del passat, sí que hi haurà tutela judicial i inspectora". Així ho expressa Ramon González com a secretari de la Federació de Serveis de CCOO Catalunya. Això es deu a què l'any passat hi havia un acord social que acompanya el pla però que era un compromís més lax. Ara, en la negociació dels convenis col·lectius com el del tèxtil, que s'ha donat els últims mesos, s'ha inclòs al redactat el respecte a l'acord social inclòs a les zones turístiques de Barcelona. Això farà que ara Inspecció de Treball pugui actuar amb més contundència i sancionar, coincideixen a assenyalar des del sindicat UGT. Aquesta organització reconeix els avenços, però assegura que s'han batallat des de la representació laboral. "L'Ajuntament no ens ha fer cap cop de mà. No hi ha fet cap canvi. Les millores han vingut per una altra banda", resol Óscar López, secretari general de la Federació de Comerç a UGT.Sigui com sigui, López remarca que la UGT es manté "fora de l'acord" després de criticar que els darrers mesos només ha rebut informes de dades de contractació amb poca validesa i la manca de cap instrument afegit per collar les empreses que incompleixen. Així, defensa que es mantenen fora de la proposta, però que com ja la van signar i té una vigència de quatre anys, quedaran atents per seguir portant a Inspecció de Treball i als jutjats les deficiències que hi vagin trobant. "Si hi ha incompliments els denunciarem", assegura.
Mika Crisu, al seu torn, lamenta que els sindicats arribessin a validar "una pèrdua de drets dels treballadors" i no entén que no es manifestin juntament amb la plataforma Stop diumenges i festius a peu de carrer, especialment quan sí que ho fan a altres punts de la geografia espanyola contra mesures similars. L'argument des de CCOO és que el pla barceloní és l'únic de tot l'Estat que inclou un acord social, i que això protegeix els treballadors. La posició final de Crisu, moderadament esgotada, exhibeix un camí de protesta encara llarg. "Els companys de Madrid ens van avisar. Que ens mobilitzéssim per evitar l'obertura en diumenges i festius a l'estiu. Perquè si no, acabarem com ells, obrint els festius però de tot l'any. De moment, la cosa no pinta bé", adverteix la dona, després de repartir paperetes de la manifestació del pròxim dissabte. "Hi ha treballadors que fins i tot tenen por d'agafar la butlleta", remata.