Aquest divendres se celebrarà la primera reunió del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, després de la seva constitució el mes de juliol passat. L’objectiu d’aquest grup de treball és forçar el canvi en l’organització del temps de la societat per conciliar la vida personal, familiar i laboral. El treballòleg Fabián Mohedano n’és el president.

- En menys d’un any es podria aplicar la reforma horària. És una data realista?

- Ens agradaria poder implantar la reforma el setembre de l’any vinent, coincidint amb l’inici del curs escolar. Tenim clar que cal posar una data concreta, perquè un canvi parcial i progressiu és inviable. La reforma és un canvi sistèmic en els hàbits i costums de la societat i requereix un conjunt de pactes i acords que s’han de programar conjuntament i concretar sobre el calendari. 

-Això pot alterar la data prevista?

- No és tan rellevant la data, com la necessitat de coordinar els horaris de l’espai laboral i els personals. Hi entra en joc l’organització de les escoles, dels horaris comercials i de l’oferta d’oci, entre d’altres. La proposta requereix la implicació de molts factors i interessos. Si el setembre del 2016 no és possible, podria ser el gener del 2017. Però reitero que la data no és el més important.

- Quin treball s’ha fet fins ara?

- El Consell Assessor es va presentar el 20 de juliol passat. Aquest divendres celebrarem la primera reunió. Ara bé, començarem a treballar sobre la feina que els darrers anys ja ha fet els grup motor de la Iniciativa per a la Reforma Horària format per una vintena de professors, filòsofs i treballòlegs i del qual en sóc promotor. Fa temps que hem iniciat el debat.

- Un cop constituïts com a Consell Assessor, quin és el full de ruta?

- A partir del gener és previst iniciar les taules de treball que inclouran membres del Govern, sindicats, representants de les patronals i del sector del comerç, així com treballadors de la comunitat educativa. La nostra feina s’articularà sobre cinc grans “eixos acceleradors”: el món del treball i l’empresa, el comerç i el consum, la comunitat educativa, la cultura i l’oci i l’administració.

- Com es farà arribar el missatge a la societat?

- Caldrà fer molta pedagogia per seduir els els ignorants i combatre els incrèduls. Els primers creuen que els horaris actuals són els de tota la vida i per tant no es plantegen el canvi. Els segons, coneixen el debat, però consideren que la reforma és inassolible.  

- Quina estratègia, doncs, seguireu per seduir-los?

- Més que parlar de conciliació laboral i familiar, haurem de parlar de salut. La societat cada cop és més sensible als temes que afecten la salut entesa en un sentit ampli, només cal comprovar l’alarma que ha causat l’informe de l’OMS sobre l’abús de derivats carnis i de carn vermella en la dieta. Hem de fer entendre que la reforma horària permetrà incrementar les hores de son, disposar de més temps per a la pràctica d’esport i disminuir l’estrès, disposar de més hores per a les aficions personals, per estimular les relacions familiars i fer vida saludable.

- El Govern disposa de suficients competències per tirar endavant aquesta reforma en solitari?

- La Generalitat té sobirania per incidir en àmbits que poden propiciar el canvi global de rutines socials. Ara bé, hi ha sectors en els quals s’haurà de negociar amb l’Estat espanyol. I tot això en el marc d’un període polític convuls com el que vivim. Catalunya no disposa de competències en l’àmbit laboral, tampoc pot regular els horaris de les televisions estatals i per acabar-ho de complicar, la Llei Catalana d’Horaris Comercials ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Sabem que, en aquest context de sobiranies compartides, no serà un camí de roses. La nostra iniciativa és d’àmbit català. La farem aquí i a veure si l'estat espanyol s’anima amb els canvis.