En plena pandèmia, l'Estat va desplegar una eina per aturar els desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat econòmica o social, en el cas que complissin certs requisits. Se la va conèixer com a moratòria antidesnonaments i s'ha anat allargant amb el temps, amb justificacions que incloïen l'escenari de crisi que han deixat la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. Ara, un informe de l'Observatori DESCA i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) quantifica en 58.000 els desallotjaments judicials que aquest mecanisme ha aturat des de la seva entrada en vigor. Això suposa haver aturat un 25% dels processos que han arribat als jutjats. Ara, però, la gran pregunta és què passar amb aquesta moratòria més enllà del 31 desembre, moment en què caduca el compromís estatal.
D'entrada, els col·lectius pel dret a l'habitatge han reclamat al govern espanyol -format per PSOE i Sumar- que allargui la vigència d'aquesta suspensió i que no deixi caure la mesura a partir del 2025. Això suposaria "l'expulsió immediata de les quasi 60.000 famílies sense alternativa habitacional" que actualment tenen denúncies vigents als jutjats arreu de l'estat espanyol. Especialment, davant una situació en què encara no hi ha habitatge públic suficient per reallotjar aquestes famílies. Així ho mostren les llistes d'espera que sumen milers d'usuaris a les Meses d'Emergència de pisos socials a Catalunya, o els rècords de persones allotjades a pensions de Barcelona perquè no hi ha immobles disponibles.
La petició d'allargar la moratòria ja ha comptat amb el suport explícit, amb una fotografia conjunta al Congrés dels Diputats, dels grups de Sumar, EH Bildu, ERC i BNG. A més, el comunicat de la PAH i l'Observatori DESCA assegura que Junts i Podem també han confirmat que hi votarien a favor en una votació sobre el tema a la cambra baixa espanyola. Així doncs, la pilota és a la teulada del PSOE, especialment, que encara no s'hi ha posicionat.
Entre les dades plantejades a l'estudi sobre el mecanisme antidesnonaments, també es matisa que el 77,8% de les persones que van acollir-se a la moratòria ja tenien seguiment de Serveis Socials abans de l'esclat de la pandèmia. Això aprofundiria en la idea que les situacions de pobresa o necessitat d'assistència entre les famílies en risc de desnonament, ja sigui per impagament de lloguer, ocupació d'un immoble o execució hipotecària, ja existien abans de l'esclat de la crisi de la Covid-19. Per als col·lectius pel dret a l'habitatge, això justifica la necessitat de convertir la moratòria contra els desnonaments en "estructural" -per no haver d'estar patint any rere any- i "millorar l'accés de la població a una llar digna". Si hi ha pisos socials disponibles per als afectats, es desfaria el tap judicial, insisteixen els moviments socials.
Sigui com sigui, la pregunta és "i ara què?". I el govern espanyol encara no l'ha respost, per més que Sumar hi hagi un pas endavant.