Les parets de l'escala de l'edifici modernista del número 165 del carrer Mallorca, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, llueixen immaculades fins que s'arriba al segon pis. Llavors, en aquell replà, un foli enganxat sobre la pintura ocre trenca l'harmonia. "L'apartament turístic és al 2n 3a. Si us plau, respecteu el dret dels veïns a la pau i el descans. I per a la vostra informació, és un apartament il·legal, no té llicència per operar". El paper, col·locat per un veí, transmet una queixa covada fa anys amb molèsties i frustracions. El pis -el 2n 3a- ja ha estat objecte de sancions administratives per fer d'habitatge turístic il·legal en el passat, però res fa indicar que l'activitat s'hagi aturat. Ara, els inspectors de l'Ajuntament de Barcelona tornen per comprovar-ho.
Piquen una vegada, ningú obre. Piquen dues vegades, ningú respon. L'operació es repeteix set o vuit cops. Al final, davant la buidor, desisteixen. "És el més habitual, que no ens obrin. Però tornarem", asseguren.
Els encarregats de picar a la porta d'un pis més que sospitós són la Marta i el Robert, tècnics municipals. Els noms són ficticis, ja que l'activitat inspectora els posa en el focus d'unes xarxes cada vegada més professionalitzades que guanyen centenars de milers d'euros per desviar habitatges cap al negoci turístic durant anys. Operen sense cap mena de llicència i, sovint, utilitzen la laxitud dels portals digitals per promocionar-se de cara als visitants. Ara, Nació acompanya l'altra part, l'encarregada de desarticular aquestes trampes i recuperar l'ús residencial dels pisos, en un moment de plena crisi habitacional.
Com la Marta i el Robert hi ha 26 treballadors al consistori que fan aquesta feina. En el que va d'any, han tancat uns 1.000 pisos turístics il·legals, assegurava recentment l'alcalde Jaume Collboni. La seva feina reclama una dosi important d'observació i moltes d'insistència. Una ruta inspectora pel barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample ho confirma. De les cinc finques visitades durant les primeres hores del dia, només han obert la porta a dos habitatges. I en tots dos casos els ocupants del pis, que responen endormiscats a les preguntes dels inspectors, neguen que hi hagi cap mena de negoci il·lícit sota aquell sostre.
Les tasques inspectores comencen més enllà de les vuit del matí. Des del carrer, la Marta repassa una llista amb adreces i anotacions. Algunes d'aquestes llars són velles conegudes i formen part d'entramats que acumulen nombroses proves que els fan conèixer gairebé amb seguretat qui hi ha darrere de l'activitat il·lícita, però d'altres són noves incorporacions. Poden haver aparegut tant per queixes veïnals com pels anuncis d'Internet que un altre equip -els visualitzadors- s'encarrega d'analitzar periòdicament.
La primera visita és al número 72 del carrer Casanova, una finca llaminera situada a tocar de la superilla de Consell de Cent. La sospita dels caçadors de pisos turístics il·legals és que l'immoble que inspeccionaran forma part d'una xarxa de multi-infractors que fa temps que opera creada per uns economistes que han arribat a fer classes a centres universitaris com IESE. El cap de la trama, a ulls de l'Ajuntament, és un empresari asiàtic a qui se li va arribar a imposar una multa de 600.000 euros pel frau continuat amb els pisos turístics. De moment, però, les queixes i les investigacions segueixen. Aquest expedient està relacionat també els apartaments que es visitaran més endavant, a la finca modernista del carrer Mallorca.
Al bloc del carrer Casanova, després d'insistir picant a un pis, apareix la figura d'un home de trets asiàtics que esbronca la Marta. Ella s'hi havia presentat amb un: "Bon dia, venim a fer una inspecció d'ús de l'habitatge, et podem comentar quatre cosetes?". La resposta que troba és: "Què és això de picar tant a aquestes hores?". Al noi se li uneix una dona que es presenta com la seva mare. Entre els dos insisteixen a queixar-se sobre els cops previs i assenyalen a l'interior del pis. "Hi ha gent dormint", diuen, lleugerament alterats.
El domicili està partit en dos, a l'interior, una pràctica habitual de la trama dels economistes asiàtics: parcel·lar pisos per fer-ne apartaments. Tanmateix, els entrevistats es recomponen quan la Marta els pregunta quina activitat hi ha en aquell immoble: "És el nostre pis. Hi vivim nosaltres dos sols. Som llogaters". Neguen qualsevol activitat il·lícita i bloquegen cap mena de visita a l'interior del domicili. Sense haver pogut enxampar cap turista entrant o sortint i sense tenir cap pista afegida, els inspectors prenen nota i segueixen la ruta.
Abans, però, dels dos pisos de la planta inferior surten dues veïnes. Una acompanya el net al col·legi, l'altra, més jove, se'n va a treballar. La inquilina més gran obre foc: "Si fos més jove, ja fa temps que me n'hauria anat. Perquè fa 50 anys que visc aquí, que si no. És insofrible. Un dia es pixen a les zones comunes, un altre, caguen, un altre, vomiten. I sense cap problema veiem com habitualment ve un home amb moto, dona unes claus als turistes, obren la porta i marxa", apunta la dona. L'altra noia puntualitza que ja han tramitat diverses queixes perquè "no es pot dormir" massa sovint per la sorollada de visitants que no es preocupen de la vida veïnal de la finca.
Pisos partits: ingressos multiplicats, inspeccions complicades
A l'altre edifici en què se sospita que opera la xarxa de l'empresari asiàtic el pis que s'inspecciona estaria dividit en tres apartaments. En aquest cas, ningú respon a les crides dels inspectors. Novament, però, una veïna s'anima a donar detalls. "Fa anys, quan van arribar els empresaris, vam veure que posaven un assabentat d'obres menor, ens presentaven un senyor italià, que seria l'intermediari, però que ens va dir que venia a viure-hi. Ràpidament, però, tot va grinyolar. Vam començar a veure que pujaven diverses cuines per l'escala, durant les obres. Després ja va ser habitual que vingués un home asiàtic a portar les claus als visitants. L'únic bo és que, com que els pisos són tan petits, no són el tipus d'apartament que es converteix en local de festes. Ara bé, ells ho fan per treure més diners", remata la dona.
La Marta i el Robert expliquen que els casos dels pisos fragmentats amb parets de pladur són encara més difícils d'inspeccionar. "Sovint les estances estan separades per portes a dins. Això fa que encara sigui més difícil que quan nosaltres piquem a la porta del replà algú ens senti o se senti interpel·lat per obrir". De nou, els inspectors assumeixen que la tossuderia és una part essencial de la seva feina, ara que la part fraudulenta ha anat mutant per complicar-los la feina i allargar les investigacions. A més, sovint es tracta de xarxes d'empreses que no tenen grans quantitats de diners a l'estat espanyol i que eviten les multes.
La feina del servei municipal, però, és aconseguir el màxim de proves per portar-les a un jutge i acabar precintant un immoble. Si després que es precinti el pis torna a haver-hi activitat turística, els inspectors han de tornar a acumular evidències per iniciar un nou procediment que subratlli el comportament reincident de l'infractor. Així, les sancions són cada vegada més dures. Mentrestant, la xarxa turística que opera sense llicències haurà ingressat desenes de milers d'euros, però l'Ajuntament el que vol és complicar al màxim aquesta pràctica i endossar-li el màxim de conseqüències legals.
De tant en tant, la pressió funciona i les xarxes del frau turístic comencen a renunciar als seus plans a Barcelona. Per estrènyer més el cèrcol sobre el fenomen, el consistori ja va explicar fa uns mesos que cada vegada hi ha més organismes implicats en aquestes investigacions. Això inclou la Guàrdia Urbana, el cos dels Mossos d’Esquadra, Inspecció de treball, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i estaments tributaris com l’Institut Municipal d’Hisenda, l’Agència Tributària de Catalunya o l’Agència Tributària estatal.
Sobre el terreny, però, la insistència va a càrrec dels inspectors. Durant les seves indagacions, el ventall de respostes és molt ampli. Un dia poden trobar uns turistes facilitadors que els obren la porta i fins i tot els ensenyen la reserva digital que van fer, on es demostra la il·legalitat del tràmit. I un altre dia poden trobar amenaces explícites, com ja li ha passat a la Marta. Majoritàriament, però, el to conciliador manté tota la conversa en un joc de suspicàcies. Els caçadors de pisos turístics il·legals s'han acostumat a haver d'afinar l'ull. I a no desesperar-se cada vegada que algú no els obre la porta.