Hi sobra la «politiqueria»

Veurem més tensió al Parlament que al Congrés malgrat que a Madrid tenen la clau de com es gestiona la crisi. També de l'econòmica que vindrà. Avui també són notícia el capellà obrer Joan Cuadrench, les Bases de Manresa i Jordi Basté

25 de març de 2020, 06:00
Actualitzat: 6:48h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

A mesura que la situació s'ha anat fent greu i hem anat sumant morts (ahir 177 a Catalunya, la xifra més alta fins ara) i pors al que vindrà, l'escridassada política per la gestió de la pandèmia del coronavirus s'ha esmorteït. El cas més paradigmàtic és segurament el de l'enfrontament entre Pedro Sánchez i Quim Torra. D'entrada, el president català amenaçava de desobeir i confinar Catalunya, i a Madrid l'amenaçaven fins i tot amb què l'exèrcit posés ordre.

El Govern ha aterrat a la realitat autonòmica assumint que ni s'entendria ni seria efectiu donar la batalla contra la pandèmia al marge de l'Estat. I Sánchez, vençut pel sentit comú, ha anat endurint les mesures de confinament de la població tot i que sense deixar en punt mort l'economia del país. Ho ha fet menys del que ho volien JxCat i ERC i els seus alcaldes però més, per exemple, del que ho haurien volgut les patronals, començant per Foment.

Avui compareixen Torra, Aragonès, Vergés i Buch al Parlament. Són els més implicats en la gestió de la crisi. A Madrid ho farà Sánchez per aprovar els quinze dies de pròrroga de l'estat d'alarma. ERC ja va anunciar que s'abstindria si les mesures no eren més dures, i això farà. També JxCat. La CUP ho dirà avui al matí però es mou entre el "no" i l'abstenció. En tot cas, Sánchez té garantit que el decret prosperi.

Avui hi haurà més tensió al Parlament que al Congrés. Vergés està al càrrec dels hospitals, Aragonès mira de posar la indústria al servei de la urgència sanitària, Buch té l'encàrrec de fer efectiu i inflexible el confinament i l'ordre públic, i el president Torra hi ha de posar el vers. A Madrid, però, tenen la clau de com es gestiona la crisi i, sobretot, les conseqüències econòmiques de l'endemà. Esperem que el debat no sigui si es retalla molt o poc i que es tracti també com es gasta i en què perquè el context que ens espera és, segurament, de recessió. Si més no això diu Goldman Sachs. Els catalans tenen clares les prioritats.
 

Avui no et perdis

»Avals, borsa de voluntaris i cànon de l'aigua: més mesures de xoc del Govern pel coronavirus; per Oriol March.

»El govern espanyol aporta 48,5 milions d'euros a Catalunya per fer front a l'impacte social del coronavirus.

»La falta d'equips de protecció porta al límit les residències d'avis; per Andreu Merino.

»Dades: Catalunya és el territori que més reclama retallar la despesa militar i augmentar la sanitària; per Roger Tugas.

»Fil directe: «La por»; per Joan Serra Carné.

»Opinió: «La quotidianitat del bé»; per Lluís Font, diputat de JxCat.

»Opinió: «No hauríem de tornar a la normalitat»; Jordi Mir.

»Pantalles sí o no? El gran dilema dels pares i les mares durant el confinament; per Clara Virgili.

»Opinió: «El meu gat no entén res»; per Francesc Canosa.

»Rosa Peral i Albert López, culpables: el judici del crim de la Guàrdia Urbana, en 10 moments; per Bernat Surroca.

I també bones notícies...

»
VIDA Primer naixement a Catalunya d'un nadó amb la mare amb coronavirus.

» CULTURA La iniciativa Llibreries Obertes ven més de 1.000 llibres en només 24 hores.

» SOLIDARITAT Guardiola i Messi donen un milió cadascun contra coronavirus.

» HORITZÓ El confinament de Wuhan ja té data de caducitat.
 

 El passadís

Ha mort el primer sacerdot víctima del coronavirus a Catalunya. Es tracta de Joan Cuadrench, que era rector de la parròquia de Sant Sebastià i Santa Magdalena, a Nou Barris, a Barcelona. Tenia 77 anys. Era un personatge rellevant a l'Església i havia estat un dels homes de confiança de l'anterior arquebisbe, Lluís Martínez Sistach. "Ha mort un dels termòmetres socials de Jordi Pujol", comentava una persona ben informada de la diòcesi en relació amb la coneixença que es tenien.

Cuadrench, capellà obrer i catalanista que va signar un manifest de catòlics en favor del referèndum de l'1-O, era un generador de nombroses iniciatives entre treballadors i joves, i sempre havia servit en zones perifèriques amb greus problemes socials. Una d'elles va ser al barri de Llefià, a Badalona. Allí hi solia anar l'expresident Pujol quan volia conèixer de prop la realitat de barris d'obrers vinguts d'altres punts de l'Estat. Abans, a Llefià hi havia estat un altre referent del catolicisme catalanista i obrerista, el bisbe Joan Carrera.

Vist i llegit

Per trencar la monotonia del coronavirus us deixo un article de Ramon Besa a El País on explica que, per revifar després d'una temporada que no sabem si acabarà però que per ara no pintava bé, Josep Maria Bartomeu ja pensa a repescar Neymar. Ara el PSG estaria disposat a vendre'l, pel que hi diu. "Ningú sap generar les millors condicions per a la seva immolació i posterior resurrecció que el president del Barça", escriu el periodista del Lluçanès.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1892, fa 128 anys, es començaven a debatre a la capital del Bages les anomenades Bases de Manresa, que fixarien la doctrina catalana en les pròximes dècades, si més no des del punt de vista de l'ala conservadora del moviment. Va ser un primer intent de constitució catalana en una assemblea que, entre d'altres, va convocar la Lliga. La ponència redactora la dirigia el bisbe Torras i Bages, mentre que Domènech i Montaner i Prat de la Riba, grans figures del catalanisme conservador, que lideraven la trobada. Per saber-ne més llegiu aquest article de Pep Martí.

 L'aniversari

El 25 de març de l'any 1965, avui fa 55 anys, va nàixer a Barcelona el periodista Jordi Basté. Des del seu Món a RAC1 és la principal veu de la ràdio en català i líder d'audiència des de fa anys. Basté, que ha fet diverses incursions televisives i a la premsa escrita, és un home de ràdio. Va començar, sent un nen, a Ràdio Horta i Ràdio Joventut, i d'aquí va passar a Catalunya Ràdio, on es va convertir en una referència del potent departament d'esports especialitzant-se en bàsquet i sent una de les veus de les transmissions de Joaquim Maria Puyal.

Basté va passar el 2004 a RAC1. En una primera fase va ocupar-se del programa esportiu de la nit però el 2007 va començar a pilotar la nau del matinal, que va convertir en líder gràcies al seu sentit de l'espectacle i versatilitat. Aquests dies el fa des de casa, on està aïllat després que fa uns dies li detectessin coronavirus. Pel que explica cada dia als stories del seu compte d'Instagram va recuperant-se. Força!

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l