Juan López de Ugalde durant la seva protesta al palau de la reina Margarida de Dinamarca. Foto: GP.Aquest dilluns 20 de juny comença el judici contra els activistes que van aconseguir entrar la nit del 17 de desembre de 2009 al palau de Christiansborg, on la Reina Margarida de Dinamarca oferia un sopar de gala a més d'un centenar de líders mundials presents en la Cimera del Clima de Copenhaguen. Els activistes van mostrar dues pancartes en què es podia llegir: "Els polítics parlen, els líders actuen". Els tres activistes de Greenpeace van aconseguir accedir al palau reial fent-se passar per "Cap d'Estat de la Mare Terra", la seva "esposa", i un "escorta de seguretat", i els van permetre l'accés en tots els controls de seguretat que van haver passar.
Després de ser detinguts, Juan López de Uralde, director de Greenpeace Espanya en aquells moments i un dels activistes que van aconseguir entrar al palau reial, juntament amb Nora Christiansen, Christian Schmutz i Joris Thijssen van passar 20 dies a la presó, tot el Nadal de 2009, pel sol fet de reclamar pacíficament als líders mundials que estiguessin a l'altura de les circumstàncies en un moment històric.
Finalment, la Fiscalia danesa ha acusat onze activistes de Greenpeace de diverses nacionalitats, dels càrrecs de violació de domicili, falsificació de documents i suplantació de funcionari públic. Aquests càrrecs es veuen agreujats perquè la Fiscalia ha afegit un càrrec addicional, el d'haver comès un delicte contra la Reina, càrrec que no s'emprava al país danès des de 1934. Els onze activistes s'exposen amb prou penes de presó, així com a multes la quantia de les quals està encara per determinar. L'oficina de Greenpeace en els països nòrdics (Greenpeace Nordic) també està inclosa en els càrrecs.
Pel càrrec de violació de domicili, la pena podria suposar sis mesos de presó ampliables a un any per l'agreujant de la presència de la reina, per la falsificació de document públic, la pena màxima seria de dos anys, i la suplantació suposaria una multa la quantia de la qual està per determinar.
"L'objecte de la nostra protesta a la cimera climàtica de 2009 està avui més vigent que mai. No ens van fer cas a Copenhaguen. Ara ens volen portar a la presó. Què fa falta perquè es prenguin l'amenaça del canvi climàtic de debò?", ha declarat Mirin Gutiérrez, directora executiva de Greenpeace.
Al mateix temps que comença el judici contra els activistes que van defensar el clima, el motiu que els va portar a realitzar la seva protesta segueix més vigent que mai. Recents estudis de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2010 posen de manifest els escassos avenços per frenar el canvi climàtic. Després d'un moderat increment d'emissions el 2009, a causa de la crisi, l'any passat es van batre tots els rècords mundials, i les emissions previstes per la indústria van superar el 80%.
Tot i que els científics de l'IPPC (Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de l'ONU) han advertit amb rotunditat de la necessitat que el màxim d'emissions de gasos d'efecte hivernacle s'abasti en aquesta dècada, encara no hi ha un acord mundial que posi fre a aquest creixement d'emissions. Just en aquests dies, se celebra la segona sessió de negociació climàtica de 2011 a la ciutat de Bonn, preparatòria de la Cimera Climàtica que tindrà lloc a finals d'any a Durban, on és urgent que els Estats facin la feina que no van fer a Copenhaguen .
