25
de novembre
de
2023, 08:00
Actualitzat:
19:56h
El Departament d'Igualtat i Feminismes acaba de presentar el primer pla nacional de prevenció de les violències masclistes, una estratègia de país "sense precedents" i que ha de suposar un "punt d'inflexió" en la manera d'abordar aquest repte, segons la consellera Tània Verge. Entre l'ampli ventall d'iniciatives que incorpora, la mesura estrella és la creació d'una Xarxa Lila transversal per prevenir les violències masclistes, que persegueix implicar des de comerços i mercats fins a espais veïnals, culturals i esportius de tot el país, passant també pels mitjans de transport públic. Una xarxa construïda a partir d'una "extensa campanya de formacions" i que, fins ara, funciona amb un pla pilot amb una única persona que s'ha encarregat de les formacions contra la violència masclista -tot i que Igualtat detalla que n'hi ha cinc més que també podrien fer-ho.
És Anna Sala, de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, situada al barri de Gràcia de Barcelona. Des del 2017, conformen punts liles i dissenyen protocols i, enguany, han guanyat el contracte menor de la Generalitat per encarregar-se de les formacions en aquest primer estadi. La llei de transparència obliga el Govern a proposar l'encàrrec a tres entitats i escollir el projecte més econòmic -de 15.000 euros, en aquest cas-. Precisament, Sala arriba corrent des d'una formació a la trobada amb Nació. Fins que no s'aprovi una licitació per fer una xarxa de formadores, que ha de ser imminent i quadruplicar el pressupost, és l'única que ha dut a terme les formacions al país, tot i que posa l'accent en el fet que és "el cap visible" d'un equip molt més ampli.
El cap de sensibilització i prevenció d'Igualtat, Rubén Sanchez, defensa que després d'investir molts diners en l'atenció i la reparació a les víctimes, ha arribat el moment de "posar la prevenció al centre". En aquest sentit, Sala és un dels braços executors d'un pla en què s'ha treballat durant dos anys i que ha involucrat múltiples departaments i nivells administratius. "Ha estat un procés intens", sospira. Fins aquest 25-N, dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, ha dut a terme 153 formacions a l'àrea de Barcelona i la Catalunya Central, 65 a les Terres de l'Ebre, 63 a Ponent, 46 a la rodalia de Girona, i 39 a Tarragona i el Penedès.
Les formacions tenen una durada d'unes tres hores i poden ser presencials o virtuals. En qualsevol cas, cadascuna tracta un dels quatre blocs que ofereix l'itinerari i cal haver assistit a l'anterior per poder avançar. Sala celebra que la gran majoria de persones arriba, com a mínim, fins al segon bloc i molts completen el contingut. El primer apartat consisteix en una exposició teòrica, mentre que el segon se centra a identificar els elements bàsics a controlar per prevenir la violència masclista. El tercer aterra tot això al camp pràctic i, finalment, el quart ja és una especialització. Tot, a partir de les indicacions del Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes, una guia pràctica que sistematitza com cal realitzar les formacions i estableix els estàndards de qualitat.
I com es decideix qui accedeix a la formació? Sanchez detalla que a vegades, és el mateix Departament d'Igualtat qui, de manera coordinada amb les administracions i associacions territorials, s'adreça als comerços i entitats perquè participin. D'altres, són aquests mateixos qui sol·liciten l'accés. Sigui com sigui, el que no busquen és fiscalitzar ni crear "Supermans" que actuïn com forces de seguretat. Es tracta de dotar del coneixement necessari per identificar casos de violència i saber com actuar d'acord amb protocols ben dissenyats. "L'autonomia de la possible víctima és fonamental i hem de fugir del paternalisme", valora Sala.
El projecte no respon a cap dada concreta perquè "no és reactiu", defensa Sanchez, que detalla que l'objectiu és "canviar el substrat". És, per tant, un projecte que ha arribat per quedar-se, tot i que està previst per a l'etapa entre el 2023 i el 2025. Després, caldrà "concretar" i "evolucionar". El marge de millora és gran, analitza Sala, que posa com a exemple les zones rurals. Amb tantes formacions a l'espatlla, ha detectat que fora de les grans ciutats, la lluita feminista està "menys normalitzada" i manca més coneixement. Aquesta seria, però, la pròxima fase d'una iniciativa que tot just arrenca i encara té molt camí per recórrer.
És Anna Sala, de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, situada al barri de Gràcia de Barcelona. Des del 2017, conformen punts liles i dissenyen protocols i, enguany, han guanyat el contracte menor de la Generalitat per encarregar-se de les formacions en aquest primer estadi. La llei de transparència obliga el Govern a proposar l'encàrrec a tres entitats i escollir el projecte més econòmic -de 15.000 euros, en aquest cas-. Precisament, Sala arriba corrent des d'una formació a la trobada amb Nació. Fins que no s'aprovi una licitació per fer una xarxa de formadores, que ha de ser imminent i quadruplicar el pressupost, és l'única que ha dut a terme les formacions al país, tot i que posa l'accent en el fet que és "el cap visible" d'un equip molt més ampli.
El cap de sensibilització i prevenció d'Igualtat, Rubén Sanchez, defensa que després d'investir molts diners en l'atenció i la reparació a les víctimes, ha arribat el moment de "posar la prevenció al centre". En aquest sentit, Sala és un dels braços executors d'un pla en què s'ha treballat durant dos anys i que ha involucrat múltiples departaments i nivells administratius. "Ha estat un procés intens", sospira. Fins aquest 25-N, dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, ha dut a terme 153 formacions a l'àrea de Barcelona i la Catalunya Central, 65 a les Terres de l'Ebre, 63 a Ponent, 46 a la rodalia de Girona, i 39 a Tarragona i el Penedès.
Formacions amb quatre blocs
La Xarxa Lila és un projecte molt ambiciós que apel·la a actors socials diversos i aspira a ser transversal. Sense anar més lluny, Sala ha fet formacions en un centre comercial -que prefereix mantenir l'anonimat- on hi havia botigueres, vigilants del pàrquing i treballadors del cinema, per exemple. Cadascú amb un coneixement i un bagatge vital diferent. Altres vegades, ha format els organitzadors de la programació dels ateneus i centres culturals de Catalunya. Fins ara, però, el contingut és el mateix per a tots els casos per "generar diàleg i potenciar la coordinació" entre els diversos perfils. "Volem que sigui una taca d'oli", dibuixa Sala. Més endavant, es dividirà la formació en tres nivells segons el nivell de coneixement.Anna Sala, durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Les formacions tenen una durada d'unes tres hores i poden ser presencials o virtuals. En qualsevol cas, cadascuna tracta un dels quatre blocs que ofereix l'itinerari i cal haver assistit a l'anterior per poder avançar. Sala celebra que la gran majoria de persones arriba, com a mínim, fins al segon bloc i molts completen el contingut. El primer apartat consisteix en una exposició teòrica, mentre que el segon se centra a identificar els elements bàsics a controlar per prevenir la violència masclista. El tercer aterra tot això al camp pràctic i, finalment, el quart ja és una especialització. Tot, a partir de les indicacions del Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes, una guia pràctica que sistematitza com cal realitzar les formacions i estableix els estàndards de qualitat.
I com es decideix qui accedeix a la formació? Sanchez detalla que a vegades, és el mateix Departament d'Igualtat qui, de manera coordinada amb les administracions i associacions territorials, s'adreça als comerços i entitats perquè participin. D'altres, són aquests mateixos qui sol·liciten l'accés. Sigui com sigui, el que no busquen és fiscalitzar ni crear "Supermans" que actuïn com forces de seguretat. Es tracta de dotar del coneixement necessari per identificar casos de violència i saber com actuar d'acord amb protocols ben dissenyats. "L'autonomia de la possible víctima és fonamental i hem de fugir del paternalisme", valora Sala.
Contra l'extrema dreta i la cultura de la violació
El Pla Nacional de prevenció de les violències masclistes en general i la Xarxa Lila de prevenció en particular persegueixen sortir de l'enfocament biomèdic del tractament a les víctimes per atacar les causes estructurals de la violència contra la dona. Així, els principals enemics contra els qui s'aixequen són el masclisme hegemònic, la cultura de la violació, la idealització de l'amor romàntic i els discursos invisibilitzadors de l'extrema dreta, expliquen Sala i Sanchez. És per aquest motiu que el target és "molt ampli" i no enfoca cap sector social en especial.Anna Sala, durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
El projecte no respon a cap dada concreta perquè "no és reactiu", defensa Sanchez, que detalla que l'objectiu és "canviar el substrat". És, per tant, un projecte que ha arribat per quedar-se, tot i que està previst per a l'etapa entre el 2023 i el 2025. Després, caldrà "concretar" i "evolucionar". El marge de millora és gran, analitza Sala, que posa com a exemple les zones rurals. Amb tantes formacions a l'espatlla, ha detectat que fora de les grans ciutats, la lluita feminista està "menys normalitzada" i manca més coneixement. Aquesta seria, però, la pròxima fase d'una iniciativa que tot just arrenca i encara té molt camí per recórrer.