13
de març
de
2016, 21:00
Actualitzat:
15
de març,
16:15h
“És un atles de la Legió Cóndor, però també de les seves víctimes”, explica a NacióDigital Jordi Barra, historiador i cartògraf, autor del llibre La Legión Cóndor (Dau), una història completa de la unitat de combat aeri enviada per Hitler en ajuda de Franco durant la Guerra Civil. El volum forma part de l’Atles de la Guerra Civil que Dau ha impulsat i inclou prop de quaranta mapes que donen una visió molt gràfica d’aquell episodi del conflicte.
Per Jordi Barra, “la presència de la Legió Cóndor va ser qualitativament important, no tant des del punt de vista numèric, amb un total de 15.000 persones, però sí a nivell tècnic i formatiu”. Es tracta d’un treball de recerca que té el mèrit d’haver-se culminat tot i la poca documentació conservada sobre la unitat militar, ja que es va malmetre durant la Segona Guerra Mundial.
El dictador espanyol demanava així a Hitler el seu ajut el juliol de 1936, pocs dies després de l’aixecament militar: “Excel·lència, el nostre moviment nacional i militar té com objectiu la lluita contra la democràcia corrupta del nostre país i contra les forces destructores del comunisme sota el comandament de Rússia”. En la seva resposta, el führer deia en un telegrama que havia decidit “socórrer” el seu amic però que “compromisos internacionals impossibiliten assistència declarada per tant acció de suport encoberta”.
En la introducció, l’historiador José Luis Martín Ramos detalla la importància del suport nazi a Franco. Alemanya va enviar 800 aparells als franquistes, molts d’ells de darrera generació i dedicats a assajar noves tècniques de guerra, com el bombardeig massiu de poblacions urbanes. Hitler ja preparava el terreny per a la Guerra Mundial.
El treball de Jordi Barra –sobre una idea de Víctor Hurtado i amb el suport tècnic de Marc
Ancochea- permet seguir la Legió Cóndor des de la seva arribada, les principals batalles en què participen i l’armament emprat. Els alemanys són presents, i decisius, en quasi tots els fronts principals, des del pas de l’estret a l’Ebre, passant per Brunete i Terol.
És de destacar la informació aportada sobre el bombardeig de Gernika, amb un desplegable central espectacular. S’aporten dades com el llistat dels 299 legionaris morts, el lloc on va passar i la seva unitat. Els mapes, de tipologia variable, mostren la situació i l’acció de la legió. Cap al final del llibre, un mapa sobre l’acte de comiat als oficials alemanys el març de 1939, a Lleó, en presència de Franco, Carrero Blanco i les autoritats, entre elles el bisbe. Ja se’n podien anar. Havien fet la feina.
Per Jordi Barra, “la presència de la Legió Cóndor va ser qualitativament important, no tant des del punt de vista numèric, amb un total de 15.000 persones, però sí a nivell tècnic i formatiu”. Es tracta d’un treball de recerca que té el mèrit d’haver-se culminat tot i la poca documentació conservada sobre la unitat militar, ja que es va malmetre durant la Segona Guerra Mundial.
El dictador espanyol demanava així a Hitler el seu ajut el juliol de 1936, pocs dies després de l’aixecament militar: “Excel·lència, el nostre moviment nacional i militar té com objectiu la lluita contra la democràcia corrupta del nostre país i contra les forces destructores del comunisme sota el comandament de Rússia”. En la seva resposta, el führer deia en un telegrama que havia decidit “socórrer” el seu amic però que “compromisos internacionals impossibiliten assistència declarada per tant acció de suport encoberta”.
En la introducció, l’historiador José Luis Martín Ramos detalla la importància del suport nazi a Franco. Alemanya va enviar 800 aparells als franquistes, molts d’ells de darrera generació i dedicats a assajar noves tècniques de guerra, com el bombardeig massiu de poblacions urbanes. Hitler ja preparava el terreny per a la Guerra Mundial.
Von Richthofen.
Ancochea- permet seguir la Legió Cóndor des de la seva arribada, les principals batalles en què participen i l’armament emprat. Els alemanys són presents, i decisius, en quasi tots els fronts principals, des del pas de l’estret a l’Ebre, passant per Brunete i Terol.
És de destacar la informació aportada sobre el bombardeig de Gernika, amb un desplegable central espectacular. S’aporten dades com el llistat dels 299 legionaris morts, el lloc on va passar i la seva unitat. Els mapes, de tipologia variable, mostren la situació i l’acció de la legió. Cap al final del llibre, un mapa sobre l’acte de comiat als oficials alemanys el març de 1939, a Lleó, en presència de Franco, Carrero Blanco i les autoritats, entre elles el bisbe. Ja se’n podien anar. Havien fet la feina.
Mapa dels bombardejos de la Legin Condor a Gernika. Foto: Dau.