En els darrers anys, hem presenciat un ressorgiment de corrents ultraconservadors que perpetuen valors patriarcals i antifeministes. Aquests moviments, sovint emparats per la ultradreta, pretenen reinstaurar un ordre tradicional que limita els drets i llibertats de les dones i de les persones LGBTIQ+. Fem una ullada a alguns dels conceptes més destacats dins d'aquesta ideologia rància que s’ha amplificat darrerament a les xarxes socials.

Tradwives: el retorn a l'armari domèstic

El fenomen de les tradwives, que es pot traduir perfectament per ‘esposes tradicionals’ i no cal inventar-se un nom que sembli tret d’una empresa de transports: espotrad. Aquest moviment ens vol fer creure que la felicitat femenina rau a ser una mestressa de casa submisa, dedicada en cos i ànima a les tasques domèstiques i a complaure el marit. Aquesta visió, més pròpia d'un anunci dels anys cinquanta que de la realitat actual, ignora dècades de lluita per la independència econòmica i social de les dones. Pretendre que tornem a aquest model és absurd i inútil, i és una tendència que ha crescut molt aquests darrers anys gràcies a les xarxes socials.

Incels: la misogínia organitzada

Els incels (celibataris involuntaris) formen una comunitat en línia que destil·la hostilitat cap a les dones, a qui culpen de la seva falta d'èxit en les relacions sentimentals i sexuals. Aquesta colla, que sovint es recrea en discursos violents, representa una amenaça real i ha estat darrere d'atacs masclistes en diverses parts del món. És com si la seva frustració personal justifiqués la seva misogínia desbocada. En català també s’ha escampat la forma anglesa, que és transparent des del punt de vista semàntic i no cal esguerrar-ho amb un “celin”. O sí?

Masclosfera: el club digital del masclisme reaccionari

L’androsfera o masclosfera és una xarxa d'espais digitals on es difonen discursos masclistes, antifeministes i ultraconservadors. A través de fòrums, xarxes socials i vídeos, es reforcen discursos que desacrediten el feminisme, i es promou la idea que els homes són oprimits per un sistema feminista. Pobrets! Qui els hauria de dir que la igualtat els faria sentir tan amenaçats? En aquest cas, tant el prefix del grec andro- (‘home’) com el prefix masclo- (format a partir del mot mascle) funcionen la mar de bé com a sinònims i no cal calcar la forma anglesa manosfera. Quina forma s’acabarà imposant?

FRTE (feministes radicalment transexcloents): l'aliat inesperat del patriarcat

Les anomenades FRTE (feministes radicalment transexcloents, més conegudes en anglès com a TERF) són grups de dones que, sota una suposada defensa del feminisme, exclouen i marginen les persones trans. Malgrat considerar-se feministes, comparteixen discursos amb la dreta reaccionària, promouen la segregació i neguen els drets de les persones trans. Una mostra més que l'exclusió no hi entén tampoc de colors polítics. He de dir que m’encanta la formació terfisme per anomenar aquest moviment.

La vigilància del cos: l'obsessió pel control femení

A més d'aquests conceptes, tenim la vigilància del cos, aquella pràctica a què se senten empeses les dones de controlar i supervisar el propi cos perquè sigui normatiu i satisfaci la mirada masculina. En l'era digital, aquesta realitat se sobredimensiona i les xarxes socials s'han convertit en escenaris on es representen vides perfectes i cossos ideals, sovint allunyats de la realitat. Aquesta exhibició constant d'imatges retocades i filtres enganyosos genera una pressió estètica aclaparadora, especialment entre les joves, que es veuen immerses en una cursa incessant per assolir estàndards de bellesa inassolibles. Menys vigilància del cos i més neutralitat corporal (‘moviment que propugna la llibertat d'acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o obligació de fer-ho en sentit positiu’).

Lesbofòbia, transfòbia i LGBTI-fòbia: l'atac a la diversitat

Els discursos d'odi contra les persones LGBTI+ continuen sent el pa de cada dia en aquests sectors, fomenten la discriminació, inciten la violència i la practiquen. La lesbofòbia, la transfòbia i altres formes d’LGBTI-fòbia s'han intensificat amb l’auge de la ultradreta, que busca deslegitimar els drets adquirits per aquests col·lectius. Emparats pels conceptes wokisme i woke, actualment buits de contingut, van proclamant que tots els moviments socials s’han passat de frenada i que ara de qualsevol cosa en diem discriminació.

Tots aquests conceptes són perillosament reals i formen part d'una estructura que busca frenar el progrés en matèria de drets humans i igualtat de gènere. Imagineu-vos si hi afegíssim la discriminació lingüística i la catalanofòbia. Davant d'aquesta realitat, cal continuar denunciant aquestes narratives i treballar per una societat més inclusiva, igualitària i respectuosa amb la diversitat de tota mena. La igualtat i la diversitat no hauria de ser una amenaça per a ningú, sinó un benefici per a tothom.