Un dels que queda fora del sistema és l'Estat, que ha lamentat que el castellà no s'inclogui en la llista d'idiomes per sol·licitar patents. En aquest sentit, els eurodiputats catalans lamenten l'actitud d'Espanya i veuen "ridícul" l'argument.
[noticiadiari]2/255623[/noticiadiari]
A diferència de l'escenari que hi havia fins ara, la iniciativa europea permetrà a les empreses innovadores registrar les seves patents amb un sol tràmit a l'Oficina Europea de Patents (OEP), amb seu a Munic (Alemanya). Això comportarà que les patents, un cop obtinguin el vistiplau de l'OEP, quedaran protegides en tots aquells territoris sumats al sistema.
Creació d'un nou organisme
Alhora, la patent unitària europea estarà vinculada el Tribunal Unificat de Patents, el nou organisme que tindrà competències exclusives respecte a les accions judicials sobre les patents, tant les que s'atorguin a través del sistema unitari com les que es validin a cada estat membre. Tot plegat, ha de permetre reduir burocràcia, agilitzar les tramitacions i dotar de més seguretat jurídica les empreses. A banda d'això, segons els càlculs de la Comissió Europea, el cost de protegir una invenció a la UE passarà de 36.000 euros a poc més de 6.000.[noticiadiari]2/252841[/noticiadiari]
"En termes generals és una bona notícia per a la innovació i la recerca a Europa", defensa l'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, en declaracions a l'ACN. "El bloc sempre va darrere dels Estats Units i la Xina en recerca. Ara, amb el nou sistema de patents, estimularà la innovació i es farà la vida més fàcil als investigadors", afegeix. En aquest sentit, i malgrat que no tots els estats europeus s'hagin sumat a la iniciativa, Ponsatí qualifica "d'èxit" la seva implementació. En la mateixa línia s'expressa l'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, qui veu en la patent unitària europea "un avenç en el mercat comú i en la lògica europea de fer les coses junts i coordinadament".
L'excepció de l'Estat
Espanya, juntament amb Croàcia i Polònia, és un dels pocs estats que no s'ha sumat a la patent única europea. Pel que fa a la resta, un total de 17 estaran coberts pel nou sistema, mentre que els set restants està previst que s'hi uneixin aviat. L'argument de l'Estat per rebutjar la iniciativa és una qüestió essencialment lingüística. Tal com es va acordar, la tramitació de les patents es farà en anglès, francès o alemany. El govern espanyol considera que no admetre el castellà suposarà una pèrdua de competitivitat per a les empreses, especialment les pimes, i destaca la "gran rellevància a escala mundial" que té l'idioma.Els eurodiputats catalans, en canvi, lamenten la postura de l'executiu central, a qui acusen d'actuar "contra la voluntat de reforçar el mercat únic". En aquest sentit, Solé assenyala que "és un error, fins i tot trobo ridícul que Espanya hagi rebutjat entrar al sistema de patent unitària per motius lingüístics". I continua: "La bel·ligerància dels diferents governs per defensar el castellà és la mateixa que ens trobem nosaltres quan reclamem eines per poder defensar el català davant els atacs lingüístics que suportem".
Per la seva banda, Ponsatí titlla l'argument de "patètic" i subratlla la importància de "simplificar la vida als inventors". L'eurodiputada de Junts defensa que "el món de la recerca i la innovació parla un idioma i no 27", i lamenta que l'executiu apliqui "un nacionalisme espanyol" que acaba perjudicant els grups de recerca i la indústria innovadora. L'impacte d'aquesta decisió serà especialment rellevant a Catalunya, que segons dades de la mateixa Oficina Europea de Patents va liderar el 2022 la sol·licitud de patents a l'Estat, amb un 31,4% del total. Ponsatí considera que el sector innovador català serà "menys competitiu", mentre que Solé parla "d'oportunitat perduda" per poder facilitar la vida a les empreses del país.
[noticiadiari]2/256948[/noticiadiari]
Laments des de l'OEP
Des de l'Oficina Europea de Patents també lamenten els arguments exhibits per Espanya i asseguren que la no incorporació al sistema unitari provocarà una reducció en el nombre de sol·licituds de patents, que el 2022 va assolir la segona xifra més alta de la història amb 1.925 tramitacions. "Inevitablement, es produirà un descens, perquè els investigadors hauran de duplicar els tràmits i això portarà complicacions", exposa el director de comunicació i portaveu l'Oficina Europea de Patents, Luis Berenguer.A més a més, Berenguer afirma que, per ara, no ha detectat "cap indici" que l'Estat tingui intenció de modificar la seva postura. Davant aquesta situació, Solé reclama una pressió "més forta" del teixit empresarial per convèncer el govern espanyol perquè canviï d'opinió. "Si no hi ha aquesta pressió, que fins ara ha estat molt feble, difícilment hi haurà un canvi de posició", conclou.
