29
de març
de
2020, 10:02
Actualitzat:
30
de març,
10:55h
El Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha pronosticat una recessió igual o més gran que la del 2008 per l'impacte del coronavirus. En aquest escenari es torna a obrir el debat de la utilitat d'una renda bàsica per a la ciutadania. També sobre el caràcter que aquesta hauria de tenir. Els economistes Lluís Torrens, Josep Manel Busqueta i Jordi Alberich exposen a NacióDigital la potencialitat d'aquesta eina, que el president Quim Torra va reclamar al govern espanyol en la seva compareixença telemàtica al Parlament del 25 de març.
Per començar, cal diferenciar entre la renda bàsica universal (RBU) i la renda garantida de ciutadania (RGC). La primera té tres elements indissociables: ha de ser universal, incondicional i suficient, en el sentit de poder-se deslligar del mercat laboral. La RGC, que va ser aprovada pel Parlament el 2017, en canvi, va destinada només a aquella part de la població més vulnerable. Des de la seva aprovació se n'han beneficiat 129.000 persones, segons les últimes dades oficials disponibles.
La Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i el Col·legi del Treball Social de Catalunya (TSCAT), però, han estat crítics amb l'aplicació de la renda garantida, considerant que deixa fora moltes persones que hi haurien de tenir accés. El reglament que desplega la prestació continua pendent d'aprovació després de més de dos anys i precisament aquest reglament hauria de ser l'eina que permetés flexibilitzar l'accés.
Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies expliquen que el procediment per aprovar-lo està "suspès" i que ha de ser la Comissió Jurídica de la Generalitat qui l'activi amb un dictamen. Les mateixes fonts apunten que no es contempla modificar els criteris d'accés arran de la crisi del coronavirus. "Els que la cobren la seguiran cobrant i hi ha una via nova d'accés per urgència", assenyalen.
L'Ajuntament de Barcelona també ha instat el Govern a desplegar la RGC i a ampliar-ne els criteris i assegura que la mesura no arriba a molts veïns de la ciutat que hi tindrien dret. "A la ciutat hi ha 50.000 famílies pobres i només 2.800 cobren la renda", assegura el director d'Innovació Social del consistori.
Universal o condicional?
Torrens és qui ha gestionat en bona part la prova pilot de renda mínima B-Mincome, que va acabar al desembre. En aquest cas, el projecte barrejava aspectes de la RGC i la RBU. Per exemple, anava dirigit a famílies vulnerables però el seu cobrament no es condicionava a cap obligació per part dels beneficiaris.
L'Ajuntament de Barcelona està preparant l'avaluació final del B-Mincome, però Torrens avança algunes conclusions que se'n poden extreure. "Es redueix la situació de pobresa i fins i tot en alguns casos es millora la salut", apunta. "Els resultats del primer any assenyalaven que la RGC desincentivava més la cerca de feina que la RBU", afegeix. Dit d'una altra manera, si l'administració no condiciona rebre l'ajuda a cap obligació, la gent continua buscant com accedir al mercat laboral. Torrens també reivindica la necessitat que la prestació sigui compatible amb altres feines i, per tant, ingressos. "És el que es coneix com a trampa de la pobresa. "Si cobro un subsidi i trobo una feina a temps parcial, però el que guanyo m’ho resten de l'ajuda, preferiré cobrar la prestació i treballar en negre", argumenta.
En l'escenari de crisi que s'aproxima, Torrens aposta per la RBU que sigui de cobrament automàtic, com l'atur. Ara bé, proposa alguns matisos respecte del seu caràcter universal. "Es pot estudiar l'opció que quedi fora qui cobri més del que suposa l'ajuda o els funcionaris", planteja.
L'economista Josep Manel Busqueta, del Seminari d'Economia Crítica Taifa i exdiputat de la CUP, defensa una RBU incondicional, garantida i suficient. "Tots els majors de 18 anys haurien de rebre periòdicament una transferència bancària que garantís la seva subsistència", defensa. Per a ell, la RBU hauria de ser la mesura "central" que permetés repensar tots els programes d'ajudes actuals.
Com a requisit, Busqueta insisteix que la mesura hauria de ser "clara" i fàcil d'implementar. Un punt d'acord amb Torrens. El director d'Innovació Social de l'Ajuntament de Barcelona ho contraposa, precisament, al funcionament de l'RGC de la Generalitat. "Cal evitar l'excés de burocràcia i implementar filtres previs com feia la Generalitat a l'inici per demanar hora accedir la prestació", demana.
Busqueta defensa que tothom hauria de rebre la RBU, independentment de si es treballa o no -per permetre deixar de dependre del mercat laboral- i també del nivell de renda. A la vegada, avisa que caldria aprovar mesures d'acompanyament de l'ajuda per evitar, per exemple, que les empreses abaixessin sous emparant-se en el cobrament de la renda.
Pel que fa al finançament, l'economista del Seminari Taifa apunta al Banc Central Europeu (BCE). "Pot emetre diners, doncs que faci servir la màquina", demana. "Ja va injectar 60.000 milions d’euros per rescatar bancs i ho hem paït", argumenta. Qui també ha plantejat que sigui el BCE qui financi una renda bàsica és el vicepresident Pere Aragonès, sense detallar de quin tipus d'ajuda es tractaria.
Més veus s'apunten a demanar passos a les institucions europees, com el vicepresident de l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE) -think tank de la patronal Foment del Treball-, Jordi Alberich. En aquest cas, però, prioritza l'emissió d'eurobons per emetre deute públic, una possibilitat que ja han reclamat l'estat espanyol, Itàlia i França. La intervenció comunitària, a més i segons Alberich, s'hauria de combinar amb reformes fiscals en cada estat membre.
Fer funcionar l'economia
El vicepresident de l'IEE defensa que la renda no hauria de ser universal sinó anar dirigida a la població més empobrida. "Se'n podrien beneficiar els aturats de llarga durada que difícilment poden entrar al mercat laboral i la gent que treballa però no arriba a final de mes, així com excloure'n els pensionistes", afirma. Alberich també es mostra partidari que la mesura fos temporal i de "xoc" i argumenta que hi hauria la possibilitat que no fos ingressada a títol individual sinó com a unitat familiar.
A diferència d'Alberich, Busqueta es mostra partidari del caràcter universal de l'ajuda. "No estigmatitzaria i ens posaria a tots al mateix nivell", diu. A més, argumenta que si la prestació és automàtica s'eliminen els criteris de filtratge i els recursos econòmics destinats a controlar-los.
Alberich i Busqueta sí que estan d'acord a l'hora d'assenyalar que una renda mínima mantindria "el circuit de l'economia" i el consum. L'economista del Seminari Taifa considera que la RBU permetria "fer funcionar l'economia i treure-la del coll d'ampolla" cap on s'encamina. Busqueta nega que la mesura generés inflació i argumenta que els diners no "desapareixerien en paradisos fiscals" sinó que estarien subjectes a gravàmens, com l'IVA.
El debat ja és sobre la taula i el principal repte per la situació de crisi provocada per la pandèmia de coronavirus és trobar una recepta diferent per evitar que tornin a ser els treballadors els que paguin la factura de la recessió. La creació d'una renda mínima i la discussió sobre les seves característiques poden representar una solució.
Per començar, cal diferenciar entre la renda bàsica universal (RBU) i la renda garantida de ciutadania (RGC). La primera té tres elements indissociables: ha de ser universal, incondicional i suficient, en el sentit de poder-se deslligar del mercat laboral. La RGC, que va ser aprovada pel Parlament el 2017, en canvi, va destinada només a aquella part de la població més vulnerable. Des de la seva aprovació se n'han beneficiat 129.000 persones, segons les últimes dades oficials disponibles.
La Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i el Col·legi del Treball Social de Catalunya (TSCAT), però, han estat crítics amb l'aplicació de la renda garantida, considerant que deixa fora moltes persones que hi haurien de tenir accés. El reglament que desplega la prestació continua pendent d'aprovació després de més de dos anys i precisament aquest reglament hauria de ser l'eina que permetés flexibilitzar l'accés.
Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies expliquen que el procediment per aprovar-lo està "suspès" i que ha de ser la Comissió Jurídica de la Generalitat qui l'activi amb un dictamen. Les mateixes fonts apunten que no es contempla modificar els criteris d'accés arran de la crisi del coronavirus. "Els que la cobren la seguiran cobrant i hi ha una via nova d'accés per urgència", assenyalen.
L'Ajuntament de Barcelona també ha instat el Govern a desplegar la RGC i a ampliar-ne els criteris i assegura que la mesura no arriba a molts veïns de la ciutat que hi tindrien dret. "A la ciutat hi ha 50.000 famílies pobres i només 2.800 cobren la renda", assegura el director d'Innovació Social del consistori.
Universal o condicional?
Torrens és qui ha gestionat en bona part la prova pilot de renda mínima B-Mincome, que va acabar al desembre. En aquest cas, el projecte barrejava aspectes de la RGC i la RBU. Per exemple, anava dirigit a famílies vulnerables però el seu cobrament no es condicionava a cap obligació per part dels beneficiaris.
L'Ajuntament de Barcelona està preparant l'avaluació final del B-Mincome, però Torrens avança algunes conclusions que se'n poden extreure. "Es redueix la situació de pobresa i fins i tot en alguns casos es millora la salut", apunta. "Els resultats del primer any assenyalaven que la RGC desincentivava més la cerca de feina que la RBU", afegeix. Dit d'una altra manera, si l'administració no condiciona rebre l'ajuda a cap obligació, la gent continua buscant com accedir al mercat laboral. Torrens també reivindica la necessitat que la prestació sigui compatible amb altres feines i, per tant, ingressos. "És el que es coneix com a trampa de la pobresa. "Si cobro un subsidi i trobo una feina a temps parcial, però el que guanyo m’ho resten de l'ajuda, preferiré cobrar la prestació i treballar en negre", argumenta.
Lluís Torrens: "Una renda condicionada desincentiva més la cerca de feina que una d'universal"
En l'escenari de crisi que s'aproxima, Torrens aposta per la RBU que sigui de cobrament automàtic, com l'atur. Ara bé, proposa alguns matisos respecte del seu caràcter universal. "Es pot estudiar l'opció que quedi fora qui cobri més del que suposa l'ajuda o els funcionaris", planteja.
L'economista Josep Manel Busqueta, del Seminari d'Economia Crítica Taifa i exdiputat de la CUP, defensa una RBU incondicional, garantida i suficient. "Tots els majors de 18 anys haurien de rebre periòdicament una transferència bancària que garantís la seva subsistència", defensa. Per a ell, la RBU hauria de ser la mesura "central" que permetés repensar tots els programes d'ajudes actuals.
Com a requisit, Busqueta insisteix que la mesura hauria de ser "clara" i fàcil d'implementar. Un punt d'acord amb Torrens. El director d'Innovació Social de l'Ajuntament de Barcelona ho contraposa, precisament, al funcionament de l'RGC de la Generalitat. "Cal evitar l'excés de burocràcia i implementar filtres previs com feia la Generalitat a l'inici per demanar hora accedir la prestació", demana.
Busqueta defensa que tothom hauria de rebre la RBU, independentment de si es treballa o no -per permetre deixar de dependre del mercat laboral- i també del nivell de renda. A la vegada, avisa que caldria aprovar mesures d'acompanyament de l'ajuda per evitar, per exemple, que les empreses abaixessin sous emparant-se en el cobrament de la renda.
Josep Manel Busqueta: "El BCE ja va injectar 60.000 milions d’euros per rescatar bancs i ho hem paït"
Pel que fa al finançament, l'economista del Seminari Taifa apunta al Banc Central Europeu (BCE). "Pot emetre diners, doncs que faci servir la màquina", demana. "Ja va injectar 60.000 milions d’euros per rescatar bancs i ho hem paït", argumenta. Qui també ha plantejat que sigui el BCE qui financi una renda bàsica és el vicepresident Pere Aragonès, sense detallar de quin tipus d'ajuda es tractaria.
Més veus s'apunten a demanar passos a les institucions europees, com el vicepresident de l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE) -think tank de la patronal Foment del Treball-, Jordi Alberich. En aquest cas, però, prioritza l'emissió d'eurobons per emetre deute públic, una possibilitat que ja han reclamat l'estat espanyol, Itàlia i França. La intervenció comunitària, a més i segons Alberich, s'hauria de combinar amb reformes fiscals en cada estat membre.
Fer funcionar l'economia
El vicepresident de l'IEE defensa que la renda no hauria de ser universal sinó anar dirigida a la població més empobrida. "Se'n podrien beneficiar els aturats de llarga durada que difícilment poden entrar al mercat laboral i la gent que treballa però no arriba a final de mes, així com excloure'n els pensionistes", afirma. Alberich també es mostra partidari que la mesura fos temporal i de "xoc" i argumenta que hi hauria la possibilitat que no fos ingressada a títol individual sinó com a unitat familiar.
A diferència d'Alberich, Busqueta es mostra partidari del caràcter universal de l'ajuda. "No estigmatitzaria i ens posaria a tots al mateix nivell", diu. A més, argumenta que si la prestació és automàtica s'eliminen els criteris de filtratge i els recursos econòmics destinats a controlar-los.
Jordi Alberich: "Se'n podrien beneficiar els aturats de llarga durada i la gent que treballa però no arriba a final de mes"
Alberich i Busqueta sí que estan d'acord a l'hora d'assenyalar que una renda mínima mantindria "el circuit de l'economia" i el consum. L'economista del Seminari Taifa considera que la RBU permetria "fer funcionar l'economia i treure-la del coll d'ampolla" cap on s'encamina. Busqueta nega que la mesura generés inflació i argumenta que els diners no "desapareixerien en paradisos fiscals" sinó que estarien subjectes a gravàmens, com l'IVA.
El debat ja és sobre la taula i el principal repte per la situació de crisi provocada per la pandèmia de coronavirus és trobar una recepta diferent per evitar que tornin a ser els treballadors els que paguin la factura de la recessió. La creació d'una renda mínima i la discussió sobre les seves característiques poden representar una solució.