A Catalunya es comença a viure una situació inèdita en els darrers 15 anys que preocupa la Generalitat: l'arribada de menors sols procedents sobretot del Marroc s'ha convertit en una "onada migratòria" que està generant "una situació d'emergència de país". Ho adverteixen fonts de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que ho sostenen amb xifres: en els primers 15 dies d'aquest novembre ja han arribat 114 joves, de manera que la DGAIA estima que el nombre es dispararà a més de 200 quan acabi el mes.

El nombre mensual no para de créixer des de principis d'any i, tot i que està lluny de la situació que viu Andalusia, on arriben 1.500 menors cada mes, està obligant el Govern a reaccionar. Segons la DGAIA, a principis d'any arribaven un centenar de menors mensualment, i des del juny han estat uns 150, una xifra que de ben segur que es veurà superada aquest novembre. Les darreres cinc setmanes també hi ha noies, cosa que per als experts representa un senyal d'alerta, relaten les citades fonts.

Adverteixen que és l'onada migratòria més gran des de la crisi dels "cayucos". Fins al 31 d'octubre Catalunya ja havia rebut 1.116 joves. Si se segueix aquest ritme, a finals d'any es duplicaran els 684 de tot l'any passat, que és quan va començar a disparar-se el nombre de nois que arriben a Europa per tenir una vida millor. I l'augment d'aquests adolescents ha fet multiplicar el nombre d'atesos per la DGAIA: ja eren 1.581 el 31 d'octubre, quan l'any passat van ser 973. Això significa que la majoria dels atesos són els arribats enguany.

Dificultats per donar una resposta "adequada"

Solen ser joves d'entre 15 i 17 anys que es desplacen amb la idea de tenir una feina, un salari i papers. A la DGAIA reconeixen que, amb els recursos que tenien fins ara, no poden donar una resposta "adequada" a aquests immigrants, ja que estan molt pensats perquè els menors que atén retornin a un nucli familiar, però no per iniciar un procés de transició a l'edat adulta.

A més, si bé no són menors acompanyats, molts tenen referents familiars aquí, i alguns són majors d'edat: les darreres dades del juliol indiquen que ho són el 14,7%, segons es constata després de fer les proves d'edat quan es considera pertinent. Tot i això, la DGAIA assegura que no deixa ningú al carrer i que segueix tramitant els papers als joves encara que s'hagi detectat que ja han complert la majoria d'edat.

La Generalitat assegura que ara com ara té un marge de maniobra limitat a causa de la intervenció per part del govern espanyol. L'executiu de Rajoy demana cenyir-se als plans que fixen els pressupostos fins com a mínim que hi hagi nou Govern després de les eleccions del 21 de desembre. No obstant això, la DGAIA ha posat en marxa en els darrers mesos 306 places en diversos recursos per atendre específicament aquests nois, i les pròximes setmanes crearà 242 places més.

16 joves dormen a l'Institut Forense

L'ampliació de places ha de permetre també que no es repeteixin imatges com les de les darreres setmanes de joves dormint a la Fiscalia o a l'àrea de custòdia de menors detinguts de la Ciutat de la Justícia a l'espera que se'ls assigni un centre, i que la DGAIA ha acabat reubicant aquesta setmana a l'Institut Forense. Ara mateix hi ha 16 joves en aquesta situació que han dormit a l'institut.

El Govern també preveu reunir la setmana que ve, previsiblement el 23 de novembre, una taula d'emergència que va decidir crear per tractar de l'onada migratòria. Es tracta de l'anomenada Taula d'atenció integral de menors d'edat estrangers sense referents familiars que el Govern va acordar crear el 10 d'octubre.

La primera trobada es va posposar perquè va coincidir amb l'empresonament de la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, a causa de la declaració d'independència. A més de bona part de les conselleries, a la taula hi participaran l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).