Les regions sanitàries de Lleida i les Terres de l'Ebre estan a la cua en nombre d'especialistes als Centres de Salut Mental (CSM) del Servei Català de la Salut (CatSalut). Un model públic que dona assistència a casos relativament greus de trastorns i malalties —els més lleus es tracten als Centres d'Atenció Primària— i que els darrers anys ha vist com cada cop més i més gent hi demana hora.
El 2023 es van programar arreu de Catalunya més de 2 milions de visites per a tractar problemes de salut mental als CSM, d'acord amb les dades de CatSalut obtingudes per Nació a través d'una petició de transparència. Un preocupant augment del 26% respecte al 2018, quan se'n van registrar 1,6 milions —la pandèmia de la Covid-19 va disparar els malestars. Només en dos anys, entre 2021 i 2023, les visites als CSM han augmentat en 100.000 (un 5%), mentre que les ràtios de personal s'han mantingut idèntiques.
Tot just fa 12 mesos, quan tancava el 2023, els Centres de Salut Mental comptaven amb 459 psiquiatres, 465 psicòlegs clínics i 171 psicòlegs no clínics. Un total de 1.095 especialistes, 15 menys que dos anys abans. Aquesta descompensació implica que cada professional, de mitjana, ha hagut d'encabir 115 visites anuals addicionals per tal d'acomodar una major demanda amb els mateixos recursos. Aquestes dades, també obtingudes a través de transparència, fan referència al personal equivalent a jornada completa: dues persones que fan mitja jornada computen com un únic treballador.
El Departament de Salut ha explicat a Nació que està treballant per elaborar una nova proposta de mapa sanitari per tal de donar resposta a les necessitats de la població, que cada cop requereix més suport psicològic i psiquiàtric de professionals. Cal recordar que la salut mental està íntimament relacionada amb la classe social i el gènere: un estudi del Ministeri de Sanitat amb dades clíniques de l'atenció primària detalla que les persones amb menys ingressos tenen més del doble de probabilitats de patir trastorns d'ansietat i depressió que les de rendes altes. Les dones també els pateixen molt més sovint que els homes.
Lleida i les Terres de l'Ebre, molt per darrere de Barcelona i les comarques centrals
A més, el personal dels 128 centres d'atenció a la salut mental de CatSalut no són proporcionals a la població de cada territori. Els que més se'n ressenten són les regions sanitàries de Lleida i les Terres de l'Ebre que compten, de mitjana, amb 6 especialistes per cada 100.000 habitants, una taxa força inferior a la mitjana nacional, que és de 7,2. Concretament, a Ponent hi treballen 44 professionals —quinze menys que el 2021— i a les Terres de l'Ebre, 27.
A la ciutat de Barcelona, en canvi, atenen als CSM 250 especialistes, prop d'una quarta part de la plantilla de tota Catalunya. Equival a 8 facultatius per cada 100.000 residents, un 25% més que les regions més desafavorides. De les dades relatives pot semblar que l'Alt Pirineu i l'Aran tinguin una taxa desproporcionada de personal, però en realitat corresponen a 11 persones que donen servei a una zona amb una població petita, dispersada i amb muntanyes pel mig.
Amb tot, les llistes d'espera de psicologia i psiquiatria als Centres de Salut Mental fregaven les 10.000 persones el juliol de 2024, una xifra que no s'ha mogut d'ençà que hi ha dades, el gener de 2023. La demora la pateixen sobretot les persones adultes que volen accedir per primer cop a aquesta ajuda, ja que els centres infantils i juvenils tenen llistes més reduïdes: 563 joves esperen per accedir a una consulta psiquiàtrica i 1.786 per a la psicològica.