Hi ha dates que, per atzar de la història, semblen estar destinades a acollir esdeveniments destacats, no sempre de bon recordar, en contrast amb altres dies del calendari, més anodins i on hi ha pocs fets a rememorar. És el cas de l’1 d’octubre d’enguany, data anunciada pel president de Catalunya per a dur-hi terme un referèndum d’autodeterminació. Justament, aquest mateix dia, es va proclamar la independència de Nigèria (1960), la de Tuvalu (1978) i la de Palau (1994), França va establir la seva Assemblea legislativa (1791), Espanya va vendre’s a França el territori de la Luisiana (1800), Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina (1949), Panamà va recuperar la sobirania del canal, fins llavors en mans nord-americanes (1979) i Mikhaïl Gorbatxov va ser escollir cap de l’estat soviètic (1988).

L’1 d’octubre és el dia internacional de la gent gran i, als Estats Units, hom proposà que ho fos també del vegetarianisme. En aquest dia, comença l’era d’Abraham, pare d’Isaac, tronc del poble jueu i una de les figures més destacades de la Bíblia (2015 a.c.), mor Pierre Corneille, pare de la tragèdia francesa (1684), T.Edison registrà la seva primera patent, una màquina automàtica comptadora de vots (1868) i obrí la primera fàbrica de bombetes elèctriques (1880), s’inaugurà la universitat de Stanford, a Califòrnia, una de les més prestigioses del món (1891), va fundar-se la ciutat de Tòquio (1456), va néixer Jimmy Carter (1924) a Pleins (Geòrgia), un poblet de 600 habitants on continua vivint i la República espanyola aprovà el sufragi femení (1931).

Però no tot són flors i violes, clar, ja que Ferran VII restablí la Inquisició en aquesta data (1823), el dictador Francisco Franco fou proclamat, a Burgos, cap de l’estat colpista sorgit amb l’alçament militar, Generalísimo dels exèrcits i, durant tot el període de la dictadura, la jornada fou declarada oficialment Día del Caudillo (1936), s’estableix la Gran Orden Imperial de las Flechas Rojas, màxima distinció de l’estat franquista, concedida per primer cop a Mussolini, Hitler i el rei d’Itàlia (1937) mentre que finalitza el procés de Nuremberg, que condemna a mort a la forca i a presó diversos capitostos del règim nazi (1946) i el grup terrorista espanyol Grapo (Grupos Revolucionarios Antifascista Primero de Octubre), d’origen tèrbol i amb sospites d’estar vinculat a les clavegueres de l’Estat, actuaren per primer en cop en aquesta data (1975).

Curiosament, en 1 d’octubre van aparèixer el Diari de Barcelona (1792), el Diario de México, a la capital del país (1805), el Jornal do Comércio, a Rio de Janeiro (1827) i, a Madrid, El Debate (1910), mentre  Gustave Flaubert va començar a publicar Madame Bovary a la Revue de Paris (1856) i l’oficina de correus de Viena posà en circulació la primera targeta postal de la història (1866). També van aparèixer, a Barcelona, el primer número dels diaris La Publicitat (1922) i La Nau (1927), així com de La Jornada, a Lleida (1930).

Pel que fa al nostre país, l’1 d’octubre van néixer a Barcelona Domènec Badia, viatger conegut com a Ali Bey i el pare Miquel Batllori, un dels grans savis de la cultura catalana (1909) i, a Palma, Aurora Picornell, dirigent comunista assassinada pels franquistes. També hi van morir Francesc de Borja, a Roma, duc de Gandia, lloctinent de Catalunya, general de l’orde dels jesuïtes i sant de l’església catòlica, el darrer dels Borja a fer testament en llengua catalana (1572), la pedagoga Rosa Sensat a Barcelona (1961) i el poeta Carles Fages de Climent (1968), a Figueres.

L’1 d’octubre s’instaurà oficialment la jornada laboral de vuit hores (1919), Primo de Rivera destituí per reial decret tots els ajuntaments de l’estat espanyol (1923), es dissolgué el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i les seves funcions foren assumides íntegrament pel govern de la Generalitat (1936) i el Parlament de Catalunya escollí Josep Irla i Bosch com a nou president de la cambra; Antoni Rovira i Virgili, com a vicepresident primer i Manuel Serra i Moret, vicepresident segon (1938).

Aquest dia, segons el santoral catòlic, se celebra la festivitat de sant Virila, monjo del segle X, pertanyent al convent navarrès de Leire. Conta la tradició que, trobant-se meditant sobre l’eternitat, quedà embadalit sentint el cant d’un rossinyol i s’adormí. En despertar-se, tornà al convent on no fou reconegut i on els monjos li parlaren d’un tal Virila que hi havia fet vida monàstica... 300 anys abans! Fóra interessant de veure quina reacció tindria Rafael Casanova si pogués tornar a Barcelona el proper 11 de setembre, tres segles després, i veure el paisatge físic, humà i polític que hi trobaria. I ja, posats a fer, podria estar-s’hi, si més no, almenys fins a l’1 d’octubre. Tal com va tot, no és qüestió de badar, perquè, al capdavall, un vot és un vot...