Mayyar Skhaita és una persona anònima, tot i que ara és símbol del que molts refugiats creuen impossible. Té 33 anys i actualment viu a Barcelona, acollit per la família de la seva antiga companya d'universitat. El 2013, la guerra el va fer fugir del seu país per salvar la vida. D'allà va anar al Líban i, posteriorment, a Turquia. Va ser gràcies a uns amics de la universitat d'Alep, que va aconseguir una beca per estudiar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Un camí ple de llum per marxar.

Des de llavors, explica, s'ha pogut anar fent forat a Catalunya i, actualment, és una de les persones que encarna la col·laboració entra població local i persones refugiades. Quan va acabar la beca va disposar-se a buscar pis i, poc després, una companya seva de la universitat li va dir que, si li semblava bé, podia ocupar una de les habitacions de la casa on ella vivia amb la família. L'elevat preu del lloguer a Barcelona i les dificultats per ser considerat un refugiat l'abocaven a tornar.

"La família em va dir que era benvingut a casa, i els agraeixo molt com m'han acollit i com em consideren membre de la família", ha relatat Skhaita, en la presentació de la campanya d'Amnistia Internacional "Welcome Communities". Aquesta, que es presenta amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, dimecres 20 de juny, vol mostrar com petites accions quotidianes poden obrir un camí de benefici mutu entre persones refugiades i població local. 

Ara, remarca Skhaita, està pendent de la sol·licitud del permís d'asil a l'estat espanyol. És conscient que tornar ara a Síria és impossible, i malgrat que li agradaria fer vida a Alep, amb la guerra no s'ho planteja: "Tinc la major part de la vida allà i els meus records, però encara estem en guerra i ara no és una opció tornar". 
 
Mentre no es resolgui la seva sol·licitud, explica, s'ha buscat la vida amb petits treballs temporals. Ara té un contracte temporal a l'Institut de Barcelona d'Estudis Internacionals i, conjuntament amb Amnistia Internacional, explica la seva experiència, així com el camí que ha pogut començar a Barcelona des de fa gairebé dos anys. 

La col·laboració fa créixer el benefici mutu

"Volem posar en valor iniciatives positives que funcionen per donar la benvinguda i garantir una acollida digna a persones refugiades que ja viuen a les nostres comunitat", ha explicat durant la roda de premsa Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya. Per això, ha instat la població a sumar-se a aquest moviment, que engloba persones que, mitjançant les seves accions, ja estan acollint o ajudant persones refugiades. 

Entre aquestes, ha afegit Izaskun Arrese, de Refugees Welcome Barcelona, hi pot haver l'acompanyament per anar al metge, la tutorització, el contacte o el coneixement de les costums. "A nivell micro podem fer moltes coses", ha sentenciat i, per això, ha afirmat: "La societat civil s'ha d'organitzar i no esperar res dels governs". 

Precisament sobre l'acció governamental ha parlat també Ribas, que ha lamentat la "passivitat" i el "bloqueig" dels estats europeus en el compliment de les seves obligacions de protecció dels drets de les persones que fugen de la guerra, la persecució, la fam o la violència als seus països.