Guillem Frontera, un dels grans noms de la literatura catalana a Mallorca, ha mort aquest mateix dilluns a Palma als 79 anys. Literàriament, se'l va incloure dins de la generació dels 70, tot i que ell sempre ho va posar en dubte. Bona part de la seva obra va estar marcada pel realisme social, amb els primers anys de la Mallorca turística com a escenari. Entre les novel·les més destacades, trobem Els carnissers (1968), Un cor massa madur (1994), La mort i la pluja (2008), Sicília sense morts (2015) i La vida dels cossos (2019).
A més a més, Frontera també va ser activista cultural, aspecte en el qual va fer una prolífica tasca. Referent indiscutible de la segona meitat del segle XX, va ser un analista perspicaçde la transformació econòmica, cultural i social de les Illes Balears a partir de la dècada dels 60.
Aquest intel·lectual nascut a Ariany el 1945, va començar endinsant-se en el món de la poesia, però després es va dedicar al que va omplir bona part de la seva vida: la narrativa, gènere que ha definit una trajectòria del tot versàtil. Frontera va ser seminarista al convent dels franciscans de la Porciúncula, d'on va acabar sortint i mostrant-se molt crític. Va ser testimoni d'abusos a menors i ho va reflectir a l'obra Tyrannosaurus (1977) 10 anys després. El llibre va ser objecte de censura, però el Club Editor el va reeditar l'any 2020, mig segle més tard.
Després de dedicar-se a diverses ocupacions, va acabar dedicant-se a la literatura i el periodisme. En la seva faceta d'activista cultural, hi ha nombroses iniciatives que porten la seva firma, des de la col·lecció de poesia que ell mateix va fundar el 1965 -La Sínia- fins a enciclopèdics, de comunicació i artístics. A banda de l'esmentat, l'intel·lectual balear també va destacar com a articulista, editor, guionista, crític d'art i comissari d'exposicions.