L’ús social del català ha davallat durant el primer quart de segle: només el 15% dels ciutadans parla exclusivament en català amb els amics, davant del 31% que ho fan només en castellà. Per contra, fa vint anys, la llengua catalana era la principal –fos en exclusiva o predominant– en la majoria d'àmbits; entre els grups d'amics, els companys d'estudis i feina, al comerç o a la salut. Segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics (publicada el 2025), però, ara ha perdut aquesta condició.
Segons l'enquesta publicada l'any passat amb la majoria del treball de camp fet el 2023, el català és principal (exclusiu o dominant) només entre el 29% dels grups d’amics quan fa dues dècades ho era en més del 40% i ara queda molt per darrere del castellà, que s’imposa en un 41,7% dels casos. Es tracta, a més, d’una presència del català per sota de la que es dona en entorns veïnals (31,6%), amb els companys de feina (32% de la població ocupada), entre companys d’estudi (36,4% de l’alumnat), i en el petit (36,6%) i gran (30%) comerç.
De fet, la reculada en l’ús social del català és general i ha tret la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats ara i fa vint anys. En aquest sentit, cal dir que el català entre amics no ha retrocedit més que a les llars, en el comerç o entre el personal mèdic, amb baixades en termes relatius d’entre 12 i 14 punts percentuals respectivament en l’ús que se’n feia al tombant de segle.
Això sí, hi ha tres contextos en què fa dues dècades el català era més netament llengua majoritària –exclusiva o predominant en combinació amb el castellà– amb més del 50% dels parlants, i que ara ja estan per sota del castellà. Són el petit comerç, la banca i el personal mèdic.
El català en exclusiva, residual
Pel que fa a l’ús del català de forma exclusiva, la situació també és pitjor. Entre amics torna a ser la parcel·la amb menys presència d’aquesta llengua: només el 15% dels ciutadans el parlen exclusivament, la xifra més baixa dels últims 20 anys, i exactament la meitat que en castellà (30%).
Amb els veïns és un 17,4%; els companys de feina, un 16,7%; i els companys d’estudi, un 22,2%. Quant al personal mèdic que utilitza només el català, la davallada és encara més important: del 41% al 26%. El català exclusiu ha retrocedit també amb força en l’entorn bancari, de gairebé la meitat dels usuaris a un 27,7%, en el gran comerç d’un terç a menys del 16% i també el petit comerç, d’un 35,6% a menys del 20%.
I a les administracions, l'ús lingüístic exclusiu del català és més variable: a la justícia és del 25% –la cota més baixa–, per sota de les interaccions amb l'administració de l'Estat (30,1%), amb la policia local o Mossos (39,5%), amb l'administració de la Generalitat (43,7%) i l'administració local (47,4%). En aquests tres últims àmbits, el català és més present que el castellà, com a llengües exclusives.
Terres de l'Ebre i Catalunya Central, bastions del català
Per àmbits territorials, l’entorn metropolità segueix sent allà on el català és més exigu, i només el 24,7% el tenen avui com a llengua d’ús exclusiu. Però en termes de variació, destaquen les caigudes que s’han produït tant a les comarques de Girona com a les de Ponent, de més de 25 punts respectivament. Així, el 2023 a Girona l’ús habitual del català vorejava el 45% de la població quan fa vint anys arribava al 70% de la població. A Ponent encara supera lleument el 51%, però fa vint anys estava en el 76,5%.
El territori on més habitual és l’ús exclusiu del català segueix sent les Terres de l’Ebre, amb un 66,5% dels seus habitants (amb tot, es registra un retrocés de 23 punts respecte del gairebé 90% que el parlava exclusivament el 2003). La Catalunya Central és el segon territori amb més parlants habituals de català (59,6%), i també el lloc on menys ha retrocedit en aquest període de temps.
Un de cada cinc ciutadans inicien les converses en català (sempre)
Pel que fa a l’actitud dels parlants habituals del català respecte de la llengua en una conversa, l’Enquesta també constata com ha caigut el percentatge de persones que, iniciant una conversa en català, mantenen la llengua quan el seu interlocutor els respon en castellà. Fa vint anys mantenia el català un 18,5% d’aquestes persones, mentre que ara ho fan sols un 13,2%.
En aquest terreny, els majors de 65 anys encara són els que més mantenen la llengua (19,6% ara, 25,8% aleshores) en una conversa. Pel que fa a la població jove, la darrera enquesta és esperançadora en el sentit que assenyala que mantenen més el català els joves de 15 a 29 anys (un 11,2%) que els de 30 a 44 (9,4%).
Finalment, les dades sobre la freqüència amb què els parlants inicien converses en català també són indicadores dels canvis experimentats les últimes dècades: només el 22,4% dels ciutadans majors de 15 anys. En aquest cas, la darrera referència és l’enquesta de l’any 2018, quan el percentatge era tan sols dos punts superior.
