La Setmana Santa, el període central de l'any litúrgic cristià, és un moment de reunió i retrobament amb els éssers estimats i dona peu a felicitacions i bons desitjos. Si bé, convé que aquestes felicitacions siguin respectuoses amb la llengua i, per això, és important saber quines fórmules estan admeses i quines són preferibles per ser més genuïnes i adients.
En aquest sentit, Optimot, el servei de consultes lingüístiques del Departament de Política Lingüística, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Centre de Terminologia (Termcat), indica que generalment es fa servir l'adjectiu "bon, bona" anteposat a un nom que designa un període de temps o un esdeveniment com a fórmula de felicitació. Així, una fórmula segura és "bona Pasqua". D'altra banda, tot i que en algun cas també s'ha fixat l'expressió amb l'adjectiu "feliç", es tracta d'un calc del castellà i gairebé sempre és preferible no emprar-lo.
Finalment, hi ha el dubte si és millor felicitar la Setmana Santa o la Pasqua. Això depèn exclusivament de la intenció de l'emissor: si es vol felicitar el període de temps entre el Diumenge de Rams i el Dilluns de Pasqua, cal dir "bona Setmana Santa". Si bé, pot ser estrany felicitar un període de temps i, si es prefereix concretar, dir "bona Pasqua" fa referència a la festa cristiana en què es commemora la mort i la resurrecció de Crist.
Curiositats de Setmana Santa
Per Setmana Santa, tot català pensa amb la deliciosa mona de Pasqua que els padrins i les padrines regalen Dilluns de Pasqua als seus fillols. Ara bé, hi ha moltes més receptes típiques per gaudir d'aquestes dates, moltes de les quals passen desapercebudes. Una de les menges més típiques que es troben per Setmana Santa en diversos punts de les comarques de Ponent són els panadons. Es tracta d'una mena de panada que compta amb l'espinac com a principal farciment. Sovint s'hi acostuma a posar també panses i pinyons. De panadons també se'n fan de carabassa o de moniato.
