«Retrobament» estil Lambán

L'Aragó ha fet mans i mànigues per fer descarrilar els Jocs d'Hivern, que difícilment la Generalitat podrà defensar en solitari. Avui també són notícia les obres pendents, Roger Español, Justo Molinero amb la immersió, la UEFA i Fernández de la Vega

15 de juny de 2022, 06:00
Actualitzat: 7:43h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Laura Vilagrà, consellera de la Presidència, serà avui al matí als micròfons de Catalunya Ràdio per explicar-se sobre la viabilitat del projecte dels Jocs Olímpics d'hivern de 2030, seriosament amenaçats per la negativa de l'Aragó a col·laborar amb Catalunya en la candidatura conjunta que exigeixen el Comitè Olímpic Espanyol i el govern central per defensar el projecte davant el Comitè Olímpic Internacional, que decideix en darrera instància. La consellera, de qui en depenen les competències d'esports i l'oficina tècnica per promoure l'esdeveniment, s'explicarà i ahir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ja va avisar de l'error que seria deixar escapar "l'oportunitat" de 2030 per la negativa de l'executiu regional de Javier Lambán a l'entesa.

Per mirar d'estovar el "baró" aragonès (més espanyolista que no pas socialista) Salvador Illa, líder del PSC, va ser ahir a Saragossa i, en un exercici de bona fe i diplomàcia, s'hi va reunir aprofitant un fòrum empresarial entre Catalunya i l'Aragó. El primer secretari dels socialistes catalans va demanar que tothom cedeixi una mica, però Lambán, que estava molt ocupat perquè rebia el "brillant" Alfonso Guerra a la capital de la seva comunitat, va insistir que la candidatura ha de ser "paritària" malgrat que és Catalunya qui l'ha impulsada i qui té més infraestructura i que el COE n'avala els arguments.   

En aquesta història dels Jocs les traves i els despropòsits s'acumulen. Hi ha, en primer lloc, el dubte de si tenen sentit en l'actual context climàtic i de si l'aposta pel turisme és el que garanteix el futur de les comarques del Pirineu o, per contra, les pot convertir en dependents d'una indústria que no és precisament la que aporta més valor afegit, tal com hem comprovat a Barcelona i altres punts del país. El Govern va acordar en la passada legislatura tirar endavant el projecte malgrat els dubtes d'ERC. El pacte entre els republicans i la CUP, contrària al projecte i que anima l'oposició en contra a les comarques afectades, per investir Pere Aragonès va concedir celebrar una consulta. S'ha de fer a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran i, finalment i després de moltes protestes, també votaran el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. La CUP es pot donar per satisfeta. El Govern ja defensa el projecte de forma poc dissimulada i, per acord amb uns socis que ja no en són, corre el risc de ser derrotat a les urnes. Ja que es vol fer, i per fer creïble la posició pretesament neutral, tindria sentit que els ciutadans sabessin quin és el compromís de l'executiu amb el futur econòmic, social i ambiental d'aquelles comarques tant si guanya el sí com si ho fa el no. La tria no hauria de ser entre Jocs o despoblament.

A hores d'ara està en qüestió el projecte i també la consulta. S'havia de fer el 24 de juliol però Aragonès va ajornar convocar-la fins que no s'aclarís la situació de la candidatura amb l'Aragó, que exigeix acollir més proves de les que es van acordar inicialment amb el vistiplau del COE. Ahir, per a més inri i mentre augmenten els dubtes de l'aposta del COE d'una candidatura només catalana com la que pretén ara el Govern, l'executiu espanyol va afirmar que la Generalitat no té competències per fer-la.

Vista la situació, és legítim pensar que sort que els Jocs havien de ser, en paraules d'Illa, els del "retrobament entre Catalunya i la resta d'Espanya". El govern de Sánchez ha defensat que el projecte havia de servir per enfortir i recuperar els vincles després d'anys de tibantors fruit del procés, la repressió i la sensació d'abandonament en molts aspectes com els de les infraestructures. Però el cert és que hi estan posant poc de la seva part. L'Aragó, governat pel PSOE, ha fet mans i mànigues per fer descarrilar el projecte mentre que Catalunya ha tingut, en les relacions amb el govern de Lambán, l'espanyol i el COE, una actitud col·laborativa. A canvi, rep un "no" a la celebració de la consulta i també es complica la possibilitat d'organitzar els Jocs en solitari. Els del 2030 tenen, a hores d'ara, poques possibilitats de prosperar i no han deixat el Govern en la millor posició després de mesos de gestions buscant acords dins i fora del país, però hauran deixat de nou clar que el diàleg, el retrobament i l'aposta per encaixar Catalunya no passen de l'enunciat.
 

Avui no et perdis

» Crònica | El pols Generalitat‑Estat torna al terreny de les infraestructures; per Oriol March.

» Noves mesures per reduir el col·lapse a l'AP-7 i minimitzar els accidents; per Oriol March.

» El PSC assenyala 67 obres que la Generalitat té pendent d'executar; per Sara González.

» Dades | Airbnb suma 335 nous pisos turístics a Barcelona el primer trimestre de 2022; per Cayetano Manchón.

» Fil directe: «Viure en català»; per Joan Serra Carné.

»
 L'última derivada de l'1‑O: Roger Español, processat per les càrregues policials; per Bernat Surroca.

» L'oficina de Puigdemont va pagar un dels viatges d'Alay a Moscou.

» Escòcia impulsarà el segon referèndum encara que no tingui l'aval de Londres.

»
 Opinió: «Què dirien els altres exiliats?»; per Francesc Canosa.

»
 Crònica | El futur del treball o el treball del futur?; per Pep Martí.

» Aprovaries l'examen de castellà de la selectivitat?

» Amplien l'alerta per l'onada de calor: perill alt a més de mig Catalunya; per Víctor Rodrigo.

»
 Constituïda la Taula sobre salut mental per «trencar estigmes».

» Els 10 estereotips i rols de gènere més presents en vídeos que veuen les nostres criatures; per Criar.cat.

»
 Lídia Heredia, nova corresponsal de TV3 a Washington; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Menteix la Primavera?»; per Joan Foguet.
 

 El passadís

Justo Molinero és un referent per a sectors de la immigració que, als anys seixanta i setanta, va arribar d'altres punts de l'Estat, especialment d'Andalusia. La seva emissora Ràdio Tele Taxi, que té la seu central a Santa Coloma de Gramenet, l'ha fet molt popular. Molinero no és casa amb ningú, però sempre ha defensat la necessitat que els nouvinguts s'integrin en català. Aquesta setmana ha passat pel Cafè d'idees, de Gemma Nierga, que s'emet a TVE i a Ràdio-4, i després de constatar que a molts llocs del cinturó als patis de les escoles només s'hi parla castellà va defensar que la llengua de l'escola ha de continuar sent el català. "El castellà ja s'aprèn de forma natural", va dir. També va pronosticar que Gabriel Rufián es fotrà "una hòstia" com a candidat d'ERC a Santa Coloma.    

Vist i llegit

Els fans de Star Wars esperaven amb ganes l'estrena de Kenobi. La sèrie, que reprèn la història deu anys després de La Venjança dels Sith, té sis capítols, dels quals ja se n'han estrenat quatre a la plataforma Disney+ i els dos darrers sortiran en les pròximes dues setmanes. Quan la producció arriba a la recta final, la crítica global ha de ser positiva, amb una bona posada en escena d'Ewan McGregor, que torna a posar-se a la pell del mestre jedi Obi Wan Kenobi, i la reaparició estel·lar de Hayden Christensen, l'actor que va interpretar el jove Anakin Skywalker, en el paper Darth Vader. A la sèrie, com molts de vosaltres ja sabreu, mestre i deixeble es tornen a trobar, en una de les escenes més esperades pels fans. Però si bé la sèrie és, en general, correcta, hi ha mancances evidents que els seguidors de la saga sabreu veure. La banda sonora no arriba al nivell esperat i aquest és un problema que arrosseguen altres sèries dels darrers anys de l'òrbita de Star Wars, com The Mandalorian. Totes dues produccions guanyarien molt si utilitzessin la banda sonora de la trilogia original, obra de John Williams. En tot cas, ganes de veure com acaba Kenobi. Cada dimecres, nou capítol a Disney+. Aquí us deixo el tràiler.

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 68 anys va néixer la UEFA, l'organisme que agrupa totes les federacions de futbol dels països europeus. Té la seu a Nyon, a Suïssa, i s'encarrega de l'organització de competicions tan rellevants com la Lliga de Campions i l'Eurocopa. L'origen de l'entitat es remunta a una unió entre les federacions de França, Itàlia i Bèlgica, i a partir d'aquí es van començar a buscar adhesions. És l'associació internacional amb més títols de totes les que integren la FIFA.

Fa uns anys, l'organització va ser notícia per aspectes extraesportius: la policia va escorcollar la seu de la UEFA per la presència de Gianni Infantino, en aquell moment secretari general de l'organisme, als papers de Panamà. Lluny de veure frenada la seva carrera, Infantino presideix la FIFA. Misteris que només passen al món del futbol. El millor de la UEFA, el futbol: us deixo amb l'himne de la Champions.  

 L'aniversari

María Teresa Fernández de la Vega va néixer a València i avui fa 73 anys. Va ser la cara dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero durant sis anys. L'any 2010, ja en ple desgast per la crisi econòmica i la gestió que en va fer el PSOE -en uns mesos va enfosquir un llegat impecable en matèria de drets civils-, Fernández de la Vega va marxar del govern i Alfredo Pérez Rubalcaba la va substituir com a portaveu de l'executiu. Al cap de poc ja es va incorporar al Consell d'Estat, un organisme que va ser el primer dic per frenar el procés. Fernández de la Vega no era precisament una nouvinguda en l'esfera política quan Zapatero la va triar com a vicepresidenta. Un dels càrrecs més rellevants que havia ocupat era la secretaria d'Estat de Justícia amb Juan Alberto Belloch com a ministre. Va ser una etapa convulsa marcada per la fuga i la posterior detenció de Luis Roldán, la guerra bruta dels GAL contra ETA i l'escàndol de les escoltes del Cesid en plena decadència "felipista". Estiueja a Vilanova i la Geltrú. Aquí parla del paper de la dona a la política.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l