Hi ha un poble noruec, Rjukan (a la regió d'Austlandet) que es passa la meitat de l'any sense veure la llum del sol. Precisament per això, els seus habitants durant anys se les han hagut d'empescar per poder tenir vitamina D. Van començar amb un telefèric perquè el veïnat pogués pujar a dalt de tot de les muntanyes per sentir el sol i ara viuen amb miralls de 17 metres quadrats que els donen una llum necessària durant els durs mesos d'hivern.

The villages of Rjukan, Norway, and Viganella, Italy, are both situated in deep valleys where mountains block the sun's rays for up to six months every year.

To illuminate those darker winter months, the two towns have built gigantic mirrors that track the sun and reflect… pic.twitter.com/KMcUTMJIVn

— Historic Vids (@historyinmemes) December 13, 2023

Rjukan, patrimoni mundial de l'UNESCO, va néixer ara fa tot just 100 anys iniciativa de l'empresa Norsk Hydro, una central hidroelèctrica que es va instal·lar al territori, va construir cases pels voltants i va traslladar fins a aquest peculiar indret tots els seus treballadors i treballadores. Norsk Hydro va ser la principal patrocinadora de la idea de posar miralls per veure el sol que va tenir Martin Andersen.

[noticiadiari]2/266002[/noticiadiari]
Andersen, però, s'ha espolsat part del mèrit i ha assegurat que la idea dels miralls, que actuen com si fossin gira-sols, va sorgir d'un poble italià- Viganella-, que ja feia anys que havia optat per aquesta opció per fer arribar el sol als seus habitants. A diferència dels italians, però, els noruecs van fer un pas més enllà i els seus miralls ara es controlen per un ordinador que segueix el sol remotament. 

A Rjukan, la llum queda atrapada als miralls i il·lumina la foscor absoluta que si no hi hauria a la profunda vall, amagada entre altes muntanyes. Els rajos, que reboten al centre de la localitat, han fet que, tot i la reticència inicial, ara els veïns i veïnes es reuneixen als bancs de la plaça major per gaudir d'una estona de sol.

[plantillavirals]